Reus no té escut, almenys oficialment. Del gairebé un miler de municipis que té Catalunya, al voltant d'un 20 % es troben en aquesta situació i, com la capital del Baix Camp, no compten amb cap símbol oficial registrat per la Generalitat de Catalunya. En el cas de Reus, hi ha hagut diverses propostes al llarg dels segles, però cap d'elles s'ha acabat registrant degudament.
L'escut de Reus, tot i no tenir forma oficial, ha tingut diferents representacions al llarg de la història. Hi ha elements que s'hi han repetit sempre o gairebé sempre, com la rosa o les claus. El segon element fa referència a Sant Pere, patró de la ciutat, mentre que la presència de la rosa no està clara del tot, encara que hi ha alguna llegenda que n'explicaria la seva presència.
Per conèixer el passat del símbol representatiu de la ciutat ens hem dirigit a l'Arxiu Municipal, on hem conversat amb l'actual arxivera, Elisenda Cristià, i l'exarxiver municipal, Ezequiel Gort, expert en l'escut de Reus. És Gort qui sentencia que, oficialment, Reus no té escut. Explica a més que, si es vol fer el pas de registrar-lo degudament, cal ser curós amb el disseny que es proposa.
L'escut de Reus, un escut papal
«Els escuts no són per fer bonic, ens representa, i si ens representa vol dir alguna cosa», explica Ezequiel Gort; i afegeix que «l'heràldica és un llenguatge i, cada element que hi ha en un escut, representa alguna cosa». En el cas de Reus ha estat recorrent la presència d'una tiara, «què representa, una tiara?, doncs el Papa; l'escut de Reus, tal com s'ha representat, és un escut papal, no és un escut d'una ciutat».
Aquest és un dels canvis que caldria fer si la ciutat de Reus volgués oficialitzar el seu escut, canviar la tiara papal per una corona de ciutat. «Per ser un escut d'una ciutat ha de ser dins un camp escaironat i hi ha d'haver la corona corresponent a ciutat». La resta d'elements acabaran de definir la ciutat, en el cas de Reus, la rosa.
Les llegendes dels elements de l'escut de Reus
«És un element que al segle XIV ja hi era», aclareix l'historiador. «Hi ha una llegenda que explica que la rosa la va donar un papa, Gregori XII, que va ser senyor de Reus; al seu escut hi havia sis roses i en va donar una». «Vés a saber si la llegenda és certa o queda bonic», sentencia Gort.
La llegenda té a veure, com no podia ser d'altra manera, amb una picabaralla amb Tarragona o, millor dit, amb una batalla. Al segle XIV, l'arquebisbe López de Ayerbe va pujar a assaltar Reus i va acabar fent presoners en el marc d'una disputa pel control de la vila. «Hi va haver un plet i el senyor de Reus, que era Pere Roger de Belfort, que després va ser papa, va guanyar el plet davant de l'arquebisbe, i la llegenda diu que va donar una de les roses per deixar clar que allò era seu».
Un altre fet històric justifica la presència de la tiara papal, de nou, un plet amb l'Arquebisbat que, en aquest cas, es guanya davant del vaticà. Com a agraïment per la sentència, la ciutat decideix incorporar la tiara papal al seu escut.
La presència justificada d'una àliga a l'escut
L'escut de Reus, si es volgués fer oficial, podria incorporar una àliga. En alguns períodes històrics l'ha lluït, com al segle XVIII, amb el títol de ciutat imperial que atorga Carles III. «És una àliga negra amb el cap cot, mentre que l'àliga imperial no el té, el cap cot, però el privilegi, el document reial, que marca així», explica Ezequiel Gort.
«La normativa heràldica diu que els elements són correctes quan són des de temps immemorials, que segons l'heràldica comença al segle XV, mentre que a partir del segle XVI, han de ser per privilegi, per dret reial». D'aquesta manera, doncs, «la rosa i les claus les tenim per dret immemorial», mentre que l'àliga podria formar part de l'escut de la ciutat com un dret atorgat pel rei de l'època a través d'un privilegi. «La tiara va aparèixer al segle XVII, però no hi ha privilegis papals ni reials que ho autoritzin», recorda l'exarxiver municipal.
L'orientació de la rosa a l'escut de Reus
Llegendes a banda, l'element més antic que ha identificat la ciutat és la rosa, que en alguns períodes històrics s'ha representat com una rosa natural, mentre que la més habitual és la rosa heràldica, el mateix símbol que apareix a tants altres escuts que comptin amb la presència d'una rosa. En el cas de Reus, s'ha debatut força sobre l'orientació que ha de lluir, és a dir, si la punta o el pètal han d'anar cap avall o cap amunt.
«Això és una rucada», sentencia Ezequiel Gort. «Heràldicament és indiferent, es posa la punta baix perquè queda millor el dibuix, si la dibuixes a dalt, no canvia res», assegura. Tant és així que, si es volgués, es podria oficialitzar l'escut amb l'orientació que volgués el plenari que engegui el procés. Caldria que l'Ajuntament fes la proposta a la Generalitat que, a través dels òrgans pertinents, l'estudiaria i la registraria.
Sense bandera oficial
L'escut no és l'únic símbol de representació oficial que pot tenir una ciutat, sinó que també pot comptar amb una bandera. En el cas de Reus, tampoc n'hi ha cap d'oficial, ni a cap altre municipi que no tingui escut registrat. La bandera, explica Gort, es fa a partir de l'escut; si l'escut és vermell —la rosa— amb el fons blanc, la bandera pot reproduir aquesta composició.