El mètode holandès sense confinament ni mascaretes que marca el camí a Espanya

Holanda ha doblegat la corba amb campanyes d'informació que apel·len a la responsabilitat de cada ciutadà

Holandesos passejant en bici i a peu en un corredor sense mascareta durant el Coronavirus
Holanda ha aplicat un reeixit sistema basat en la responsabilitat individual | Agències

L'avanç del Coronavirus en diferents parts de món sis mesos després de la seva aparició a la Xina permet ja certificar l'èxit d'un tipus de gestió dels sistemes desaluti el fracàs d'altres. És evident que el mètode suec d'evitar el confinament a tot risc té conseqüències impredictibles però, i si hi hagués un terme mig?

Es diu confinament intel·ligent i ha estat aplicat amb èxit a Holanda. Consisteix a oferir informació concreta al ciutadà i deixar que ell prengui les seves decisions apel·lant a la seva responsabilitat, i tot i que pot semblar molt arriscat, les xifres avalen el seu bon funcionament.

El confinament intel·ligent funciona

El debat va sorgir precisament d'una topada entre el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i un periodista holandès. A la pregunta de si podia dormir a les nits aplicant un dels confinaments més durs d'Europa, Illa va respondre que els espanyols estan més en posició de donar lliçons, que de rebre-les.

El temps va donar la raó al ministre espanyol, ja que les dures mesures de confinament van aconseguir una ràpida estabilització i descens de la corba. Però el temps també dóna la raó al mètode holandès, que deixa llibertat a cadascú per decidir quines mesures adoptar, de fet, la mascareta encara no és obligatòria fora del transport públic.

El model recorda molt als casos de Suècia i Estats Units, que després de presumir dels seus sistemes de gestió laxos van viure les seves pròpies tragèdies epidemiològiques. Però a Holanda el confinament intel·ligent ha anat acompanyat de bons resultats, semblants als de països amb les restriccions més dures, però la clau sembla estar en la informació.

Un article publicat a JAMA Netrwork Open destaca la campanya divulgativa que ha incidit en dos aspectes: la distància social i la millora de les mesures d'higiene.

En un primer moment es va dissenyar una enquesta distribuïda per un diari nacional per conèixer fins a quin punt els holandesos complien les recomanacions. Més de 16.000 persones van respondre el qüestionari i van mostrar als investigadors quins hàbits s'estaven duent a terme correctament i què fallava.

Disciplina holandesa

L'enquesta revelava que els holandesos complien bé amb l'hàbit de tossir i esternudar al colze, però fallaven en el rentat de mans, la distància social i l'evitar tocar-se la cara. La solució va ser crear vídeos i infografies per a ser distribuïdes en el diari i les xarxes socials amb exemples pràctics de com millorar les mesures de prevenció: va ser un èxit rotund.

Més de dos milions d'holandesos van visitar la web mentre que el vídeo a Youtube es va reproduir més de 80.000 vegades. Els materials comptaven amb consells d'experts per fer front a rumors i informacions inexactes.

A finals de març, quan Holanda s'enfrontava a una situació límit similar a la d'Itàlia i Espanya, una nova enquesta va demostrar que aquests continguts havien incentivat els hàbits de prevenció. Les probabilitats que una persona es rentés correctament les mans s'havia duplicat.

L'èxit del mètode als Països Baixos pot tenir a veure també amb la fèrria disciplina dels seus ciutadans. Sense anar més lluny, el mateix primer ministre Mark Rutte va complir amb la restricció de no anar a residències de gent gran encara que això suposés, com s'ha conegut després, no poder veure per última vegada a la seva mare abans que morís.

Els investigadors insisteixen que una campanya viral de comunicació i conscienciació és vàlida, en qualsevol context, per alleujar la pressió hospitalària i donar temps a la investigació. Qui sap si amb el temps el model holandès acaba sent el camí a seguir.


Comentaris

envia el comentari