L’Hospital Vall d’Hebron impulsa una cirurgia pionera a l’Estat que permet millorar la qualitat de vida en els pacients d’amputació. Amb només una intervenció i la tècnica de l’osteointegració, els pacients amputats poden començar la rehabilitació l'endemà d’operar-se i aconseguir una capacitat de desplaçament més autònoma que amb la pròtesi tradicional.
«La qualitat de vida dels pacients amputats millora radicalment», segons el Dr. Corona
Aquesta cirurgia s’aplica amb la tècnica de l’osteointegració, que es basa en la capacitat de les cèl·lules òssies d’adherir-se a una superfície metàl·lica. De la mateixa manera que funcionen els implants dentals, es pot enganxar un implant de metall al fèmur amputat que surt a través del monyó i que té un connector universal per adaptar-se a qualsevol pròtesi.
L’#osteointegració es basa en la capacitat de les cèl·lules òssies per adherir-se a una superfície metàl·lica, en aquest cas un implant a l’os del monyó amb un connector universal en el qual es fixa l’extremitat artificial, en comptes de l’encaix protètic tradicional pic.twitter.com/FYCLgXYrDv
— Vall d'Hebron Campus (@vallhebron) January 22, 2020
Amb l’osteointegració, els pacients no han d’utilitzar la pròtesi tradicional que en un 30% dels casos provoca molèsties i no garanteix una bona capacitat de desplaçament. Segons el doctor Pablo Corona, «la qualitat de vida dels pacients amputats millora radicalment: caminen més i millor, prescindeixen de l’encaix i de les seves complicacions associades i, com que la pròtesi va unida directament a l’os, l’integren al seu cos d’una forma més natural».
L'osteointegració s'ha aplicat a tres pacients que han patit amputacions traumàtiques
Actualment, aquesta intervenció s’ha aplicat a tres pacients, que reuneixen els requisits necessaris: no tenir una bona tolerància a la pròtesi tradicional i haver patit una amputació traumàtica. Corona assegura que «malgrat els enormes avantatges i que creiem que el futur prendrà aquest camí, hem d’anar pas a pas».
Un dels pacients amb osteointegració és el Josep Bellart, de 73 anys, que va patir una amputació traumàtica ara en fa 12 a causa d’un accident de moto. Bellart explica que «és una altra cosa, on va a parar. Noto el terra, on poso la cama, camino amb el meu fèmur. No em fa mal l’esquena per estar uns minuts a peu dret, no em salta la pròtesi per asseure’m».
L'implant adherit al fèmur permet al pacient tenir una major estabilitat i millora la capacitat dels desplaçaments
La Doctora Almudena Crespo declara que, amb el procés de rehabilitació, «hi ha l’objectiu d’instruir el pacient en un nou patró de marxa i que vagi augmentant de manera gradual la càrrega del cos sobre la pròtesi». El pacient, durant la rehabilitació, comença a caminar amb dues crosses, després només amb una i en sis o vuit mesos pot desplaçar-se sense suports externs.
Entre sis i vuit setmanes després de la cirurgia d'#osteointegració, el pacient amputat torna a caminar amb la pròtesi. En finalitzar el programa de rehabilitació, d'uns sis mesos, ha millorat de manera notable la capacitat funcional. Per saber-ne més: https://t.co/ChJ5AkNuggpic.twitter.com/BU0gQvulSU
— Vall d'Hebron Campus (@vallhebron) January 22, 2020
El fet que l’implant estigui adherit al fèmur del pacient fa que la pròtesi estigui directament unida a l’esquelet del pacient, de manera que proporciona una major estabilitat i control en els desplaçaments. A més, facilita la col·locació i l’extracció de la pròtesi que, en lloc de necessitar cinc minuts, es pot fer en cinc segons i una clau Allen. La pròxima pacient a qui s’aplicarà aquesta intervenció va perdre la cama per un sarcoma fa tres dècades, quan era nena.