Doncs ja està fet. La discutible maniobra de Pedro Sánchez en veure's atrapat no ha canviat gaire cosa. Els equilibris de forces entre blocs i, per tant, les opcions de bloqueig polític, han canviat poc, més si tenim en compte que els discursos de PP, C's i VOX en aquesta campanya han estat difícilment distingibles. Tot i això, els votants espanyols ha sabut distingir el gra de la palla i s'han decantat cap a l'espanyolisme radical i extrem dels d'Abascal. El transvasament de vot ha estat, segurament, el més espectacular de la història de la democràcia espanyola i els d'Albert Rivera han baixat fins a deu diputats que han tornat al PP i, sobretot, han fet cap a la bossa de VOX, que més que dobla representació.
És un fet que desmenteix els mantres fantasiosos dels últims anys, segons els quals el suport a C's provenia d'una classe mitjana liberal que despertava. Qualsevol que parés l'orella sabia que això era absurd. La pujada de C's va ser proporcional a l'escalada del conflicte català i el suport massiu a VOX ara cal llegir-lo de la mateixa manera. Sense que això signifiqui atribuir la culpa a l'independentisme, com es comença a escampar ara en una Espanya al·lèrgica a l'autocrítica. Només és responsable del seu vot qui vota.
Ho sabem bé a Tarragona, on coneixem perfectament on es concentra el vot espanyolista, nombrós en la nostra àrea metropolitana i sustentat en comunitats tancades i hostils amb tot el que soni a català. Els hem vist sempre, transitant entre el Partit Popular, Ciutadans, algun sector del PSOE i ara al partit d'ultradreta d'Abascal. Sabem on són, no s'han amagat mai. El PP hi ha remuntat. VOX ha tret grans resultats en aquests nuclis, on C's s'enfonsa com a la resta de l'Estat. Un 16% del sufragi a Vila-seca, un 14% a Salou. El nucli històric del nostre espanyolisme ha registrat els percentatges més alts de vot a VOX de tot Catalunya. No és per estar-ne orgullós ni per amagar-se'n. És una dada. I reflecteix una estructura social endèmica que ha estat estable durant tota la història de les eleccions espanyoles.
A les ciutats de Tarragona, Reus i Cambrils, VOX també ha capitalitzat el fracàs de Rivera i s'ha instal·lat en un gens menyspreable 10% del vot. En el global dels centres de població més importants de la regió, doncs, ja es pot dir que és el primer partit de l'espanyolisme, si descomptem els vots al PSOE que van empaquetats amb els del PSC i que per tant no es poden destriar. Malgrat aquest auge, però, no hauria de saltar cap alarma. De moment, el vot a VOX és conjuntural, el partit no té implantació a la demarcació i caldrà veure si es consolida en futures eleccions. A més a més, és un vot que clarament només es mobilitza en eleccions generals i tendeix a abstenir-se —tret d'excepcions— en autonòmiques i municipals.
Amb tot, VOX, el protagonista de la nit, no aconsegueix capitalitzar el suport guanyat en escó. Per no gaire. La formació es queda només a cinc mil vots d'obtenir la representació per Tarragona que perd Ciutadans. Diputat que el suma el PSC. ERC, JuntsxCat —que millora una mica en percentatge de vot— i en Comú Podem mantenen els escons obtinguts el passat 28 d'abril. En general, estabilitat, per veure-ho pel costat positiu. Si ho hem de mirar pel negatiu, bloqueig altre cop. I, esperem, que no sigui el preludi d'unes terceres eleccions.