Les allaus són molt perilloses i cada any causen desgràcies al Pirineu. Poques vegades es poden viure en primera persona i encara menys explicar-les, ja que molta gent mor a causa d’aquest fenomen. Ara, però, una noves imatges i inèdites de l’allau del passat 6 de febrer a la zona del Tuc de la Llança, un pic d’uns 2.600 metres ubicat al Naut Aran, ens posen a la pell dels 3 esquiadors que la van viure amb angoixa i es converteix en tota una lliçó de com actuar i com analitzar una situació d’aquestes magnituds.
En aquella ocasió, un dels afectats va quedar ferit greu amb hipotèrmia de segon grau i dolor a la zona toràcica i va haver se ser traslladat amb helicòpter a l’Hospital Arnau de Vilanova, d’on en va sortir al cap d’uns dies sense seqüeles.
Un espectacular reportatge mostra ara, a partir de les càmeres que els esquiadors portaven al damunt, com van viure aquella allau. En les imatges, es pot veure des del moment abans que comenci el despreniment fins quan arriba l’helicòpter de rescat, així com el vídeo ja conegut fet des de la muntanya del costat. Unes imatges angoixants però espectaculars dels nostres tres protagonistes: l’Aleix, l’Aran i en Tommy.
Avalanche rescue. Baqueira, Pyrenees
Relat d’un accident que no va acabar pitjor gràcies a la bona preparació
En el vídeo, es pot veure com l’Aran i en Tommy baixen sense problema fins el fons de la vall. No obstant, quan és el torn de l’Aleix una placa de neu comença a despendre’s i atrapa de ple l’esquiador, que rodola muntanya avall arrossegat per la neu. Les imatges mostra el moment de confusió i caos en què el noi està pràcticament volant en un salt de roques. L’allau acaba atrapant els altres dos esquiadors al fons de la vall.
«Quan estava a l’aire i no sabia amb què toparia quan caigués de cop al terra és el moment en què més por vaig passar», explica en el reportatge l’Aleix. Realment va tenir molta sort, ja que la baixada estava plena de pedres grosses i afilades que va esquivar miraculosament. Finalment, va quedar colgat a mitja cintura i, sense saber-ho, es va acabar convertint en el salvador del seu company Aran, greument ferit.
L’Aleix va poder desenterrar-se i baixar ràpidament fins on estaven els seus companys. Es va trobar en Tommy, que havia perdut la seva motxilla amb tot el material a dins. Per sort, l’Aleix tenia tots els aparells i va començar una recerca desesperada de l’Aran, que estava enterrat sota la neu. Amb el localitzador DVA, la sonda de mesuració de neu per trobar persones enterrades i una pala plegable, van poder trobar i desenterrar ràpidament l’Aran.
Un cop troben el noi ferit, li parlen i el fan respirar profundament per mantenir-lo conscient i segur en uns moments de molta angoixa. Les imatges mostren la visió dels rescatadors i el rescatat en tot el procés.
«O ens desenterràvem ràpid o malament; no em creia que jo estigués bé després d’haver baixat tota la muntanya», explica l’Aleix. A la zona no hi havia cobertura i va ser el guia de muntanya, en Roger Martorell, que va enregistrar el vídeo de l'allau des de fora, qui va avisar els Pompiers i els Bombers, que van acudir ràpidament amb un helicòpter per procedir al rescat.
Allau a la Val d'Aran
Material adequat, experiència i sort: les claus que van evitar una desgràcia
Sens dubte, el bon material que portaven al damunt els esquiadors van permetre actuar amb molta rapidesa i desenterrar de seguida l’Aran. A més, l’experiència de l’Aleix en recerda de víctimes d'allaus també va ajudar molt, ja que va saber com actuar en tot moment. «He après que, a vegades, el que pot semblar segur, si baixa de cop la neu no ho és; hem d’analitzar constantment la muntanya», conclou l’Aleix, que recomana a tothom portar el material adequat si es fa una sortida a muntanya perquè afegeix que «és vital».
També van jugar un paper important les condicions de la neu aquell dia assolellat i de bonança. El perill d’allaus era de 2, força baix, però dies anteriors havia nevat molt, neu que es va acumular al damunt de la congelada que encara quedava de les nevades de novembre. L’arribada d’una massa d’aire més càlida, però, va estovar la neu. Això feia molt vulnerable la nova capa de neu, que es va desprendre amb molta facilitat.
No obstant, just abans de l’accident hi havia hagut ja una allau, cosa que va fer que el que va atrapar als tres esquiadors no portés tanta neu i, per tant, no colgués del tot a tots els integrants del grup. Tot i així, l’allau comptava amb 5.000 tones de neu, un metre d’acumulació i 3,5 de mida destructiva. Un fenomen, sens dubte, molt perillós.