Com era previsible, Ciutadans ha fet arribar l'oposició a la immersió lingüística al plenari de Reus. La moció ha aconseguit que es debatés, principalment, sobre les motivacions de la proposta i les afirmacions que s'hi han fet. L'argumentació l'ha defensat Ricardo López, regidor de la formació taronja.
Ha assegurat que no hi ha cap institut ni escola públics ni concertats a tot Catalunya on es faci un 25% de classes en castellà. També ha afirmat que hi ha estudis que mostren que la immersió lingüística dificulta l'aprenentatge dels alumnes immigrants i dels d'educació especial. Una sèrie d'afirmacions que la resta de partits han negat rotundament i que Cs no ha argumentat ni demostrat quan se'ls ha reclamat.
L'Ajuntament de Reus tanca files defensant la immersió lingüística davant de Cs
Per part de la CUP, Edgar Fernández ha carregat contra l'afirmació sobre el 25% de classes en castellà. «En quin món viuen?», els ha preguntat, recordant que hi ha «moltes escoles i instituts que amb prou feines fan un 10% d'hores en català». «I ningú els fa campanyes ni els assenyala», ha afegit.
Els ha recriminat que facin una batalla política disfressada de lingüística. Per exemplificar-ho ha exposat que Cs no s'ha posicionat mai per defensar poder fer servir el català al sistema judicial, que funciona en castellà de manera molt majoritària. Ha acabat per recordar que mai cap regidor de Cs ha fet servir el català al plenari municipal.
Irònicament ha reconegut a Débora García que «se'n surt prou bé, en castellà, per haver anat a l'escola només en català». De fet ha acabat per desafiar els dos regidors de la formació a canviar de llengua. Si des de Cs intervenen en català, cosa que no ha fet mai cap regidor de la formació, Fernández passarà a intervenir en castellà.
Andreu Martín, portaveu del PSC, ha criticat també l'ús polític del sistema educatiu i de la llengua que busca Cs. Ha admès que el context social i polític actual són diferents d'aquells en els quals es va implantar la immersió lingüística. Ha defensat novament el català com a idioma vehicular del sistema educatiu.
Ha recriminat a López que es posi en dubte la capacitat dels centres educatius catalans. «El que s'intenta és crear un país amb dues societats diferents, el país del català i el del castellà», els ha acusat. Ha recordat que la llengua catalana va ser i és una eina de cohesió social precisament per evitar aquesta divisió.
Per part del govern, Daniel Recasens, regidor de Política Lingüística, ha carregat contra «un atac a la llengua catalana vestit i disfressat de la defensa d'una altra llengua». Un extrem que és «una de les darreres banderes que els queda per enarborar». Ha insistit que «per molt que es repeteixin, les mentides no es converteixen en realitats».
S'ha fet seves les intervencions de Fernández i Martín i ha tornat a reivindicar la immersió lingüística. Ha acabat per demanar a Cs que demostressin les afirmacions que ha defensat el partit durant el plantejament de la moció. També ha evidenciat que la proposta de resolució era genèrica redactada des de la seu del partit.
De fet, l'única referència geogràfica que hi havia a la moció era la que mencionava diversos instituts de Barcelona i la seva llengua vehicular. Ricardo López ha respost el comentari sobre l'ús del català al sistema judicial. Ha contestat que «hi ha traductors si hi ha algun problema de comprensió de la llengua catalana i, per tant, no hi ha cap persecució».
Com també era previsible, els dos regidors de Cs s'han quedat sols defensant la proposta. El regidor no adscrit Raúl Meléndez s'ha abstingut, mentre que la resta de partits del plenari hi ha votat en contra.