Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El Govern informa que uns 100.000 immigrants viuen a Catalunya en situació irregular

La secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania ha fet pública aquesta situació i ha demanat a l’executiu central que faci el necessari perquè els migrants puguin ser autònoms i independents econòmicament
El Govern informa que uns 100.000 immigrants viuen a Catalunya en situació irregular | Twitter | @maticatradio

 

La secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, calcula que durant el primer semestre de 2018, unes 100.000 persones d'origen estranger vivien a Catalunya en una situació administrativa irregular, entre uns 20.000 i 30.000 més que el semestre anterior. Segons ha explicat aquest dilluns el seu responsable, Oriol Amorós, són dades que amb concreció no es poden saber, però si que admet una tendència a l'alça d'aquesta situació, entre altres, per l'augment de l'entrada de ciutadans de països llatinoamericans, com Hondures .

 

Per fer-hi front, Amorós aposta per una política d'estrangeria d'àmbit estatal que digui «les coses com són» i treballi perquè les persones migrades puguin ser «autònomes, independents econòmicament , i partícips a la societat». Ho ha explicat en una entrevista concedida a ‘El matí de Catalunya Ràdio’.

Més de 12.000 sol·licituds durant el 2018

Durant el 2018, la secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha rebut més de 12.000 sol·licituds d'informes per accedir a l'arrelament social a Catalunya o per renovar o modificar l'autorització de residència temporal. És un 11,8% més que el nombre de sol·licitants del 2017. En una meitat són homes d'entre 30 i 44 anys, principalment del Marroc, però també d'Hondures, que ja ocupa la segona posició. Són sol·licituds que responen a persones arribades a Catalunya fa aproximadament tres anys, però coincideix amb la situació que se segueix donant actualment. 

Durant el 2018, Catalunya ha rebut més de 12.000 sol·licituds d'informes per accedir a l'arrelament social | Metges Sense Fronteres

 

I és que precisament d'Hondures, el juliol de l'any passat hi havia 38.000 persones empadronades a Catalunya però poc més de 10.000 tenien residència, és a dir, dos terços no tenien els permisos pertinents. 

Indiquen que hi ha un «repunt claríssim» de la immigració

Són les dades de la Secretaria, que aquest dilluns ha presentat Oriol Amorós, que ha destacat que la primera meitat del 2018 indica que hi ha un «repunt claríssim» de la immigració i sobretot de les nacionalitats que fugen de «moltes problemàtiques» i venen «sense papers». Segons Amorós són persones que arriben al país amb visat de turista però que després no tenen autorització de residència i treball i es queden en aquesta situació. Per Amorós, aquesta situació «ens alerta» de les problemàtiques que s'hauran d'atendre en un futur. 

Tot i que ha reconegut que és difícil tenir les dades concretes perquè el padró tampoc no ho recull, Amorós ha xifrat al voltant dels 100.000 el total d'immigrants sense papers que hi ha a Catalunya actualment. Això, si es té en compte que hi ha 1.174.811 ciutadans estrangers al país, suposa que 1 de cada 10 no té els permisos en regla. Amorós també ha detallat que sis mesos enrere, aquesta xifra podia ser d'entre 20.000 i 30.000 ciutadans menys. 

«Què volem, viure junts o segregats?»

Amorós ha declarat que «migració n'hi ha i n'hi haurà» | CatalunyaDiari

 

Per Amorós, el principal problema és que la política d'estrangeria actual està basada «més en pressupòsits que en anàlisis objectius» i per això, lamenta que no tingui «la valentia de dir les coses com són». Amorós ha sentenciat que «migració n'hi ha i n'hi haurà» i que per això cal plantejar-se si es volen donar les condicions perquè sigui una migració autònoma i independent o perquè segueixi en condicions de marginalitat que produeix la irregularitat administrativa. «Què volem, viure junts o segregats?», ha qüestionat el secretari. 

Amorós diu ser conscient que «molta gent vol venir» i per això ha admès no defensar els «papers per tothom» però si una política que «s'assembli a la realitat». 

 

 

 

De donar suport a 28 persones a atendre’n 2.240

La secretaria ha passat de donar suport a 28 persones refugiades el 2015 a 2.240 el 2018, i per tant, el pes de Catalunya en el pla de refugi estatal ja és de prop del 25%. L'any passat també ha servit per consolidar el programa català de refugi on la mentoria té un paper important. En total, s'hi ha inscrit 2.698 voluntaris, 1.322 dels quals s'han format i s'ha permès fer 140 tàndems. Els mentors són majoritàriament dones, en un 71,4% dels casos, d'entre 30 i 44 anys —35,8%— i dominin com a mínim una llengua més a banda del català i el castellà. En acabar l'any, hi havia 419 grups d'acollida, dels quals 89 estaven emparellats amb persones refugiades. 

En aquest sentit, Amorós, ha destacat que normalment les sol·licituds doblen el nombre de persones en programa però que actualment, hi ha una situació de «col·lapse» i les persones sol·licitants són moltes més. Per això, tot i mantenir que Catalunya està en disposició «d'acollir més i millor» demana «descentralitzar els recursos pertinents», però el secretari creu que no seria responsable assumir una transferència sense els recursos.

 

 

Preocupació per l’auge de l’extrema dreta

Amorós també ha valorat «amb preocupació» l'auge de l'extrema dreta arreu d'Europa. Considera que és un discurs que intenta «guanyar empaties amb les pors» en lloc de construir solucions per als ciutadans, i per tant, que construeixen solucions inexistents com que «la societat no serà diversa». Per Amorós, el debat no és si tindrem o no immigració, sinó si «viurem junts o segregats» i si per tant, es deshumanitzarà la imatge del col·lectiu immigrant generant racisme.