Els que fa anys que defensem la sanitat vam celebrar els aplaudiments de les 8 de la tarda durant el confinament, però ho vam fer amb prudència, ja que ens temíem que quan passés tota la ciutadania es tornés a oblidar que la defensa dels serveis públics és cosa de tots. Desgraciadament, va ser així, i no havíem arribat a la "nova normalitat" que molts ja preferien continuar a la taula d'un bar abans que aixecar-se a reivindicar amb les treballadores i els treballadors de la sanitat els mitjans necessaris per desenvolupar la seva important tasca.
Considero que hi ha un problema de base en aquesta actitud, la població en molts casos no visualitza que la defensa d'una sanitat pública de qualitat –i això inclou la concertada que dóna un servei públic i les residències- per part dels sanitaris també els afecta, i que s'haurien d'estar manifestant amb ells. De fet, qualsevol reivindicació de les treballadores i treballadors públics inclou d'una manera o una altra la defensa d'uns serveis públics.
El col·lectiu sanitari continua en molts casos sense comptar amb els EPIs necessaris, sense els mitjans humans i amb una sobrecàrrega de treball intolerable. Només la seva dedicació i professionalitat està pal·liant aquests dèficits i que la pandèmia no estigui sent més terrible del que ja és. L'administració ha d'actuar amb més celeritat i de forma molt més eficaç, no podem trobar-nos en situacions com la que recentment hem viscut a la Residència de Gent Gran de Reus on cada Departament passa la responsabilitat a l'altre a l'hora de proporcionar granotes impermeabilitzades a la plantilla d'un centre amb un brot de COVID actiu.
Per tant, ciutadà, ciutadana, la pròxima vegada que tinguis coneixement d'un acte reivindicatiu del col·lectiu sanitari pensa que també està lluitant per tu, perquè quan els necessitis tinguin els mitjans per atendre't com et mereixes. Mentrestant jo em continuaré preguntant, on són els aplaudiments de les 8 de la tarda?
Enrique Martín Domínguez és secretari General de la FeSP-UGT Comarques de Tarragona