Un equip internacional d'investigadors, entre els quals es troben experts del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), ha desenvolupat unes nanocàpsules de carboni que s'activen amb radiació per a reduir la proliferació i creixement dels tumors cancerosos.
Aquest descobriment, provat en ratolins i publicat a la revista 'ACS Nano', podria ser emprat tant en l'obtenció d'imatges biomèdiques com en la radioteràpia contra el càncer. Es tracta de nanocàpsules amb àtoms de samari estable que són irradiades amb neutrons per a aconseguir uns elevats nivells de radioactivitat que destrueixin les cèl·lules tumorals i redueixin així el creixement i proliferació dels tumors.
En nanomedicina, un dels tractaments més prometedors inclou l'ús de nanopartícules radioactives administrades per via intravenosa per a fer front als tumors, les quals s'han provat en experiments amb ratolins i s'ha comprovat una reducció d'alguns dels tumors, i una prevenció de la seva proliferació i reducció del ritme de creixement.
«Els resultats són molt prometedors»
«Encara cal fer més estudis per a calcular les dosis òptimes i els efectes secundaris, però els resultats existents són molt prometedors», ha explicat l'investigador de l'Institut de Ciència de Materials (ICMAB-CSIC), Gerard Tobías Rossell.
De fet, l'alta radiació reeixida en aquest estudi permet que les nanocàpsules puguin utilitzar-se per a radioteràpia contra el càncer, i no sols per a estudis d'imatge biomèdica, com fins ara. A més, la imatge biomèdica requereix una radioactivitat més baixa (s'utilitza per a detectar les nanocàpsules dins de l'organisme), però la radioteràpia, en canvi, requereix una radiació més alta per a destruir les cèl·lules canceroses que formen els tumors de manera localitzada.
La dosi és més baixa que en altres tractaments
En aquest sentit, la gran radioactivitat aconseguida en aquest estudi permet, a més, que la dosi administrada pugui ser molt més baixa que amb altres tractaments. Les nanocàpsules són formades per nanotubs de carboni, és a dir, per làmines de grafè enrotllades i segellades per les puntes. «Aquestes nanocàpsules són impermeables, ja que la paret de grafè no permet que els àtoms radioactius que hi ha a l'interior s'escampin per la resta del cos», ha dit Tobías.
Els àtoms de l'interior són de samari (clorur de samari), ja utilitzat en hospitals com a pal·liatiu per a metàstasis òssies, però quan es preparen les nanocàpsules no són radioactius, sinó que només després de ser irradiats amb neutrons, els isòtops 152, estables, es converteixen en isòtops 153, radioactius, i útils per al tractament contra el càncer.
Treballar amb partícules no radioactives té múltiples avantatges, permet realitzar l'ompliment dels tubs i processament en qualsevol laboratori, sense necessitat d'instal·lacions radioactives; al mateix temps que redueix la generació de residus i l'exposició dels investigadors a la radiació. A més, permet alleujar la limitació de temps que imposa l'ús d'elements radioactius, ja que aquests requereixen una manipulació generalment molt més ràpida.
També et pot interessar...
- Descobreixen una malaltia greu que provoca febre i inflamacions