Aquest dissabte, 27 d'octubre, es compleix un any de la proclamació de la independència de Catalunya per part del Parlament. I aquest dissabte és, també, la data triada per l'expresident Carles Puigdemont i els impulsors de la Crida Nacional per la República per dur a terme la fundació d'aquest corrent polític, el qual cerca fer-se lloc dins l'oferta política independentista catalana. La Crida vol ser, tal com expliquen a la seva pàgina web, «un espai transversal, ni d'esquerres ni de drets i d'un sol poble, ja que l'u d'octubre ens vam guanyar la llibertat».
Els principals partits polítics independentistes de Tarragona, PDeCAT i Esquerra Republicana, es miren la Crida des de posicions ben diferents. Els antics convergents hi tenen un cert recel i estan a l'espera si la Crida «es constitueix o no en partit» per saber si s'hi acabaran integrant o no.
El que sí tenen clar, almenys ara per ara, és que a les municipals de l'any vinent hi acudiran amb la marca electoral de JuntsxCatalunya, acompanyat del municipi on presentin llista. Es tracta d'una decisió que ja van prendre a la Conferència de Política Municipal que es va fer a Castelldefels a meitats de junys, segons expliquen a TarragonaDigital alts càrrecs del partit a la demarcació.
Així mateix, semblaria que hi ha un cert malestar entre membres del partit arreu Catalunya per «la presència rere la Crida de tant de velles glòries pujolistes com vells madurs de la mateixa època». Citen els noms de Ferran Mascarell, David Madí, Agustí Colomines o Toni Morral com alguns d'aquests perfils que generen malestar al PDeCAT. Consideren que la Crida no hauria d'estar en mans «d'aquesta gent del passat».
La posició d'Esquerra amb la Crida
Esquerra a Tarragona mostra una actitud «molt respectuosa cap a qualsevol intent del centredreta català de reformular-se». Els republicans «no renuncien a res» però esperen aconseguir que «es vegi que la futura República no és una amenaça per ningú». Des d'ERC creuen que «la política de blocs no és un bon negoci per a ningú» i desitgen que «la gent que ara per ara no està tan entusiasmada amb la República s'hi pugui sumar. Volem una República en la qual ningú pugui sentir-se exclòs».
Saben què poden ser criticats pels anomenats «hiperventilats» del procés polític català però són conscients que «potser aquest camí serà més lent però estem convençuts que serà definitiu». I pel que fa a la CUP no s'han mogut gens ni mica del posicionament contrari a formar part del moviment del president Puigdemont, que ja va recollir TarragonaDigital a finals del mes d'agost.