Aquest divendres es compleixen quatre anys del fatídic accident d'autocar de Freginals, al Montsià, on van morir tretze estudiants d'Erasmus que tornaven de les Falles de València i una trentena de persones van resultar ferides. També ha passat mig any des que l'Audiència Provincial de Tarragona va ordenar reobrir el cas —arxivat tres cops pel jutjat d'instrucció— i enviar-lo a judici. Les acusacions particulars es mostren «indignades i desconcertades» perquè, sis mesos després de la interlocutòria de l'Audiència, no s'hagi avançat. Fa unes setmanes van presentar un escrit per demanar a la jutgessa que doni impuls a la causa, però ara assumeixen, resignats, que l'aturada judicial per la ciris del coronavirus encara ho endarrerirà més.
A quarts de sis de la matinada del 20 de març del 2016, un autobús d'una expedició de tres vehicles on viatjaven estudiants Erasmus que tornaven de les falles de València, patia un greu accident a l'AP-7, al punt quilomètric 333, al terme municipal de Freginals. El conductor va efectuar una maniobra brusca cap a l'esquerra, després de tocar la tanca de la part dreta, l'autocar va bolcar i va creuar la mitjana, i va topar amb un turisme amb dos ocupants que circulava en sentit sud. Tretze joves de diferents nacionalitats van morir i 23 van resultar ferides de diversa consideració.
La instrucció d'aquest cas s'ha arxivat al jutjat d'Amposta fins a tres vegades, en aquests quatre, entre recursos de la Fiscalia i les defenses de les víctimes. El 30 d'octubre de l'any passat es coneixia la darrera interlocutòria de l'Audiència de Tarragona que tornava a revocar el sobreseïment de la causa de l'accident de Freginals i instava al jutjat número 3 d'Amposta a reobrir-la i iniciar el procediment abreujat previ al judici oral per tretze suposats homicidis imprudents i lesions. Els magistrats assenyalaven «els indicis evidents» d'una possible imprudència greu per part del conductor de l'autocar. El xofer hauria reduït els descansos els dies anteriors i els magistrats no descarten que la somnolència i la fatiga hagués conduït a l'accident.
Mig any després però l'advocat d'un dels ocupants del turisme contra el qual va topar l'autocar, Joaquim Fibla, s'ha mostrat «indignat i desconcertat» per la impassibilitat de la jutge davant una interlocutòria de l'ens provincial «servera i imperativa». «Sembla que la jutge no ha trobat el moment adequat per fer el que li demanen», ha lamentat el lletrat. «Estem en un impàs total i una paralització per la poca iniciativa de la jutge de la instrucció», ha afegit.
Els advocats han presentat escrits d'impuls a la causa, per demanar celeritat a la magistrada, però la preocupació s'agreuja ara davant l'aturada judicial que comporta l'estat d'alarma per la crisi de la Covid-19. «Fins que no s'aixequi l'estat d'alarma, com no és un tema preferent perquè no és causa en pres, tot i que hi ha 13 homicidis imprudents i una trentena de ferits, la causa seguirà parada fins que es torni a la normalitat. És indignant perquè jutjat està parat i la jutgessa instructora tindrà temps, des de casa, per redactar la interlocutòria que l'Audiència li ha assenyalat que faci», ha demanat l'advocat.
La instrucció havia estat declarada com a complexa però Fibla ha assenyalat que ja està finalitzada i cal redactar els fets que van ocasionar l'accident i presentar-ho. Temen, a més a més, que un dels escenaris possibles a preveure és que la defensa del conductor, l'empresa d'autobusos i l'asseguradora, presentin recurs a l'escrit de la jutgessa i que això dilatarà la possible celebració del judici, un o dos anys més. «Anirem a judici quan s'haurà complert el sisè o setè aniversari de l'accident», ha lamentat.
Indicis de fatiga
L'Audiència de Tarragona havia reobert la instrucció perquè es comprovés el sistema de frenada de l'autocar sinistrat i la tramesa a la Inspecció de Treball d'un expedient sancionador contra l'empresa de transports on prestava servei el conductor investigat. No es van apreciar deficiències en l'electrònica de control del sistema de frenada o del sistema de gestió del motor però l'empresa d'autocars va rebre una sanció per no haver subscrit un Servei de Prevenció de Riscos Laborals: el conductor els feia anualment pel seu compte.
En la darrera interlocutòria de l'octubre passat, els magistrats també assenyalen «l'existència d'indicis evidents» que la conducta de l'investigat va ser «d'imprudència greu». Es basen en els relats dels passatgers que havien testificat que el xofer trepitjava la línia del voral de forma continuada; baixava la finestreta perquè entrés aire fresc; o que l'autobús anava fent esses, movent-se suaument de dreta a esquerra dins del carril, entre d'altres. Altres testimonis van explicar que l'investigat semblava cansat o que es va adormir i despertar de cop quan el vehicle es va començar a desplaçar a la dreta i va donar un cop de volant a l'esquerra.
Segons l'informe del tacògraf elaborat pels Mossos, l'autocar circulava a 100 km/h i tenia activat el sistema de control de velocitat automàtic. Durant els últims quilòmetres es van produir 77 desacceleracions superiors als 2 km/h, mentre que els altres dos autocars que anaven per davant i que feien el mateix trajecte només en van fer entre cinc i dotze.
La interlocutòria també assenyala que en 28 dies de conducció, només es van constatar dos descansos setmanals reduïts del xofer, la setmana de l'11 al 19 de març. L'Audiència descartava que l'impacte de l'autocar contra un turisme que circulava per l'altra calçada en sentit sud de l'AP-7, que el sinistre hagués tingut lloc en un considerat com a punt negre o que hi havia víctimes que no portaven cordat el cinturó de seguretat, no és causa per al sobreseïment.