Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Muntatge fotogràfic d'un home amb mal de cap i un virus.

Les infeccions poden fer que el cervell funcioni molt pitjor

Pot la vacunació prevenir malalties neurodegeneratives?

Per què van aparèixer tants símptomes neurològics després de la pandèmia de grip del 1918? Quina explicació tenen els danys neuronals identificats en malalts de Covid-19 recurrent? La neuroinflamació desencadenada per infeccions víriques o bacterianes és més habitual del que pensem. I pot perjudicar el cervell a llarg termini. 

La inflamasoma i el cervell

Quan envellim, les nostres cèl·lules i teixits van perdent funcionalitat i aquesta pèrdua de funció s’associa amb algunes malalties cròniques conegudes. Un dels denominadors comuns a aquest procés és l’acumulació de brossa cel·lular que acaba provocant la mort de les cèl·lules i, a conseqüència, la pèrdua de capacitat de l'òrgan al qual pertanyen. 

L’acumulació de danys també pot provocar la senescència cel·lular, que porta amb ella l’alliberament de substàncies que provoquen inflamació. 

En l’actualitat, molts grups d’investigació intenten descobrir substàncies antienvelliment que redueixin aquesta senescència. En aquesta recerca han detectat que l’activació de la inflamasoma, un complex de proteïnes que fomenta que s’alliberin de mediadors inflamatoris com les interleucines IL-1 i IL-18, es relaciona amb l’envelliment i amb pràcticament totes les malalties cròniques associades a aquest. 

L’activació de la inflamasoma i l’alliberament de factors que produeixen inflamació també es vinculen als processos degeneratius que afecten el sistema nerviós central i que condueixen a la deficiència cognitiva i a l'alzheimer. 

Per tot això, la inflamació del sistema nerviós central, coneguda com a neuroinflamació, s’ha convertit en un blanc terapèutic important per al tractament de les malalties neurodegeneratives. 

Causes de la neuroinflamació

Què fa que la inflamasoma s’activi en unes persones i no en altres? Depèn de molts factors. Alguns són interns, com el dany a les mitocòndries (centrals energètiques cel·lulars) o l’acumulació de certs metabòlits. Però també s’activa per factors externs, sobretot patògens: virus, bacteris i fongs. En altres paraules, les infeccions poden fer que el cervell s’inflami i es deteriori. 

Les defenses que acudeixen en el nostre auxili poden agreujar encara més el dany. Estudis recents indiquen que la invasió del teixit nerviós per part de cèl·lules activades del sistema immunitari també pot contribuir a la inflamació i al deteriorament cognitiu. Al qual se suma que quan són limfòcits T activats els que acudeixen en grans quantitats al cervell, s’acumula proteïna Tau dins de les neurones, una altra de les marques de la malaltia d'alzheimer. 

A més, hi ha certs factors genètics associats amb l’alzheimer, per exemple variacions en la proteïna APOE4 que transporta el colesterol, que han estat recentment relacionats amb un perfil proinflamatori a les cèl·lules endotelials. Això explicaria part de la neuroinflamació i l’augment en els dipòsits de proteïna beta-amiloide al voltant de les neurones. 

Infeccions, dany vascular i neuroinflamació

Una fina capa formada per cèl·lules epitelials molt planes separen el flux de sang de l’interior dels òrgans. Aquestes cèl·lules reben el nom d’endoteli vascular i compleixen amb una funció molt important: regular el pas de substàncies i cèl·lules des de la sang als òrgans. 

Al sistema nerviós central aquesta muralla de cèl·lules, coneguda com a barrera hematoencefàlica, té característiques peculiars. Per començar, està formada per cèl·lules de l’endoteli, cèl·lules musculars llises, cèl·lules denominades perícits, teixit conjuntiu i astròcits. Totes estableixen unions estretes entre elles controlant el flux de substàncies i cèl·lules cap a i des del sistema nerviós central. 

La pèrdua de les propietats d’aquesta barrera s’ha associat a diferents malalties neuronals, incloent-hi l’infart cerebral, l’esclerosi múltiple, traumes cranioencefàlics i les seves repercussions i malalties neurodegeneratives. 

Està clar que qualsevol agent que provoqui dany a l’endoteli vascular i, en especial, en el que forma la barrera hematoencefàlica pot desencadenar neuroinflamació i processos neurodegeneratius. D’altra banda, no és estrany que les infeccions víriques i bacterianes provoquin danys en els vasos sanguinis, inclosos els del cervell, donant lloc a ateroesclerosi accelerada, inflamació dels vasos (vasculitis) o coagulopaties. Això pot arribar a produir ictus o vessament cerebral a curt termini. 

Però aquestes mateixes infeccions poden, a més, provocar processos inflamatoris que acabin activant a cèl·lules del sistema immunitari que, alhora, envaeixen el teixit nerviós a través d’una barrera hematoencefàlica danyada generant la neuroinflamació crònica i danys a llarg termini. 

Un altre factor a tenir en compte és que el dany endotelial augmenta a mesura que s’acumulen més anys a l’esquena i, a més, s’accelera en malalties metabòliques com la síndrome metabòlica. Això explicaria per què la Covid-19 i altres malalties infeccioses han demostrat ser més greus en persones obeses i/o d’edat avançada. 

Les campanyes de vacunació poden prevenir la neurodegeneració?

Segons el que acabem d’exposar, podem arribar a la conclusió que prevenir el dany endotelial després de les infeccions és essencial per reduir la neuroinflamació i, a conseqüència, reduir el dany neuronal que provoca l'alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. 

De fet, alguns compostos naturals com els polifenols, la vitamina C i fins i tot el Coenzim Q10 s’han proposat com a substàncies que mantenen l’estabilitat de l’endoteli vascular i protegeixen el cervell. 

Però sí, a més, tenim en compte que les vacunes prevenen els símptomes greus per infeccions i impedeixen que els microorganismes arribin al torrent sanguini, podem hipotetitzar que les vacunes que van començar a introduir-se de manera general als anys 60-70 poden haver reduït els danys vasculars que condueixen a la neurodegeneració.

Actualment, la majoria de les persones d’edat avançada no van formar part d’aquestes campanyes de vacunació en la seva infància. Així que s’haurà d’esperar encara 20 o 30 anys més per comprovar si malalties com l'alzheimer o el Parkinson disminueixen la seva prevalença en la població vacunada. 

Si es confirma, podríem concloure que prevenir certes infeccions i mantenir la salut de l’endoteli vascular és essencial per reduir la incidència de malalties degeneratives inclús a molt llarg termini?


 

Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.