Les actuacions prèvies a l'explosió d'IQOXE van ser correctes i l'incident va ser imprevisible, segons l'IQS

Els autors de l'informe insisteixen que el sinistre es va produir per una sèrie de factors encadenats

Pla general de l'empresa IQOXE
L'IQS insisteix que l'incident va ser imprevisible perquè es va deure a una sèrie de factors | Àngel Ullate

Els autors de l'informe elaborat per l'Institut Químic de Sarrià (IQS) per encàrrec d'IQOXE sobre l'explosió a la planta de la Canonja el 14 de gener insisteixen que l'incident va ser imprevisible perquè es va deure a una sèrie de factors, alguns desconeguts fins al moment, que es van encadenar. Durant la seva compareixença en la comissió d'estudi de la seguretat del sector de la petroquímica de Tarragona del Parlament, el catedràtic del Departament d'Enginyeria Química i Ciència de Materials de l'IQS, Julià Sempere, ha afirmat aquest dimarts que «les actuacions d'aquella tarda van ser les correctes» a l'empresa i que cap expert en seguretat hauria predit que una peça del reactor es projectaria a 2,5 quilòmetres, fins a Torreforta.

Segons es desprèn de l'informe, el sinistre no es va produir per cap errada humana, de seguretat o defecte de maquinària, sinó per «un seguit de circumstàncies no detectables» que van portar «a una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible pel fet de ser desconeguda».

Responent a les preguntes dels diputats, el catedràtic Julià Sempere ha repassat la cronologia dels fets ocorreguts a l'interior del reactor U-3100 durant el procés de fabricació d'MPEG-500 (metoxi polietilenglicol), un producte utilitzat en la indústria farmacèutica i de cosmètics, entre d'altres.

El catedràtic ha explicat que els treballadors del torn de matí van fer la càrrega del material i ho van deixar tot a punt perquè el personal de la tarda pogués iniciar la fabricació del producte. «El personal ens va transmetre que van acabar el torn a les dues amb absoluta normalitat», ha afegit el professor del Departament d'Enginyeria Química i cap de seguretat de l'Institut, Eduard Serra.

Durant la tarda el reactor va entrar en un procés d'oscil·lació. Un fet «que ja havia passat abans i que no havia portat mai problemes», segons Sempere. El detonant va ser un increment de la temperatura de l'MPEG-500 en la fase final de producció que, en arribar a 300 graus, es va descomposar ràpidament i va desfermar l'explosió.

Els autors han insistit que fins al moment es desconeixia la descomposició de l'MPEG a uns 300 graus perquè és un producte que sempre s'utilitza a temperatura ambient. Serra ha opinat que si això no s'havia investigat és perquè degut als usos que té «no hi havia hagut la necessitat de saber-ne l'estabilitat a altes temperatures». Per això, el professor s'ha mostrat partidari d'analitzar la necessitat d'una normativa que obligui a determinar aquest llindar de descomposició en totes les substàncies per evitar, ha dit, «que un fet desconegut ens porti a l'explosió d'un reactor i a la mort de tres persones».

De la seva banda, Sempere s'ha mostrat partidari de revisar els procediments. En ser preguntat sobre la projecció d'un fragment del reactor fins a 2,5 quilòmetres de distància, que va causar la mort d'un veí de Torreforta que es trobava a casa seva, el catedràtic ha afirmat que «tots els experts en seguretat haurien dit que la possibilitat que això passés era zero». «Era absolutament imprevisible, ni tan sols creïble que es pogués arribar a aquesta distància», ha manifestat. Per la seva banda, Serra ha opinat que «anar en cotxe és infinitament un risc molt més gran que viure a un quilòmetre de la indústria química».

Tots dos han defensat també el paper del personal. «Eren veterans en fer aquest tipus de reacció i sabien en tot moment quan s'havia d'aturar o no el procés. Tots són molt responsables i coneixedors del perill que tenen entre mans», ha afirmat el professor Serra, qui ha insistit que tot es va desencadenar en pocs segons i que no va haver-hi marge per aturar-ho. Segons ell, encara que hi hagués hagut més personal no ho haurien pogut evitar. A més, el cap de seguretat de l'Institut també ha afirmat que la sala de control complia els requisits demanats per al tipus de planta que va resultar afectada —una semi bunquerització—.

Sempere ha aclarit també que la fuita que es va detectar aquella mateixa tarda en una de les bombes del reactor de la planta de derivats no corresponia a matèria primera, sinó que va ser «una petitíssima fuita de quelcom similar a un oli o lubricant del sistema de rotació de la bomba, que el propi personal de manteniment va informar que repararia quan hi hagués temps per fer-ho».

Alguns diputats han demanat a l'IQS que aclareixi la relació d'IQOXE amb l'organisme. En aquest sentit, Sempere ha manifestat que IQOXE forma part de la fundació Empreses IQS «que té com a missió fonamental ajudar-nos a dissenyar els nostres plans d'estudis». «La seva missió no és finançar l'IQS de cap de les maneres i IQOXE va contractar el nostre servei extern de la divisió Tech Transfer», ha assenyalat el catedràtic.

El catedràtic ha manifestat també que «evidentment» l'informe realitzat és «un informe de part» perquè «és encomanat per l'empresa amb l'únic objectiu tècnic de saber per què va passar l'accident».

En ser interpel·lat respecte les conclusions provisionals del jutjat d'instrucció, que apunta a suposats delictes d'imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors, i a l'existència de deficiències en la seguretat, personal insuficient o defectes de manteniment, els autors de l'informe han dit que els testimonis amb qui es van entrevistar no van esmentar res d'aquestes suposades negligències.

Més compareixences al setembre

La presidenta de la comissió, la socialista Assumpta Escarp, ha explicat que intentarà programar de cara al setembre les compareixences de les entitats veïnals de les poblacions de l'entorn del polígon. També ha recordat que estan pendents de la compareixença de l'empresa ara que ja s'ha aixecat el secret de sumari.


Comentaris

envia el comentari