El CMQ de Reus funciona de manera «alegal» i tancarà l'any amb 1,5 milions de dèficit

La Sindicatura de Comptes posa de manifest que el funcionament del CMQ de Reus és, almenys, alegal. Es refereix al model d'una empresa pública —en aquest cas municipal— que ofereix serveis privats. El Centre Mèdic Quirúrgic compta amb una part important de la seva activitat feta a través de mútues i metges particulars.

L'empresa és municipal, de l'Ajuntament de Reus, però lloga espais de consulta i instal·lacions a aquestes mútues i metges particulars perquè hi facin la seva activitat. Aquest divendres, la CUP de Reus ha insistit en l'informe de la sindicatura, fet públic aquest mes d'octubre. Marta Llorens, portaveu del grup municipal, i Laia Estrada, diputada de la formació al Parlament, han exposat les conclusions de l'informe i el que se'n deriva.

Ho han fet en una compareixença de premsa que va generar polèmica quan es va anunciar. S'havia convocat a la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus, però després d'haver-la convocat, el consistori va informar que la suspenia. Una dinàmica que les cupaires qualifiquen de «censura política».

Finalment s'ha celebrat, i ha servit perquè Llorens i Estrada posessin sobre la taula la situació present i les previsions de futur del CMQ de Reus. Per una banda perquè la Sindicatura de Comptes evidencia que el marc jurídic en el qual funciona el centre no existeix. Per l'altra, perquè les previsions de l'equipament per aquest 2022 són negatives.

Segons ha afirmat la portaveu municipal, el CMQ compta tancar l'any amb un dèficit de més d'1,5 milions d'euros. Per tot plegat tornen a carregar contra el model d'aquesta branca municipal, que consideren que s'hauria d'integrar al sistema públic.

El CMQ tancarà l'any amb més d'1,5 milions d'euros de dèficit

El Centre Mèdic Quirúrgic de Reus havia sigut, fins fa uns anys, l'emblema de l'entramat sanitari reusenc pel que fa a la situació financera. Després que l'Hospital Sant Joan passés a mans de la Generalitat, aquesta situació ha canviat. La previsió d'enguany és que tanqui amb més d'1,5 milions d'euros de dèficit segons ha fet públic Marta Llorens.

Ha recordat que, quan l'actual vicealcaldessa, Noemí Llauradó, presidia la sanitat reusenca, els deia que l'única opció de futur per al CMQ era oferir activitat privada. «El més surrealista és que s'ha vist que el CMQ només es pot mantenir amb el concert amb el CatSalut», ha etzibat Llorens. El problema per a l'empresa municipal és que el CatSalut prioritza l'activitat a l'Hospital Sant Joan, que gestiona ell mateix, abans d'externalitzar-la al CMQ.

Llorens ha tornat a recordar que el CMQ, tot i els dèficits dels darrers anys, manté una plaça de gerència amb un sou de 80.000 euros l'any. L'ocupa Gemma Espigares, exdiputada d'ERC al Parlament. Segons es va anunciar, la seva arribada havia de servir per redreçar el rumb de l'empresa municipal.

La portaveu de la CUP sentencia que «ni en l'àmbit públic ni en l'àmbit privat aquesta empresa està complint els seus objectius». En primer lloc, perquè els serveis que s'ofereixen són privats, i en segon lloc perquè tampoc s'estan obtenint beneficis econòmics. També ha recordat que, «durant tots aquests anys, l'Ajuntament de Reus ha hagut de posar diners públics per eixugar el dèficit».

Llorens ha carregat novament contra les dinàmiques que es produïen quan el CMQ tenia activitat a les instal·lacions de l'Hospital Sant Joan. «Era molt normal que metges i metgesses que exercien, durant el dia, en un pis de l'hospital, a la tarda, baixant un pis, tinguessin la consulta privada», ha criticat. Un sistema que segueix funcionant, denuncia, al CMQ.

Considera que la direcció del CMQ no ha donat la importància que mereix a l'informe de la Sindicatura de Comptes. Segons ha explicat, s'escuden en el fet que l'informe no és resolutiu. Per contra, la portaveu de la CUP considera que «políticament i èticament planteja uns fonaments que hem anat denunciant tots aquests anys».

El funcionament del CMQ és «alegal» i reforça l'acusació del cas Innova

L'informe de la Sindicatura de Comptes evidencia algunes pràctiques que, com a mínim, no es preveuen a la normativa actual. «No direm il·legalitat, però sí alegalitat», ha comentat Estrada. L'informe detalla que sí que es contempla que centres sanitaris privats pugui col·laborar en la prestació de sanitat pública, però no l'exercici contrari.

Deixa clar que «no existeix un marc jurídic que empari la prestació d'assistència sanitària privada per part de centres públics amb els mitjans personal i materials d'aquests, com seria el cas del CMQ». El mateix informe planteja que, perquè aquesta dinàmica fos reconeguda, caldria canviar la normativa actual. A la pràctica no està estrictament prohibit, però tampoc està contemplat.

A l'informe també s'exposa que l'Hospital Sant Joan no podia llogar espais al CMQ, com va fer durant anys. El motiu és que l'hospital és un bé de domini públic i, per tant, s'ha de fer servir «per a l'ús general o al servei públic». Estrada ha qualificat l'informe de la sindicatura en general com a «demolidor».

«Recull 23 observacions de clares irregularitats», ha exposat. D'entrada, ha explicat, perquè la manera de funcionar del sistema sanitari, CMQ inclòs, suposa una dificultat notable a l'hora de fiscalitzar-lo. Estrada ha seguit enumerant consideracions fetes a l'informe.

«Parlen de la inexistència de contractes d'arrendament, o de motivació objectiva que determini per què es lloga a uns preus i no a uns altres», ha posat d'exemple. En la mateixa línia tampoc s'han trobat arguments per justificar el nivell d'alguns salaris o tarifes. Les cupaires subratllen que es tracta de pràctiques que ja es van denunciar en el cas Innova.

De fet, Laia Estrada va consultar a la Sindicatura de Comptes si emprendrien accions jurídiques arran de l'informe. La resposta va ser que aquestes pràctiques ja s'estaven investigant en el marc del cas Innova. En paral·lel, la CUP ha demanat la compareixença al Parlament dels responsables del CMQ i el seu funcionament.

En concret, del regidor de Salut de Reus i president del CMQ, Òscar Subirats, i de la gerent del centre, Gemma Espigares. També han demanat la compareixença del nou director del CatSalut, Ramon Canal. L'objectiu és «que expliqui per què la Generalitat permet que hi hagi aquest centre operant en aquest marc d'alegalitat».

L'Ajuntament havia vetat la roda de premsa de la CUP

La compareixença d'aquest divendres ja havia generat polèmica abans de celebrar-se. El grup municipal de la CUP va reservar la sala de premsa de l'Ajuntament i va rebre l'autorització del departament de comunicació. Posteriorment van rebre una segona comunicació en la qual se'ls informava que la convocatòria quedava suspesa.

Així ho van rebre també els mitjans de comunicació, que després del correu de convocatòria, en van rebre un altre desconvocant-la. Segons els tècnics municipals van argumentar a la CUP, a la sala de premsa només poden haver-hi regidors del consistori. Marta Llorens exposa que no és la primera vegada que els asseguren que el reglament de funcionament de la sala ho estipula així.

Subratllen, en canvi, que fa tot just un mes que la mateixa CUP va poder fer, sense cap problema, una roda de premsa similar. En aquell cas hi van prendre part dos membres de l'assemblea local que no són regidors, a més de Mònica Pàmies, que sí que ho és. I de manera més habitual, el govern convoca rodes de premsa amb participants que no són ni regidors de govern ni membres de l'estructura municipal.