Tot sembla indicar que la temporada d’incendis d’aquest estiu serà altament complexa i atípica a causa de la Covid-19. Així ho va afirmar el conseller de l'Interior, Miquel Buch, durant el darrer ple del Parlament de Catalunya. De fet, la crisi sanitària ha endarrerit substancialment els preparatius de la campanya 2020 i fins d’aquí uns dies no hi ha prevista la seva compareixença en comissió parlamentària juntament amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, per explicar com s’afronta.
Les precipitacions abundants, les temperatures per sobre de la mitjana habitual i el confinament de la població han propiciat que els boscos de la nostra zona es trobin amb un volum de biomassa més elevat que en anys anteriors. Per aquest motiu, en alguns punts estratègics del territori, com en el cas de Bonastre, en les últimes setmanes s’han dut a terme diverses cremes controlades com a accions prèvies a la campanya, per tal que l’afectació davant d’un hipotètic incendi forestal sigui la menor possible.
Una temporada sense revetlla de Sant Joan
La nit de Sant Joan representa, per a la campanya, un dels moments de més risc d’incendi. Enguany, a causa de les mesures restrictives implantades a causa de la crisi sanitària, les festes amb foc i pirotècnia seran molt diferents al que és habitual. Així, les trobades particulars podran ser d'un màxim de 20 persones, les festes organitzades en llocs tancats podran ser de 80, i les que s'organitzin en llocs oberts podran encabir un màxim de 800 persones assegudes i mantenint la distància de seguretat de dos metres.
Pel que fa a les festes populars a les platges o en altres llocs amplis, des del Govern es demana una precaució habitual pel que fa als petards, coets, fogueres, cremades i incendis forestals, S’hi sumen, també les noves precaucions sorgides arran de la pandèmia, com que no es portin ampolles de gel hidroalcohòlic a les butxaques quan es tirin petards, ja que el gel és inflamable i pot suposar un risc. Per això, Protecció Civil recomana a les persones que hagin de tirar petards, rentar-se les mans abans amb aigua i sabó i no compartir els objectes amb ningú més. Pel que fa a les mascaretes, no són inflamables, però també es poden cremar o fer-s'hi un forat si els cau alguna espurna. Per això també es recomana mantenir una gran distància entre les metxes i les mascaretes.
Les càmeres de vigilància substituiran els guaites
La novetat principal d’aquesta campanya és el desmantellament de 47 punts de guaita que hi ha repartits arreu del Principal, 7 dels quals es troben al Camp de Tarragona i 9 a les Terres de l’Ebre. Això suposa prescindir de gairebé 100 guaites i 200 ajudants d’ofici forestal distribuïts per tot el territori, i la Generalitat justifica aquesta decisió argumentant la baixa efectivitat del servei en el model actual i la necessitat d’adoptar noves mesures que millorin la detecció i l’evolució dels incendis forestals.
Davant d’aquest plantejament, els professionals del sector i les administracions locals han alçat la veu d’alarma per evidenciar la inviabilitat de la proposta i la necessitat de comptar amb el servei en els punts estratègics del territori. Querol, a l’Alt Camp, compta amb un dels punts de guaita de primer ordre, el del Puig de Montagut, on el guaita pot vigilar tot el Camp de Tarragona, part del Penedès i el Sistema Prelitoral Central.
Jordi Pijoan, l’alcalde d’aquest municipi, en declaracions a TarragonaDigital assegura que «durant dècades el guaita a Querol-Montagut ens ha donat una gran tranquil·litat en els dies més secs de l’estiu, ja que sabíem que hi havia una persona que vigilava una gran extensió de terreny pendent d’una possible columna de fum». De fet, el que es pretén des de les administracions locals és demanar la continuïtat del servei de guaites tal com està plantejat fins a dia d’avui, «ja que estan fent una gran feina al territori i el model de guaita al nostre país ha funcionat a la perfecció» conclou l’alcalde querolenc.
Balanç de la temporada passada
La campanya forestal catalana de l’any passat va acabar amb 27 incendis forestals al Camp de Tarragona i 14 a les Terres de l'Ebre, un total de 41 incendis a la zona del sud de Catalunya. Com a dada a destacar, el 90% de les hectàrees cremades van correspondre a l'incendi declarat el 26 de juny a la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, que va afectar 5.046 hectàrees i es va convertir en l’incident més devastador de l’estiu.
Pel que fa a les causes dels incendis, un 62% van ser generats per activitat humana. En concret, un 22% van ser intencionats, el 21% accidents i el 19%, negligències. Aquest percentatge és lleugerament inferior al dels últims quinze anys, en què els incendis provocats per les activitats humanes van arribar al 67% dels casos. Durant la passada campanya, a més, es van declarar prop d’un 20% d’incendis per causes naturals.