Un inspector i dos sergents de l'àrea de recursos operatius (ARRO) dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona hauran de declarar a l'Audiència de Tarragona, acusats d'assetjar continuadament quatre agents del cos. Els advocats de l'acusació demanen fins a 44 anys de presó per a un inspector i 20 anys per a dos sergents, així com 30.000 euros d'indemnització, per delictes contra la integritat moral, lesions i falsedat documental.
Tot hauria començat el 2008, arran de discrepàncies sobre l'assignació de permisos, serveis i hores extraordinàries; moment en què els dos sergents, caps directes dels quatre afectats, van iniciar una campanya de «continu fustigament, dispensant-los un tracte denigrant i vexatori, arribant fins i tot a humiliar-los en presència dels seus companys», almenys fins al 2013.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Sotmesos a «un seguiment detallat i asfixiant»
Entre altres fets, els agents assetjats detallen com els sergents van ordenar als caporals responsables dels seus equips que els sotmetessin «un seguiment detallat» perquè la pressió sota la qual realitzessin la seva labor fos tan «asfixiant» que optessin per demanar el trasllat.
A més a més, els sergents obligaven un dels afectats, que té problemes en un genoll, a fer cada dia carrera contínua durant mitja hora, juntament amb els seus companys, o que els prohibien posar-se un folre polar per abrigar-se del fred.
Un altre exemple de la «campanya de fustigament», va ser la humiliació de fer-los sortir d'una reunió en el moment que els comandaments volien felicitar la seva unitat per la detenció d'una persona que s'havia vist implicada en la mort d'un company.
L'inspector va actuar en «connivència» amb els sergents
Davant el constant assetjament laboral que patien, les víctimes van denunciar diverses vegades la situació davant l'inspector. Tanmateix, aquest es va situar al bàndol dels assetjadors, i «va obstaculitzar» qualsevol iniciativa per reconduir la situació.
Paral·lelament a les denúncies, els dos sergents van plantejar contínues queixes davant els seus superiors, acusant-los d'acompliment de funcions, motiu que va originar que s'obrissin diferents expedients disciplinaris als assetjats.
Tot plegat va originar una situació d'angoixa als denunciants, que van necessitar assistència mèdica per un trastorn ansiós-depressiu, i van acabar demanant la baixa.
Delictes contra la integritat moral, lesions i falsedat documental
Finalment, després de la investigació judicial, l'Audiència de Tarragona va concloure que existeixen «prou indicis» d'una situació d'assetjament en un clima de conflictivitat laboral, després de determinar com a tangibles i compatibles amb els fets denunciats els trastorns psíquics que van patir els quatre agents afectats.
Els denunciants doncs, acusen ambdós sergents de quatre delictes contra la integritat moral, pel qual demanen per a cadascun d'ells una pena de 8 anys de presó, i de quatre de lesions, pel qual demanen per a cadascun una pena de 12 anys de presó. Per a l'inspector, els quatre agents sol·liciten, a més de 20 anys de presó pels mateixos delictes; 24 anys més per quatre delictes de falsedat en document públic, en sostenir que va signar un informe que no s'ajustava a la realitat i que va propiciar que se'ls obrís un expedient disciplinari.