Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

Instal·len per primer cop a Catalunya GPS a dos voltors del Pallars Jussà

En el marc d’un projecte de la Universitat de Lleida, la mesura té l’objectiu de conèixer millor les espècies d’ocells

En el marc d’un projecte de recerca que està impulsant el Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida (UdL), tècnics del centre i de la Generalitathan col·locat dispositius emissors GPS a dos polls de trencalòs, una espècie de voltor en llibertat, per primer cop a Catalunya.

Amb el suport del Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals i de la Societat Aragonesa de Gestió Ambiental (SARGA), els tècnics han accedit als nius, situats en penya-segats de la comarca del Pallars Jussà, als Pirineus, per agafar mostres de sang als polls i col·locar-los els dispositius. 

Objectiu: conèixer millor les espècies

Segons informa el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’objectiu de la mesura és aprofundir en el coneixement de l’ecologia de diverses espècies, de manera que el projecte comprèn marcar diversos tipus d’ocells, com ara l’aufrany, el voltor comú i el voltor negre.

Les dades recollides permetran conèixer amb detall l’ús de l’espai que fan totes aquestes espècies, que són cabdals en els ecosistemes agro-ramaders, pel seu paper en l’eliminació de les carronyes del bestiar domèstic que mor a la muntanya, i en la prevenció de la propagació de malalties.

48 parelles de trencalòs en llibertat

El polls que s’han marcat ara, d’uns 90 dies d’edat, van ser retornats al niu després de prendre les seves mesures i extreure mostres de sang dels exemplars, que serviran per a determinar el sexe i comprovar el seu estat de salut. El seguiment permetrà conèixer el moment en què els polls abandonin el niu, així com els seus moviments pels Pirineus.

Actualment, la població en llibertat de trencalòs al Pirineu català arriba a les 48 parelles, un 33% del total de la serralada. L’evolució de la població ha esta força positiva, passant de només unes 6 parelles l’any 1980, localitzades a les comarques pirinenques més occidentals, a les 48 actuals, esteses per totes les comarques pirinenques i prepirinenques.

No obstant això, la mortalitat per l’ús de verins, per col·lisió amb cables i per intoxicació amb el plom de les bales que es fan servir per a caçar, mantenen el nivell d’alerta força alt. S’espera que el seguiment serveixi per contribuir a evitar que l’espècie entri de nou en un ràpid procés de regressió.