Abans de les festes de Nadal, diversos veïns de Llorenç del Penedès van fer una manifestació per demanar la prohibició de la caça al municipi. Unes setmanes després, una plataforma ciutadana de Banyeres demanava el mateix al seu Ajuntament. El de la idoneïtat de caçar en zones pròximes a nuclis urbans és un debat que no és nou, però que els últims temps ha apujat el to.
L’aparició de diverses plataformes contràries a la caça a la zona del Baix Penedès ha posat el tema de nou en primera línia. És possible la convivència entre caçadors i veïns en zones pròximes a la població? És factible un control de les plagues que amenacen els conreus sense la tasca dels caçadors? TarragonaDigital ha parlat amb uns i altres per contraposar els diferents arguments.
Població amb un perfil «més residencial que agricultor»
La plataforma veïnal contrària a la caça de Banyeres és una de les últimes que ha sorgit. Un dels seus integrants, el Marc (que prefereix no donar el cognom), explica que els últims vint anys «hi ha hagut un canvi d’usos a la comarca». «Abans la gent no sortia al camp, però l’important creixement de població que hem experimentat ha fet que ara, al territori, hi hagi un perfil més residencial que agricultor», manté.
I aquesta població, «els caps de setmana, vol sortir a gaudir de l’entorn... i això és impossible, perquè sembla una guerra, només sents trets, et trobes a caçadors amb l’arma pels camins públics, amb els seus gossos...», relata l’integrant de la plataforma. El Marc assegura que a Banyeres «només hi ha deu o dotze caçadors amb llicència, la resta vénen de Llorenç».
«Per aquestes deu o dotze persones la resta de la població no pot sortir a gaudir de la natura?», es pregunta. Des de la plataforma creuen que la caça s’hauria de fer «en llocs més allunyats de les zones de població, hi ha molts vedats de caça a la muntanya, el territori és immens».
Una activitat «ben regulada» a Catalunya
No ho podria veure de forma més diferent Joaquim Vidal, president de la Federació Catalana de Caça a les comarques de Tarragona. Per Vidal, els moviments que demanen la prohibició de la caça «són grups animalistes que van en contra de diferents tradicions emparant-se en la llei de protecció dels animals», i que volen fer «el seu vedat particular». Vidal recorda que «el 83% del territori català és privat, i només hi poden passar persones autoritzades, com són els caçadors, que tenen el permís dels propietaris per caçar on ho fan».
El president de la territorial tarragonina assegura que la caça a Catalunya «és una activitat ben regulada, a través de la Llei de caça i la Llei de l’esport, que fixen unes distàncies mínimes que cal respectar». Així, els caçadors poden disparar les seves armes a partir de 50 metres de distància de les cases, 25 metres dels camins i 60 metres de les carreteres, «sempre d’esquena», puntualitza.
Per això, afegeix que «no hi ha cap risc» per la gent que va pels camins, i recorda que els caçadors «no usen munició dura, sinó perdigons, que van perdent força així que es disparen». Però pel Marc, de la plataforma contrària a la caça, el problema no és tant el que marca la llei com el fet que «la majoria dels caçadors no respecta les distàncies de seguretat, fan el que volen perquè ningú els controla».
El control de plagues
Un altre punt del debat és el del control de les plagues. Joaquim Vidal remarca que la majoria de propietaris de terrenys «són pagesos i, si es prohibís la caça, els conills, els senglars i els tudons es menjarien els seus conreus». El president de la federació de caçadors tarragonins recorda la gran proliferació de senglars que hi ha al territori —que ha fet que s’hagi hagut d’augmentar el període de batudes a Tarragona— i apunta que, sense caça, «quedaria afectada la producció pròpia, i no tindríem verdures per menjar, ni conreus de proximitat».
Des de la plataforma banyerenca, però, no comparteixen la visió dels caçadors, i expliquen l’actual proliferació de senglars «pel fet que les batudes es fan a la muntanya, i empenyen els senglars cap a la plana i les zones urbanes». De la mateixa manera, afirmen que són els mateixos caçadors «els que maten els depredadors naturals dels conills i els tudons», que són les guineus i els aguilots. «Si no hi hagués caça, l’estructura ecològica mantindria un equilibri per si mateixa, i no hi hauria cap plaga», assevera el Marc.
De moment és difícil saber com pot acabar aquest estira-i-arronsa entre partidaris i detractors de la caça. Des de la Federació Catalana de Caça recorden que els ajuntaments «no poden prohibir la caça als municipis, només ho poden fer els propietaris de cada terreny». Però des de la plataforma veuen una via. «Recollirem signatures i les portarem al consistori, perquè demanin a la Conselleria de Territori que el municipi sigui declarat zona de seguretat, com ja han fet en altres llocs com Reus», detalla el Marc.