El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) encara no ha finalitzat la investigació sobre les restes radioactives que es van trobar, ara fa més de mig any, en un piezòmetre de la central nuclear d’Ascó, a la comarca de la Ribera d’Ebre.
El govern espanyol reconeix que la investigació encara no ha acabat
El govern espanyol ho ha reconegut en respondre a una bateria de preguntes formulades des del grup En Comú Podem al Congrés dels Diputats, i ha afirmat que «caldrà esperar que finalitzi la investigació iniciada per tenir resposta a les preguntes plantejades». Les qüestions, enviades pels comuns el 22 de maig, giren entorn de la ubicació de les substàncies radioactives trobades els passats mesos de febrer i març, les quantitats detectades i la seva localització respecte al reactor nuclear.
Al Congrés, En Comú Podem ha preguntat també si les restes podrien provenir del reactor i si, realment, podrien afectar l’aqüífer, el medi ambient i el riu Ebre. Cal recordar que els piezòmetres, on es va trobar les substàncies, són uns pous de 30 metres, en forma de tub d’uns deu centímetres de diàmetre, que controlen el nivell i la composició de l’aigua de la central.
A més, des dels comuns han insistit a saber si les mesures preses a Ascó són «rutinàries» o si, al contrari, responen a algun motiu per dur-les a terme. Alhora, els representants d’En Comú Podem a Madrid també volen saber, de forma clara, si existeixen pous similars a la resta de centrals nuclears d’Espanya o és una especificitat de la instal·lació de la Ribera d’Ebre.
El CSN assegura que les restes trobades no suposen cap mena de perill
La resposta de l’executiu de Pedro Sánchez, signada el 22 d’octubre, s’ha limitat a apuntar que el CSN és el responsable final en matèria de seguretat nuclear, un organisme independent que respon davant del Congrés. L’òrgan nuclear, arran de la detecció de les substàncies sensibles, ja va assegurar al mes d’abril que la troballa no suposa perill per a la seguretat, ni per a la salut de les persones o el medi ambient.
La troballa radioactiva, «una cosa peculiar»
Fernando Martí Scharfhausen, president del CSN, va admetre aleshores que la detecció de substàncies a la mostra va ser «una cosa peculiar» i va reconèixer que no saben per què es va produir. «Quan s’inspeccionen una sèrie de pous, es prenen mostres i s’analitzen i, de sobte, es veu que hi ha una mostra en un pou que té una cosa que no hauria de tenir, i això és el que estem analitzant, tant el regulat com el regulador», va explicar.
Preguntat sobre si una fuga als sistemes de la central nuclear podria estar entre les causes, Martí va expressar que «hi ha tants tubs i tant formigó que és complicat», i va afirmar que estaven treballant per treure’n l’entrellat, amb el compromís d’una explicació final.