Aquest dijous al matí estaven citades, al Jutjat d'Instrucció número tres de Reus, Blanca i Lourdes, investigades com a suposades autores d'un delicte de coacció a l'administració de Justícia. S'han acollit al seu dret a no declarar en una investigació en la qual, els seus advocats, consideren que s'estudien delictes que no existeixen i que, en cas de fer-ho, les seves representades tampoc haurien comès.
[predef]reus-144[/predef]
Entre finals del 2018 i principis del 2019 es van produir, a nombrosos jutjats de Catalunya, accions de protesta organitzades des dels CDR. Van consistir a abocar fems a les portes de les dependències judicials per denunciar les actuacions que, abans i després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, s'havien iniciat contra multitud de persones implicades en les diferents accions reivindicatives i de protesta.
Un delicte que «no existeix»
L'acció es va constatar, per exemple, a Tarragona, on es van llençar fems i deixalles a les portes del Palau de Justícia. Es va repetir, també, a Reus, sense tanta difusió. Hauria sigut llavors, el quatre de febrer del 2019, quan les dues investigades haurien participat en l'abocament de fems i deixalles a les escales dels Jutjats de Reus segons la investigació oberta.
El seu advocat, Jonathan Cortijo, membre del col·lectiu voluntari Advocats 1-O, explica que l'acció s'«està qualificant d'un delicte de coaccions contra l'administració de Justícia; se les està investigant, encara no se les acusa». «Nosaltres entenem que no hi ha cap mena de delicte; el delicte de coaccions contra l'administració de Justícia no existeix, hi ha coaccions contra les persones, no contra l'administració de Justícia».
Aquest matí, i seguint la convocatòria feta a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria, una trentena de persones han donat suport a les investigades a les portes dels Jutjats de Reus. Una acció que ha coincidit amb les autoinculpacions pel referèndum de l'1-O, en el cas d'avui, promogudes per la CUP de Reus.
L'empara de la llibertat d'expressió
Els lletrats consideren que, aquesta mena d'accions, no es poden penalitzar, «és un dels poders de l'Estat i entenem que la llibertat d'expressió empara el dret a protesta contra els poders públics, fins i tot el judicial, tant si li agrada com si no li agrada a l'administració de Justícia i a l'Estat; aquesta protesta és totalment lícita». Posen en dubte, també, la participació de les defensades en aquestes accions.
«Diuen que elles eren dues de les persones que en van llençar; qüestionem també la identificació d'aquestes persones». Expliquen que, quan es van produir els fets, «la Guàrdia Urbana de Reus va ser el primer cos policial que va veure que s'havien llençat fems, i no va entendre que hi hagués cap mena d'infracció penal, només administrativa, i així ho van tramitar».
Com que l'acció es va dur a terme a tot l'àmbit català, però, sospiten que «el TSJC va ordenar que es protegissin els edificis judicials de manera permanent, aquest va ser el detonant, i entenem, tot i que ens agradaria pensar i saber que no és així, però entenem que també es van donar instruccions als Mossos d'Esquadra perquè els fets no quedessin només en via administrativa sinó que es perseguissin penalment».