La capacitat d'una persona per assumir riscos la defineix la seva genètica? Aquesta és la pregunta que ha intentat resoldre un grup internacional de científics del qual forma part Gerard Muntané, investigador de l'Hospital Universitari Institut Pere Mata. Aquest equip ha identificat fins a 124 variants genètiques que s'associen amb la voluntat d'una persona d'assumir riscos, tot i que no són el tret més decisiu a l'hora de definir-la.
La genètica del risc
L'estudi, que s'ha publicat aquest mateix mes de gener a la revista especialitzada en la matèria Nature Genetics, explica que no hi ha cap de les 124 variants identificades que, per si sola, afecti de manera significativa la tolerància o la inclinació al risc que pot tenir una persona en particular. Afegeixen que els factors que no són genètics són més importants que els genètics a l'hora de definir la tolerància al risc que té cada individu, però matisen que la genètica també hi té cert pes.
Malgrat aquesta premissa, totes juntes, les variants genètiques que ha identificat l'estudi sí que evidencien que hi ha alguns mecanismes biològics que influeixen en la voluntat d'assumir riscos a l'hora de prendre decisions. L'estudi també ha relacionat aquests riscos amb conductes de la vida quotidiana, com la conducció, el consum de drogues, la gestió econòmica o el sexe.
En concret, les variants genètiques associades a la tolerància al risc també s'associen més a actituds i dinàmiques com l'excés de velocitat al volant o el consum d'alcohol, tabac o cànnabis; en matèria econòmica es vinculen amb la decisió de fer inversions més arriscades, de la mateixa manera que en l'àmbit dels comportaments sexuals.
La relació del risc amb la personalitat
L'estudi també ha servit per descobrir coincidències entre la tolerància al risc i alguns trets de la personalitat o, fins i tot, neuropsiquiàtrics. S'ha detectat que algunes de les influències genètiques identificades són compartides entre la tolerància general al risc i característiques personals i neuropsiquiàtriques com poden ser el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, el TDAH; el trastorn bipolar, o l'esquizofrènia.