Investigadors i arqueòlegs de Tarragona descobreixen un fòssil d'un penis gegant a Atapuerca

Diversos membres de l’IPHES i la URV han participat en la campanya d’excavacions d’aquest estiu 2019 al jaciment de Gran Dolina
Vista general del jaciment de Galeria, aquesta campanya 2019 | Isabel Cáceres / URV-IPHES

 

Aquesta setmana han finalitzat els treballs de la campanya d’excavacions als jaciments de la Sierra de Atapuerca (Burgos) on participen investigadors i arqueòlegs de l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Entre les troballes més destacades hi ha el primer os penis, o os penià d’un Ursus dolinensis recuperat fins a la data. A aquesta troballa cal sumar l’aparició de noves restes fòssils, fet que aportarà noves dades per entendre l’entorn de l’Homo antecessor, representant de les primeres poblacions europees amb una antiguitat de prop del milió d’anys.

 

Les excavacions, que s’han allargat durant un mes i mig, han comptat amb la participació de 283 persones de 22 nacionalitats diferents de les quals 91 ho fan a través de l’IPHES i de la URV. La feina realitzada durant aquestes setmanes ha permès confirmat la convivència de fins a quatre espècies humanes diferents als jaciments en un període de temps de més de 800.000 anys. Les espècies són: l’Homo antecessor, l’Homo heidelbergensis, L’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens.

 

El primer os penis, al jaciment de la Gran Dolina

Els treballs de l’excavació al jaciment de la Gran Dolina han permès trobar nous fòssils animals que permetran aprofundir en el «Món antecessor», habitat, entre altres animals, per l’Ursus dolinensis. Aquest animal es considera com el millor candidat a representar l’ancestre de l’emblemàtic ós de les cavernes. Entre els fòssils trobats durant aquesta campanya, cal destacar la trobada de diverses mandíbules i, singularment, el primer os penis, o os penià d’un Ursus dolinensis recuperat fins a la data, amb una longitud de més de 20 centímetres.

 

L'os penis trobat a Atapuerca durant aquesta campanya 2019 | Fundación Atapuerca

 

 

La mostra d’Ursus dolinensis trobada a la Gran Dolina és la més nombrosa del món i gràcies a aquesta col·lecció es podran conèixer noves dades sobre la morfologia i el comportament d’aquests animals. Aquesta troballa, juntament amb un augment de restes fòssils d’altres animals són fonamentals per a la reconstrucció del paisatge en el qual es van desenvolupar les primeres poblacions humanes que van habitar a Europa. 

 

Per una altra banda, també s’ha acabat d’excavar les últimes restes de la capa TD10.4 del jaciment Gran Dolina, datada en més de 400.000 anys. Durant els anys treballats en aquesta capa de terra s’han trobat més de 97.000 restes de fauna i 37.000 instruments de pedra. També s’ha excavat el nivell TD9 arribant al sostre del TD8. Això permet quedar cada vegada més a prop de la famosa unitat TD6, una de les joies d’Atapuerca i de l’arqueologia i la paleontropologia mundial. En aquesta capa de terra és on van aparèixer les restes d’Homo antecessor de 850.000 anys, associades a una ocupació humana molt intensa a la cova, gràcies a un sondeig.

  

El jaciment de la Trinchera del Ferrocarril

Gran Dolina és un dels jaciments de la Sierra de Atapuerca on el treball de camp està coordinat per arqueòlegs de l’IPHES i URV. Aquest jaciment forma part del Complex de la Trinchera del Ferrocarril on també es troben els jaciments de la Sima del Elefante i Galería. Els treballs a la Sima del Elefante han permès entendre millor la formació de la cova i l’ocupació del jaciment mentre que a Galeria s’han trobat restes de costelles, vèrtebres i mandíbules de cavalls i cérvols. Els animals van caure a través d’un parany natural i eren processats pels humans, com testimonien les marques de tall i fractures intencionals. 

 

Imatge de la roda de premsa de balanç de la campanya als jaciments d'Atapuerca | Susana Santamaría / Fundación Atapuerca

 

Els jaciment de la Cueva Fantasma i la cueva del Mirador

A la Cueva Fantasma s’ha netejat i excavat una extensió de més de 300 metres quadrats on s’han fet troballes de restes esquelètiques de carnívors i herbívors, possiblement relacionats amb caus de hienes i altres carnívors, encara sense datar. Finalment, a la Cueva del Mirador s’han excavat nivells del Neolític. Al sector 200 s’han documentat episodis de combustió i d’ovelles, cabres, bovins i cavalls salvatges mentre que al nivell 100 s’han trobat restes de cultura material com un braçalet. Tota una raresa ja que els llocs coneguts de fabricació d’aquests ornaments de marbre se situen a Andalusia, i les troballes fora d’aquesta regió són extremadament escassos. Segons l’IPHES, probablement va arribar a través de les xarxes d’intercanvi. 

 

Tant Gran Dolina, com la Sima del Elefante, Galería, Cueva Fantasma i el Mirador serveixen per entendre l’ocupació humana d’aquestes terres de Burgos de fa entre 1,4 milions d’anys i el Neolític final.

 

El jaciments de la Cueva Mayor

El complex de la Cueva Mayor està format per la Sima de los Huesos, El Portalón de Cueva Mayor, Galería de las Estatuas i Galería del Sílex. A la Sima de los Huesos s’han trobat desenes de fòssils humans, entre els quals destaca un important fragment de pelvis. Aquest tipus de fòssil és molt rar en altres jaciments del món, pel que la seva troballa es pot qualificar d’excepcional. Per una altra banda, a El Portalón, al nivell Neolític, s’ha trobat abundant fauna domèstica i salvatge, com és el cas de l’Ur i els cavalls, i entre la cultura material dos penjolls, un fabricat en pedra i un altre possiblement en petxina. 

 

Al nivell de l’edat de bronze s’ha destacat la presència de fragments de sílex, quarsites i trossos de gresos que formaven part de molins de mà. Com també abundant fauna: ovicaprins, porcs i restes de cavall. Finalment, a la Galería de las Estatuas s’ha excavat en dos sectors diferents que corresponen al Plistocè Superior i que confirmen la presència de neandertals.

 

Una de les peces recuperades al nivell TD10-4, a Gran Dolina, una eina de pedra | Andreu Ollé / IPHES-URV

 

Comentaris