Investigadors catalans de l'IrsiCaixa, l'Institut de Recerca de la Sida, han publicat un estudi que demostra que a l'hora de decidir el tractament antiretroviral per una persona infectada pel VIH, la presència de virus resistents és rellevant sempre que com a mínim, un 5% dels virus de la mostra presentin mutacions de resistència. És a dir, que les persones amb un llindar de resistència del virus igual o superior al 5% no respondran positivament als tractaments habituals.
De facto, això suposa saber amb més precisió en quines persones hi ha més possibilitats que els tractaments convencionals fallin, i en conseqüència, se'ls pugui aplicar directament un tractament més avançat i específic, necessari per frenar la malaltia; mentre que a les persones per sota del llindar del 5% de resistència del virus, se'ls pugui seguir tractant amb la medicina habitual, evitant així una pèrdua de recursos en tractaments innecessaris.
L'epidèmia de VIH resistent als medicaments antiretrovirals de sempre, és un problema emergent reconegut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que està portant greus conseqüències als països d'Àfrica i Sud-amèrica on el virus està més propagat i on es tenen menys mitjans per combatre'l.
Concretament, el fet d'haver d'utilitzar tractaments més avançats, suposa un notable increment econòmic, que provoca que els països més pobres no puguin facilitar-ne a tothom que ho necessita. I al mateix temps, l'ús generalitzat de medicaments antics i més barats està potenciant encara més la resistència del virus, fent que tots els recursos destinats a la compra i tractaments amb els medicaments convencionals sigui cada cop una pèrdua més gran de recursos, ja que deixen de tenir efectivitat sobre els pacients.
Amb el nou estudi, s'espera poder gestionar millor els recursos destinats a combatre el VIH, i poder donar a cada pacient el tractament específic o general que necessiti.
Més notícies: