La dificultat per viure a l'Antàrtida, en un medi ambient molt advers i un fort aïllament social perllongat, redueix la massa cerebral, segons informa un estudi que ha comparat el sistema nerviós d'investigadors polars que van estar allà molt de temps i altres en condicions normals.
Un estudi publicat a la revista 'The New England Journal of Medicine' revela els resultats de l'estudi efectuat en nou membres d'una expedició antàrtica. Entre els canvis més ressenyables que van experimentar els científics destaquen la reducció de la zona de l'hipocamp que permet el naixement de noves neurones, així com els nivells del factor neurotròfic derivat de cervell, proteïna vinculada al creixement nerviós.
Aquest informe, liderat per Simone Kühn, de l'Institut Max Planck de Desenvolupament Humà a Berlín va seguir elsc anvis que van experimentar cinc homes i quatre dones en el curs de la seva estada de 14 mesos a la base polar alemanya Neumayer III. Tots també van ser sotmesos reiteradament a proves de capacitat cognitiva. Les dades van ser comparades amb un grup de control de 9 persones que els corresponien en edat, sexe i volum inicial de l'hipocamp.
Tots els investigadors van perdre volum en l'hipocamp després dels 14 mesos
L'estudi confirma que en els 14 mesos el volum de l'hipocamp va canviar en tots els participants. El grup de fora l'Antàrtida va mostrar un lleuger creixement, mentre que els exploradors polars van experimentar una reducció. La zona de l'hipocamp que més va patir va ser el gir dentat, que es va contraure un 7,2%.
La seva reducció es va correlacionar amb un pitjor rendiment en tests d'atenció selectiva i orientació espacial, però no amb altres capacitats cognitives. Altres zones cerebrals també van disminuir, però no són canvis importants. En 3 mesos aquí, van perdre gairebé la meitat d'un gen per al creixement nerviós, però aquest problema el van solucionar després d'un mes i mig fora de l'Antàrtida.
No obstant això, els autors de la investigació no relacionen problemes seriosos de salut i greus conductes per aquesta situació i la disminució de la matèria grisa en els membres de l'expedició. Assenyalen que el nombre de persones de l'experiment va ser petit, però aquest estudi obre el camp a futures investigacions sobre la mida del cervell i maneres de mitigar aquests efectes.
- També et pot interessar: El canvi climàtic posa en perill les cascades Victòria