Dins del ioga, el pranayama és una tècnica que fa possible que, per mitjà de diversos exercicis, modulem la respiració. Tot i que respirem des que naixem, des dels primers instants en què ens trobem a l'exterior de la panxa materna, és possible que en realitat no sapiguem com respirar. Es tracta d'un acte instintiu o tenim la capacitat de controlar la nostra respiració?
Resulta fonamental fer una bona respiració per tal de sentir-se més bé, i aquest és el repte d'una sèrie d'exercicis i tècniques —n'hi ha que tenen més de 2.500 anys d'antiguitat— que s'agrupen dins del pranayama. Els orígens d'aquest mot es troben en el terme «prana», que significa força vital i es vincula amb la respiració, i en el terme «ayama», que vol dir pausa, extensió. Per aquesta raó, pranayama es pot concebre com una manera d'entendre les classes de respiració i com una pausa.
En què consisteix el pranayama dins del ioga?
Podem entendre el pranayama com la manera d'estendre la respiració per mitjà de diverses tècniques per gestionar-la. Com que aprenem de quina manera la podem controlar i contenir, ens desprenem dels bloquejos físics o emocionals que fan que no siguem capaços de viure com cal.
D'aquesta manera, els exercicis del pranayama ens ajuden a trobar la claredat a nivell de la ment i a obrir-nos cap al món i cap a la resta de la gent, cosa que fonamentalment constitueix els punts clau de la pràctica del ioga.
Dins dels avantatges que té el pranayama, podem remarcar el combat contra l'ansietat i l'estrès, l'ajuda contra els problemes digestius, cutanis i respiratoris —com ara l'asma— i el reforç del sistema immunològic. Fins i tot, algunes investigacions afirmen que el pranayama contribueix a fer disminuir el risc de patir depressió causada per estrès posttraumàtic.
Sigui com sigui, cal recordar que la pràctica habitual del pranayama no reemplaça la medicina convencional, sinó que simplement podria contribuir a reforçar els avantatges que té, com un complement.
El pranayama, un dels pilars del ioga
Hem de remarcar que el pranayama constitueix un pilar dels vuit essencials que té el ioga. Contràriament a allò que molta gent creu, les postures no constitueixen l'aspecte clau del ioga, perquè en realitat el ioga és una manera de viure que persegueix la cura personal i de la resta de la gent, la no-violència i el seny.
Així doncs, els vuit pilars o principis fonamentals del ioga són aquests:
- Yama: fa referència als valors de la vida, a nivell moral.
- Niyama: es refereix a l'auto-purificació.
- Asana: es tracta de les postures.
- Pranayama: es vincula amb el fet de controlar la respiració, és el pilar en què ens fonamentem en aquest article.
- Prayyajara: fa referència al control dels sentits.
- Dharana: es refereix a la concentració.
- Dhyana: es tracta de la meditació.
- Samadhi: es vincula amb el fet d'assolir la il·luminació.
Així doncs, remarquem que el pranayama disposa d'una rellevància fonamental per a la pràctica del ioga. De fet, les asanes són quelcom secundari, perquè allò que el ioga pretén assolir finalment és l'harmonia entre la ment i el cos.
La respiració pranayama
Quan ens posem a treballar la respiració deixem que l'energia, en si mateixa, pugui circular amb un gran poder. D'aquesta manera, queda obert un accés privilegiat, i es tracta de la manera més idònia d'aprendre a sentir l'energia vital.
El pranayama es basa en diversos exercicis que fan que sigui més fàcil ser conscient dels moviments vinculats a la respiració i estirar-los. Les fosses nasals connecten de manera directa amb els dos hemisferis cerebrals i, d'aquesta manera, resulta fonamental el control de la respiració pel nas.
En els individus sans, la respiració s'alterna de forma natural cada hora d'una fossa nasal a l'altra. Ara bé, moltes persones iniciades en el pranayama consideren que s'ha de treballar l'equilibri de les classes de respiració dins del ioga, i que també s'ha de desenvolupar.
Exercicis de respiració pranayama
Tot seguit, et mostrem una manera d'iniciar-te en els exercicis vinculats amb la respiració pranayama.
Seu i adopta una postura confortable, amb el coll, la columna i l'esquena ben rectes —i no corbats. En cas que et vingui de gust, et podries recolzar sobre la teva esquena. Inicia els exercicis de pranayama amb respiracions llargues, lentes i profundes agafant l'aire per mitjà de les fosses nasals i no de la boca.
En el moment de la inhalació, emplena d'aire el teu abdomen, que s'hauria d'inflar. En el moment de l'exhalació, l'abdomen s'hauria de desinflar, com si es tractés d'un globus. Repeteix uns quants cops aquest pas, abans de centrar-te en el següent. És important que la teva respiració sigui relaxada i fluïda, i que no hagis de forçar ni l'exhalació ni la inhalació.
Seguim amb aquest exercici: inhala i permet que l'aire entri com si anés cap al teu estómac —de la mateixa manera que ho has fet en l'anterior pas—, però igualment mira d'inflar el pit deixant que, sota la pressió de l'oxigen, s'obri la teva caixa toràcica. Fes una exhalació i repeteix l'exercici diversos cops.
Ves repetint aquestes etapes i no deixis de respirar. Igualment, obre la part superior del pit fins a la clavícula, exhala i du a terme el pas de nou.
Finalment, fes una combinació dels diferents passos per tal de donar lloc a un únic exercici continuat, que sigui fluït del tot. Constituirà una iniciació excel·lent per a la pràctica del pranayama.
Quan ja dominis aquests exercicis de respiració i n'entenguis bé el funcionament —un fet altament rellevant—, caldrà que facis un esforç per tal de poder sentir les ones d'oxigen successives entrant i sortint del cos.
Classes de pranayama
En total, hi ha vuit classes diferents de pranayama: Anuloma viloma, Kapalabhati, Bhastrika, Ujjayi, Sitkari, Shitali, Bhramari i Suryabhedana. El fet de dominar-les totes constitueix un art veritable, que no pot aprendre's en un tancar i obrir d'ulls: cal molta pràctica, durant mesos.
Sigui com sigui, i tot i que finalment siguis capaç de dominar aquestes vuit classes, no cal que ho facis diàriament. Les dues més rellevants, però, que s'haurien de dur a terme a diari, són Anuloma viloma i Kapalabhati. Les altres es poden fer en el moment que et resulti més convenient. Sigui com sigui, resulta molt important practicar-les de manera recurrent per tal de treure'n més partit.
Finalment, volem destacar que l'Anuloma viloma, que es coneix igualment amb el nom de respiració alterna, constitueix el primer exercici rellevant per a les persones que estudien ioga. És molt interessant perquè la respiració es du a terme de manera alterna entre les dues fosses nasals, cosa que no resulta difícil de constatar si situem el palmell a proximitat de les fosses nasals: sempre hi haurà una fossa nasal bloquejada de manera parcial, i l'entrada i la sortida de l'aire es fa sobretot a través d'una fossa nasal.
El ioga ens diu que l'alè de la fossa nasal esquerra és fresc, i que el de la fossa nasal dreta és calent. En funció d'aquest raonament, si durant més de dues hores seguides la respiració és predominant en una de les dues fosses nasals, això és senyal d'una pertorbació provocada per un fred o una calor excessiva, i aleshores es produeixen els trastorns nerviosos i mentals o, altrament, la suspensió i la letargia de l'activitat de la ment.
També et pot interessar...
- La meditació guiada t'ajuda a dormir millor
- Beneficis del ioga per a embarassades
- Meditació guiada: tots els seus secrets i beneficis