El pròxim 3 de març a les 9 del matí, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) farà pública la seva sentència sobre l’índex hipotecari IRPH, en la que es pronunciarà sobre la seva possible abusivitat.
El que decidirà finalment el TJUE es desconeix. Ara bé, si ens atenim a l’informe que va fer públic el mes de setembre passat l’advocat general, el més probable és que, amb plena sintonia amb el mateix, declari que aquest índex hipotecari ha de ser sotmès a tutela judicial per poder determinar, en cada cas, si és abusiu o no, sense que, pel sol fet de tractar-se d’un índex oficial fins al 2013, això el converteixi necessàriament en transparent.
Tot i que el tribunal no es troba vinculat per l’informe de l’Advocat General, que és la figura jurídica encarregada d’aportar la seva opinió al tribunal amb total imparcialitat i independència, en un 70 per cent dels casos les decisions del TJUE coincideixen amb els seus informes.
¿Quina serà la repercussió pràctica d’aquesta sentència en els contractes dels consumidors que tinguessin la seva hipoteca referenciada en l’índex IRPH?
Caldrà, cas per cas, plantejar una reclamació judicial en via civil, en la qual s’haurà d’acreditar que, en el moment de signar el contracte hipotecari, el banc no va actuar de manera transparent amb el consumidor (control de transparència) a l'incorporar a la hipoteca l’índex IRPH.
Si el Jutjat considera que no va existir aquesta transparència, l’única conclusió possible serà ordenar al banc que la retiri i la substitueixi per l’Euribor, retornant al consumidor les quantitats pagades amb excés des de la data de la signatura del contracte.
Per poder considerar que el banc havia estat transparent en introduir l’índex IRPH al contracte, aquest hauria d’haver explicat al consumidor els seus elements fonamentals, explicitant el seu comportament en els darrers quatre anys respecte d’altres índexs hipotecaris (Euribor). D’haver-ho fet seria molt improbable que un consumidor l’escollís, ja que l'IRPH no feia més que pujar, distanciant-se de l’Euribor cada cop més, encarint il·legalment els costos hipotecaris dels clients.
La sentència que dictarà el TJUE el proper 3 de març també haurà d’aclarir quins son els drets d’aquells ciutadans que ja havien iniciat un procediment judicial contra la seva entitat i que, a conseqüència de la sentència del Ple del Tribunal Suprem de novembre de 2017, que assenyalava que l’IRPH complia amb els pressupostos de transparència i legalitat, van veure frustrades les seves expectatives. No se m’acut un pronunciament que impedeixi revisar totes i cadascuna de les sentències manifestament contràries al dret de la Unió que han dictat fins ara els tribunals espanyols.
Carles Herrera Collado és advocat a Europraxis Legal
