Un nas característic destaca per sobre del seu rostre serè amb una mirada plàcida. Al cap, la barretina musca (color morat fosc). Al cor, els castells. Isidre de Rabassó va ser el cap de colla més longeu de la Colla Vella dels Xiquets Valls (del 1876 al 1918). «Representa tota una època», diuen d’ell. Aquest 2018, es compleixen 100 anys de la seva mort, per això aquest és l’Any Rabassó.
És ben visible a la façana del local de la Colla Vella. Des de fa mesos hi penja un gran cartell que anuncia l’efemèride. També es pot llegir a les xarxes socials de la colla, on amb cada piulada o missatge, recorden amb una etiqueta l’any Rabassó (#AnyRabassó2018).
L’Isidre està present en l’esperit de la Colla Vella. El fort caràcter que diuen que tenia i la seva necessitat impetuosa de fer castells, ha impregnat els actuals castellers fent que tots se sentin, d’alguna manera, descendents d’ell, o si més no, del seu llegat.
El seu nom real era Isidre Tondo i Ballart i era pagès, però va agafar el renom gràcies al cognom de la seva àvia materna, Paula Rabassó.
Existeix la documentació que explica la seva biografia, com partides de naixement o defunció i altres escrits, però hi ha històries que només coneixen aquells que comparteixen el seu cognom, com la seva besnéta Dolors Tondo, que viu a Valls. Als seus 74 anys la memòria no li falla ni un mil·límetre per recordar tot allò que li explicaven quan era una nena sobre el seu besavi.
Només entrar a casa seva no cal fer preguntes. Un retrat d’Isidre de Rabassó presideix la zona de les escales. «Aquest és l’original», diu orgullosa la Dolors. Altres quadres de la Colla Vella destaquen a les parets. «Saps que la Colla té un himne on s’anomena el meu besavi?», pregunta ella. I ensenya la lletra de la cançó on, efectivament, es pot llegir la frase «som hereus d’en Rabassó».
‘Tort’ com un rabassó
S’asseu al menjador i comença a explicar allò que recorda del seu besavi. El defineix com «un home de paraula, molt fanàtic dels castells i amb un caràcter molt marcat».
Dolors Tondo revela que el renom del seu besavi també podria estar relacionat precisament amb aquest fort caràcter. «Era molt caparrut, de vegades deia que faria uns castells i quan arribava a plaça ho canviava. La gent li deia ‘però Isidret, mira que ets tort com un rabassó! (l’arbust de la vinya)’ i no hi havia manera de girar-lo perquè tenia molta personalitat. Això també va fer que portés la colla molt amunt», afirma la seva besnéta.
Aquest caràcter ha perdurat a la família, ja que la Dolors assegura que ella l’ha heretat. El seu marit, en Miquel, ho confirma assentint amb el cap des de la butaca. De fet, encara hi ha gent de Valls que quan la crida li diu ‘Rabassona’.
Una estreta relació amb Vilafranca
«A Vilafranca estimaven molt el besavi», explica. Durant la seva època de cap de colla, l’Isidre hi viatjava sovint, on era molt apreciat i tenia molta amistat amb la família Cusiné, peça clau en la creació dels Castellers de Vilafranca (tot i que el seu fundador va ser Oriol Rossell).
La besnéta d’en Rabassó considera molt positiu que aquest any giri entorn del seu besavi. «Va donar molt per la colla, moral i material. Els pocs diners que tenia els invertia a fer castells». La saga de castellers va continuar amb el fill de l’Isidre, en Ramon, que també va ser cap de colla i, actualment, alguns descendents seus encara són castellers de la Colla Vella.
«A Vilafranca hi tenia un amic al sector tèxtil», diu. Antigament els castellers no duien uniforme, només la faixa. Com a anècdota, en Ramon Tondo Dilla 'Gravat de Rabassó' (fill de l’Isidre, que el succeí com a cap de Colla el 1918 fins 1936 i avi de la Dolors) va voler que els seus castellers portessin la camisa del mateix color per anar a una actuació al Poble Espayol de Barcelona, el 1929, durant l'Exposició Universal. «Va demanar cobrar el sou amb antelació per poder pagar-les a través d’aquest amic i amb l’ajuda dels Cusiné», segons recorda la Dolors. Gràcies a això, la Colla Vella va fer la seva primera actuació amb la camisa rosada.
Una exposició recorda la figura d’en Rabassó
El vestíbul del local de la Colla Vella acull una exposició on s’explica la seva vida i trajectòria en el món casteller. L’objectiu de la mostra no és només ensenyar qui era en Rabassó, sinó «com a través d’aquest personatge podem entendre moltes coses de la Colla Vella», explica Josep Roig, membre de la comissió històrica de la Colla Vella. «També era un bon moment per donar a conèixer als membres més joves de l’entitat qui va ser aquest cap de colla i la potència del cognom Tondo i del seu lideratge».
«L’Isidre i el seu fill Ramon van estar consecutivament 60 anys com a caps de colla de la Colla Vella», diu Roig i destaca que van aguantar etapes molt dispars en «moments bons i no tan bons».
L’exposició consta de diferents explicacions combinades amb imatges on es pot fer una idea de qui era en Rabassó. Aquest personatge no tenia una biografia castellera feta i, de fet, encara hi ha aspectes de la seva vida que són un poc coneguts, com els seus primers 33 anys. Se sap que va estar a la presó i es desconeix perquè va començar a fer castells. Però segons explica Josep Roig, «amb ell ve la primera època d’or dels castells».
Al segle XIX, fer castells era «un estil de vida» i un món molt endogàmic, on famílies senceres hi pujaven. Aquest va ser el cas d’en Rabassó que, com va relatar Eugeni d’Ors en una glossa del 1916 «el dos que li fa cara és el seu fill. I el terç que li puja a l'espatlla és son gendre. I Enxaneta, cim joiós del castell, és son nét. I hi ha en cada castell de la colla un altre fill seu i un altre gendre i quatre xiquets més, que els és avi». Aquest text acabava amb la frase d’en Rabassó «fer castells és necessari, viure no és necessari».
Amb en Rabassó van arribar algunes fites castelleres molt importants. Any 1881, Santa Tecla, Tarragona. La Colla Vella va descarregar un 4 de 9 net, el primer i únic del segle. Abans, la normativa castellera funcionava diferent. Es deia que un castell estava ‘carregat’ quan l’enxaneta tocava a baix. «A la Riera de Gaià una altra colla va ‘coronar’ el mateix castell, però va caure, per això, amb les normes de l’època, no es podia considerar ‘carregat’», aclareix Josep Roig. En l’etapa d’en Rabassó també es va descarregar el 5 de 9 l’any 1883, el pilar de 8 i molts altres castells.
També va viure alts i baixos. Amb l’auge dels esports i l’arribada del noucentisme a principis del segle XX, la tradició castellera va perdre volada. «Les primeres dècades de segle van ser un drama i els castells van estar a punt de desaparèixer. La industrialització i altres canvis en la societat van influir molt», diu Roig. «Ell va fer el 4 de 9 net i vint anys més tard just podia fer un castell de 7».
Isidre de Rabassó va morir als 76 anys, el dia 30 de desembre. És per això que fins a finals d'any la Colla Vella té previst seguir amb l’homenatge amb més actes i amb l’exposició en marxa.
L’any Rabassó ha estat un any rodó
La Colla Vella dels Xiquets de Valls passarà a la història per haver guanyat el Concurs de Castells en l’Any Rabassó. Els valors del qui va ser el cap de colla més longeu dels rosats han estat més presents que mai entre els castellers, que trencat l’hegemonia de Vilafranca dels últims anys. La feina i el treball que han fet és indubtable, però, d’alguna manera, en Rabassó ha estat el seu talismà.