Passen pocs minuts de les 9.00 hores del matí, però la calor ja comença a ser intensa a Nulles (Alt Camp). Ens citem amb l’investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Joan Canela, que ens guia fins al jaciment de Rabassats, a un quilòmetre del poble, una antiga granja ibèrica que ell mateix va descobrir.
En arribar, els murs d’aquesta granja, dibuixen a la perfecció les estances que van servir per emmagatzemar cereals a les famílies que hi van viure 2.300 anys enrere. La informació que ha pogut aportar aquest jaciment és molt valuosa, ja que n’hi ha pocs com aquest excavats a Catalunya i es podria dir que és gairebé únic a les comarques de Tarragona pel que fa a les dades que ofereix de l’època.
Anem a l’inici. Aquest jaciment havia estat localitzat a finals dels anys 80 però havia quedat en l'oblit per motius desconeguts. Justament fa uns anys, en Joan Canela estava fent un petit projecte de prospeccions arqueològiques a la zona per l’ICAC i, veient la predisposició que hi havia des de l’Ajuntament de Nulles, el jaciment es va poder treure a la llum. «L’anterior alcalde Xavier Domingo, i el propietari del terreny, Josep Fusté, estaven molt interessats i de seguida ens van donar suport», explica l’investigador.
L’any 2013 van començar els treballs per fer-ho possible. Es va delimitar el jaciment i, un any després es va obrir fins a fer visible la part superior dels murs.
Què van trobar quan van excavar?
Els investigadors van constatar que sota aquella esplanada hi havia «un edifici molt gran d’uns 400 metres quadrats organitzat en un mur de tancament molt llarg», explica Joan Canela.
A mesura que s’anava excavant, començava a sortir a la llum una edificació, amb una part força ben conservada que datava de l’any 300 aC, aproximadament. Els elements trobats en l’interior d’aquests murs, com són sitges d’emmagatzematge o molins pels moldre, van constatar que es tractava d’una granja agrícola de producció de cereal.
En aquest moment de la història «s’estava produint un augment de població i del tràfic comercial i la matèria primera que es feia servir era el cereal», diu l’investigador.
El jaciment també va posar al descobert una quantitat important de ceràmica de vaixella que, segurament, serviria per al consum del dia a dia.
La granja agrícola estava dividida en diferents estances que són ben diferenciables si les mirem ara: espais per emmagatzemar, una zona més social on menjar i dormir amb una gran llar de foc al centre i una mena de pati exterior.
Però qui vivia aquí? L’investigador respon que com a molt hi hauria espai per a unes 10 persones, la qual cosa fa pensar que hi podrien viure una o dues famílies, com a molt.
Tot i que es tracta d’un assentament rural relativament aïllat de grans ciutats «no estava desconnectat del món», però no es tractava de cap poblat. Formava part de l'anomenada Cessetània Ibèrica. A uns cinc quilòmetres hi havia la ciutat ibèrica del Vilar (actual Valls) a on tenien accés directe. No estaríem parlant d’una construcció de l’alta societat «però tenien alguns elements de vaixella de cert luxe».
Un dels pocs jaciments ibèrics excavats a Catalunya
La importància d’aquest jaciment recau en què a Catalunya hi ha poques granges d’aquesta mena excavades. «És difícil que es localitzin ben conservades», diu Joan Canela. «Aquí vam tenir la sort que el camp portava quasi 20 anys sense activitat», afegeix.
De fet, es considera un dels pocs jaciments ibèrics rurals excavats a Catalunya i el que més informació aporta del Camp de Tarragona.
L’estranya troballa d’un esquelet humà al jaciment
Un dels moments més desconcertants per als investigadors va arribar quan es va excavar en l’exterior de l’edifici. Es van trobar tres basses, ara plenes de terra i ceràmica. En una d’elles es va fer una troballa sorprenent. «Vam trobar un esquelet humà que li faltava el crani».
Segons relata l’investigador, es tracta d’un fet molt «interessant», ja que el ritual d’enterrament dels ibers era el de la cremació. «Va ser molt estrany trobar un esquelet», diu i afegeix que, des de bon començament, van tenir clar que no es tractava de cap enterrament.
Qui va ser aquesta persona? Com havia anat a parar el seu cos allà? Un estudi antropològic va determinar que es tractava d’un home d’entre 30 i 50 anys que tenia símptomes d’haver tingut una vida «amb molta càrrega física, podria haver estat pagès, esclau, vés a saber», afirma Canela.
També se li va fer la prova del carboni 14 i aquí va arribar la gran sorpresa. El resultat va datar que aquesta persona hauria viscut en època romana, posterior als ibers. «En aquestes terres hi va haver moltes viles romanes, podria haver estat un esclau que va morir i el van deixar aquí», tot i que el misteri seguirà planant sobre qui va ser la persona que hi havia enterrada en una de les basses del jaciment.
Fins a l’any 2017, des de l’ICAC s’han anat fent campanyes programades d’excavacions a la zona sota la direcció del mateix Joan Canela, Maria Carme Belarte i Jordi Morer.
Segons explica l’investigador, el paper de l’Ajuntament de Nulles per impulsar el projecte ha estat «clau» i a partir d’aquí es va poder aconseguir el finançament de la Generalitat i també de la Diputació de Tarragona.
Des de fa un parell d’anys, el jaciment es pot visitar de forma lliure, forma part de la Ruta dels Ibers i des de l’any passat, està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.
El municipi de Nulles, caracteritzat per la producció de vins, té des de fa dos anys un atractiu turístic pels amants de la història, com ho és el propietari de la finca on van sortir a la llum les troballes, Josep Fusté.
Ell va ser el primer sorprès quan li van dir que sota les seves terres s’amagava un jaciment de 2.300 anys. «Ara ha resultat que les peces de ceràmica, que jo podria haver interpretat que eren d’algun càntir que se li hauria trencat a l’àvia, eren peces mil·lenàries procedents de Roses, d’Eivissa, de la Campània, de Cartago i d’Atenes», va expressar orgullós quan es van fer les troballes.