L'any 1915, en plena primera Guerra Mundial, el periodista català Agustí Calvet 'Gaziel' va recórrer el trajecte entre París i la ciutat de Monastir, als Balcans, deixant constància d'uns dies convulsos en un territori que feia de frontera dels dos bàndols. La crònica d'aquell viatge es va publicar en el llibre 'De París a Monastir'. Cent anys després, el geògraf i polític cunitenc Jaume Casañas seguirà els mateixos passos que el periodista català, amb l'objectiu de copsar els canvis que s'han produït a la zona en aquest segle que ha transcorregut.
Casañas, un enamorat de la geografia i la història, així com dels Balcans, va descobrir el llibre de Gaziel per casualitat a Barcelona i, en una primera lectura, va quedar sorprès «de la qualitat geogràfica de les seves descripcions i els seus raonaments». En una segona lectura, es va acompanyar de l'aplicació de Google Earth per resseguir virtualment el viatge que va fer el periodista. D'aquesta manera va comprovar les «minucioses descripcions» del camí que va fer Gaziel, portant-lo a asseverar que, junt amb un gran filòsof i periodista, Gaziel era «sobretot un geògraf».
Resseguir els passos de Gaziel
D'aquí en va sorgir la llavor del projecte que durà a terme aquest mes de novembre del 2019, el de resseguir pas a pas el viatge que va fer Gaziel, per copsar els canvis que hi ha hagut al territori en cent anys. «És una zona molt convulsa, un territori on alguns pobles han tingut cinc nacionalitats diferents en aquests cent anys», explica Casañas a TarragonaDigital. El seu trajecte començarà el dia 11 de novembre de Salònica, i s'endinsarà a la Macedònia grega, per acabar a l'actual Macedònia del Nord, a la ciutat de Bitola, actual nom de Monastir.
Durant set dies, el geògraf de Cunit pararà als mateixos llocs on ho va fer Gaziel en el seu viatge, fotografiant les mateixes imatges que va captar fa cent anys el periodista català. A través d'un compte de Twitter (@pasosdegaziel) i d'un altre d'Instagram (@lospasosdegaziel), deixarà constància de l'aventura. Pel camí, farà una conferència a la ciutat grega d'Edessa, parlant del llibre.
La comunitat jueva espanyola
En aquest projecte, que Casañas defineix com d'«arqueologia del paisatge i la geografia», un altre dels objectius és parlar amb el que queda de la comunitat jueva espanyola que hi ha a Macedònia. «Gaziel va parlar amb molts d'ells en el seu viatge, però posteriorment Hitler els va perseguir i matar, i avui en queden pocs», lamenta el cunitenc. A més de seguir el projecte a través de les xarxes socials, Casañas no descarta fer-ne un llibre posteriorment.