Parlem molt de les passions d'Esparreguera o d'Olesa, de la Dansa de la Mort de Verges o de la professó del Sant Enterrament de Tarragona. I probablement són grans espectacles de la Setmana Santa arreu del país, però n'oblidem d'altres que també són molt propers. Ja fa vint anys que Altafulla acull el vespre de cada Dimecres Sant el Camí de la Creu, on via crucis vivent on al voltant d'un centenar d'actors amateurs del poble interpreten dotze quadres dels darrers dies de vida de Jesús.
La ideòloga i directora del Camí de la Creu és, des del primer dia i encara fins avui, Joana Badia, veïna d'Altafulla. A molt pocs dies del Dimecres Sant, hi conversem perquè ens expliqui d'on va sorgir la idea, com s'organitza el Camí de la Creu i com serà l'edició d'enguany, que en motiu de l'aniversari, serà ben diferent de les anteriors i sortirà de la Vila Closa, el nucli històric d'Altafulla, on s'ha interpretat sempre.
De la canalla als adults
—Vint anys del Camí de la Creu. Qui li havia de dir...
—Oficialment és el vintè, sí. Però hi ha molta història al darrere. Vaig començar a preparar-lo fa trenta anys, durant cinc anys... I el vam tirar endavant, amb paciència, quan vaig veure que el poble estava il·lusionat, gràcies al suport de l'Ateneu de Dones i de l'alcalde, entre d'altres, que em van ajudar molt.
—Com se li va acudir?
—Feia pocs anys havíem fundat, amb la Cinta Asensio i altres persones aficionades al teatre, el grup Pregó 84. Aquest poble, Altafulla, té racons que m'inspiraven molt per fer-un pessebre vivent... però és clar, aquí a la vora hi ha la Pobla de Montornès, on ja hi ha un pessebre vivent que és màgic, i em va semblar que no estava bé copiar-los.
Però després d'aquestes passions tan maques com les d'Esparreguera, Olesa o Cervera, vaig pensar en una petita passió, però en forma de 'via crucis' vivent: els actors actuant, i una veu que els condueix.
—És cert que les interpretacions van començar amb canalla?
—Jo llavors era catequista i tenia un grup molt maco de nens. Vaig muntar un grup perquè els nens interpretessin 'El pou de la samaritana', un quadre alegre perquè el pogués fer la canalla. El regidor de Cultura de l'època, Fonxo Blanch, va dir: 'Quina meravella, ho hem de repetir cada any!'.
Vam reunir les entitats del poble, que llavors eren dotze, i totes van aplaudir la idea... fins i tot hi va haver gent que em va demanar actuar, i els que no, van implicar-se en la logística. Ah, és clar, i els Armats! De seguida van donar-nos suport.
—Com van passar d'una interpretació infantil a una d'adults?
—Els nens s'hi van implicar tant que va passar al revés del que sol passar habitualment: els petits van portar els grans. Pares, germans... i el Camí de la Creu es va anar fent gros. No oblidem les vuit baixes, les vuit persones que ens han deixat els darrers vint anys: totes elles van interpretar els seus papers al Camí de la Creu sense descansar ni en el seu darrer any.
Els assajos, en poques setmanes
—Com és la dinàmica dels assajos?
—Cada any somiava assajar tres mesos abans, com es fa al teatre, com fem tots els directors d'aquest món. Jo m'hi dedico, he portat grups d'Altafulla, Torredembarra, la Secuita, i les obres 'amateurs' s'assagen dos mesos abans i si hi ha més de trenta actors, tres mesos abans. Innocent de mi! Tres mesos abans hi ha Nadal, i ara, a sobre, se celebra el Carnestoltes!
És clar, la gent té la seva vida, i jo no vull destorbar-la, ja fan prou. De fet, penso que a qui caldria fer un homenatge és a les dones dels apòstols, dels sanedrins, dels botxins... són les que ho suporten!
—Llavors, quan comencen a assajar?
—Oficialment, el dia després de Carnaval començo a trucar tothom. El temps és tot just la Quaresma. I és clar, hi ha gent que em diu que enguany no pot i he de buscar substituts. Per exemple, l'any passat vaig haver de buscar quatre actors nous i tot plegat es va endarrerir una mica més.
—De quants actors estem parlant?
—L'any que vam ser més, érem 78, però és clar, cal sumar-hi la coral, que enguany per exemple són més de 25, i que sempre ens ofereixen la seva interpretació. És molta gent! Sempre penso en les dones que ens ajuden a cosir vestits, a preparar la roba i a tenir-ho tot ben llest.
Un Camí de la Creu diferent en el seu 20è aniversari
—Enguany, aquest dimecres, el Camí de la Creu serà una mica diferent.
—Molt! No tindrà res a veure!
—Quines diferències trobaran els espectadors?
—Que els lectors de BaixGaiàDiari.cat tanquin els ulls i s'imaginin la Vila Closa d'Altafulla, amb els dotze quadres que fem escampats per tot arreu. Tot això, narrat amb una lectura dramatitzada, que ara està tan de moda, amb les veus en directe, a l'església de Baix a Mar, que ens permet de no destorbar tant els actes del poble. Ara bé, hi ha un quadre que s'interpretarà en directe: el Sant Sopar. Els dotze apòstols han demanat que es fés, i jo els vull donar el gust perquè s'ho mereixen.
—Però les protagonistes seran les veus.
—Això mateix! La veu de Jesús, la dels apòstols, l'esgarrifós crit del Barrabàs... I és clar, l'altre gran protagonista, el de sempre: el públic.
—Hi haurà novetats substancials en el text?
—M'encanta innovar, i vaig muntar una representació dinàmica, moderna, actual. Però em van dir que els faria una mica més de gràcia respectar la tradició del Sant Sopar i ho accepto! Així que combinarem aquestes dues ofertes. Per cert: deixeu-me dir que gràcies a la generositat de tothom, el Camí de la Creu és un èxit i continuarà sent gratuït un any més, així que tothom està convidat dimecres a les vuit del vespre a l'església de Baix a Mar d'Altafulla.