El Departament d'Agricultura ha tranquil·litzat els pagesos i alcaldes afectats per l'incendi de la Ribera d'Ebre amb l'anunci de l'inici imminent, aquest dilluns, dels treballs de restauració forestal. Les actuacions suposaran una inversió de 2,2 milions d'euros que se sumaran als 3,5 milions més previstos en la construcció d'infraestructures de prevenció d'incendi. Així ho ha transmès la consellera Teresa Jordà en diverses reunions mantingudes aquest divendres al matí a l'Ajuntament de Flix. La Generalitat, que descarta ja d'entrada la concessió d'ajuts directes, habilitarà també una línia de crèdit de 5 milions d'euros per als afectats a través de l'Institut Català de Finances (ICF), assumint el cost dels 800.000 euros d'interessos. Els alcaldes i, especialment, la majoria dels pagesos afectats han valorat positivament la iniciativa del Govern i ja han desconvocat, de moment, els pròxims talls de protesta de la C-12.
Jordà s'ha presentat a Flix amb un paquet de mesures sota el braç que suma una despesa d'11,5 milions d'euros. En realitat, però, només la meitat —5,7 milions— corresponen a inversions directes de la Generalitat per a la regeneració forestal de la zona afectada —2,2 milions— així com actuacions de prevenció d'incendis forestals —els 3,5 restants. La primera de les actuacions d'urgència, dos mesos després de declarar-se l'incendi, serà l'inici de les obres per recuperar la zona boscosa afectada, a partir d'aquest mateix dilluns, segons la consellera. El foc va cremar 5.046 hectàrees, de les quals un 80% són forestals —4.071 hectàrees. 800 propietaris van resultar-ne afectats.
Sobre el terreny, Forestal Catalana, l'empresa del mateix Departament que es farà càrrec dels treballs amb la previsió de tenir-los enllestits abans d'un any, efectuarà tractaments de la vegetació per minimitzar el risc d'erosió i facilitar la regeneració de la coberta vegetal. S'intervindrà també en la millora de la xarxa viària. Els treballs se centraran en les zones boscoses i no s'actuarà sobre el matollar.
L'actuació inclou també obres de correcció hidrològica amb la construcció de feixines per retenir el sòl així com l'extracció de l'arbrat de les vores dels camins i de zones amb poc pendent per afavorir la regeneració natural. Al mateix temps, es tallarà i retirarà l'arbrat cremat per a l'aprofitament de la fusta i la biomassa, en paral·lel amb el control de fongs i insectes.
La consellera ha afegit a aquesta restauració el bloc de mesures anunciat el mes de juliol per valor de 3,5 milions d'euros en infraestructures «bàsiques» per a la prevenció d'incendis forestals. Es netejaran i condicionaran camins; es crearan franges estratègiques de protecció i punts d'aigua; així com s'estendran les xarxes de regadius a parcel·les agrícoles «aptes» per a la irrigació amb l'objectiu de prevenir focs.
Crèdits sense interessos i subvencions
Fins aquí la inversió directa que la Generalitat preveu directament a la zona afectada. Els afectats, tant alcaldes com pagesos, ja han assumit en bona part que les ajudes directes no arribaran. El Departament no baralla aquest plantejament, que considera una fórmula del passat. Per contra, Jordà ha volgut destacar la línia de crèdits amb condicions avantatjoses que habilitarà l'Institut Català de Finances per un total de 5 milions d'euros. Hi podran optar comunitats de regant, agricultors o ramaders professionals i titulars d'explotacions forestals. Segons ha remarcat la consellera, l'objectiu és «recuperar el potencial productiu» de les finques i les infraestructures de regadiu associades. Segons ha precisat, la Generalitat assumirà els 800.000 euros en interessos que costarà l'operació creditícia.
Per últim, Jordà ha explicat als alcaldes i pagesos afectats que el Departament donarà «prioritat» a les finques i explotacions situades a la zona de l'incendi a l'hora de concedir els ajuts a la competitivitat en la pròxima convocatòria de l'any 2020. «Encara no sabem de quina manera, amb més punts o com sigui, però no se n'ha d'escapar cap», ha emfasitzat. Els ajuts volen promoure l'ús de tecnologies innovades per millorar la viabilitat de les explotacions agràries. Poden subvencionar entre un 35% i un 55% de la inversió. «Ho vetllarem cas per cas», ha apuntat.
La consellera ha advocat per seguir de forma particularitzada les situacions dels diferents afectats i ha apostat per mesures efectives més enllà «del parlar per parlar», mantenint-se en contacte amb els pagesos i alcaldes afectats amb noves reunions de la taula de seguiment. «Hi haurà moltes més accions i esperem que no totes d'aquest Departament, sinó del Govern i del país», ha assegurat. En aquest context, la consellera ha volgut reiterar el compromís del Govern en la lluita contra el despoblament rural i la viabilitat del món rural del país, a través d'un «canvi de paradigma» en la forma que es relaciona l'administració i el sector agrari. «És un desafiament que tenim i hem de crear les condicions necessàries perquè el món rural sigui productiu. I ho hem de fer amb valentia», ha afegit.
Confiança dels afectats
Aquest cop, i després de diverses convocatòries amb centenars de persones tallant la carretera C-12 per protestar davant la desatenció del Govern, els arguments de Jordà semblen haver convençut, de moment, una bona part dels afectats. De fet, després de la reunió, els agricultors ja han anunciat que desconvoquen noves mobilitzacions fins, com a mínim, el pròxim 14 de setembre, quan es tornaran a reunir amb la consellera en la mesa.
«Donem un vot de confiança perquè han canviat les tàctiques, les formes i hi ha diàleg», ha subratllat el portaveu de la Plataforma d'afectats de Flix, Manuel Sánchez. «Esperem que estiguin més i escoltin el pagès, que se l'ha d'ajudar. I després hem d'anar per parts: el territori està abandonat i s'han de fer mesures concretes i ben fetes, com diu la consellera. Estem amb això», ha tancat.