Gralles, dolçaines, sac de gemecs i molts instruments que ja no es toquen, això és el que elabora un dels pocs lutiers que queden al Camp de Tarragona, en Jordi Aixalà. Bastant-se en el model d'instruments antics, Aixalà els confecciona per ser tocats ahir, avui i en un futur. Una tasca que cada cop és més exclusiva i que fa de la seva feina una autèntica obra d'art.
Jordi Aixalà, un lutier tradicional
Jordi Aixalà fa més de 35 anys que es dedica a construir instruments musicals, ja que el seu món gira entorn de la música. Al taller, situat prop de la riera de Maspujols, Aixalà passa hores i hores elaborant els instruments més exclusius.
El lutier va fer les seves primeres passes al taller de torneria industrial de fusta del seu pare. En definitiva, una vida entre tornes. La seva passió és clara quan parles amb ell i explica a TarragonaDigital que «la clau d'un bon instrument és la fusta, però també la dedicació que li poses en cada detall de l'instrument».
Instruments i accessoris a mida del músic
Jordi Aixalà remarca que construeix instruments a«la mida de cada persona». Per exemple: si el músic té els braços més curts, talla més curta la fusta del mànec del sac de gemecs; si el professor de música exigeix una afinació en concret per l'alumne, Aixalà configura l'instrument perquè així sigui.
Un seguit de detalls personalitzats que en una botiga de música convencional no es poden trobar. D'altra banda, el lutier també lloga els instruments a aquelles persones que estan començant en el món de la música.
La seva especialitat són les gralles amb totes les seves variants i els sacs de gemecs, tot i que elabora molts més instruments. «Construeixo instruments de música tradicional de nova elaboració, semblants als que es feien sonar pels carrers i les places antigament» explica Aixalà.
«El secret de l'instrument és una bona fusta»
Una bona fusta és el secret d'un bon instrument, assegura, i les que més fa servir són sobretot d'arbres de boix i ginjoler «que és la fusta estrella de la casa», remarca. Pot estar gairebé un mes per fer un instrument, ja que cada detall és important. A més, les fustes que utilitza porten dècades assecant-se i per donar-li un toc més personal, barnitza els instruments amb oli d'ametlla dolça.
Uneix la passió musical amb la professió
El lutier Jordi Aixalà remarca que només construeix instruments de zones que antigament eren de la corona catalanoaragonesa, és a dir, només confecciona els que són originaris dels municipis que pertanyien a la corona i per aquest motiu intenta fer rèpliques dels instruments de com s'elaboraven abans.
La seva passió per la música és tan gran que també ha inventat instruments. A més a més, és músic i ensenya a tocar: «Jo intento fer de la música la meva professió, encara que no és fàcil viure d'això» explica Aixalà.
Jordi Aixalà és dels pocs lutiers a Tarragona
«Jo em vaig haver d'actualitzar per poder vendre els instruments», comenta. Encara que intenta no agafar el model dels instruments que es fan actualment, explica que el futur de la seva professió és difícil i que cada cop és més complicat vendre un instrument antic.
Només dues o tres persones a la demarcació de Tarragona que es dediquen a la tasca de lutier com la que fa Jordi Aixalà. Per tant, conclou que el futur de lutier és negre, ja que si una persona vol aprendre l'ofici ho ha de fer de la mà d'especialistes com ell: «A partir de la tradició és quan es pot evolucionar».