Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Jordi Serra: «Hi ha més celíacs que no saben que ho són que no pas diagnosticats»

El nou delegat a Valls de l’Associació de Celíacs de Catalunya parla sobre aquesta patologia que pateix un 1% de la població

Membres de l'Associació de Celíacs a Valls, amb Jordi Serra, el seu delegat, a la dreta de la foto.
Membres de l'Associació de Celíacs a Valls, amb Jordi Serra, el seu delegat, a la dreta de la foto. | Cedida

 

Jordi Serra serà el nou delegat a Valls de l’Associació de Celíacs de Catalunya, a partir de l’octubre. Actualment aquesta associació compta amb una cinquantena de socis a l'Alt Camp i agrupa vora 10.000 celíacs d'arreu de tot Catalunya. Els ofereixen informació, formació i assessorament per aconseguir una millor qualitat de vida i també a les seves famílies. A l'Alt Camp les persones celíaques tenen a l'abast botigues i productes adaptats a les seves necessitats, però hi ha una assignatura pendent: sortir a menjar fora és complicat, ja que actualment no existeix a la comarca cap restaurant amb certificat per a celíacs.

Com podríem definir la celiaquia?

És una resposta del cos en reacció a la ingestió de gluten. Normalment aquesta reacció no és externa, no és visible. El cos interpreta aquesta proteïna com una cosa aliena. Molta gent ho confon amb la intolerància al gluten, però no és exactament el mateix. La intolerància ocasiona una reacció al·lèrgica, que pot ser externa i visible.

Com es diagnostica?

Es fa una prova específica i si dóna positiu, es diagnostica la celiaquia. Hi ha d'haver una predisposició genètica. Però no tothom qui té aquests gens ha de desenvolupar la celiaquia. És a dir, hi pot haver una mare amb aquesta genètica, que el seu fill també la tingui, però que ella no hagi desenvolupat la celiaquia i el fill si, per exemple. No hi ha un tractament específic, però ara mateix s’està desenvolupant una vacuna que està en una segona fase, prou avançada i que serviria per a un tipus de celiaquia en concret.

El món actual està adaptat als celíacs?

No del tot. Hi ha instal·lacions que no estan adequades, no es té cura en molts casos. Per exemple, hi ha restaurants on els forns o les fregidores no estan adaptats. Qualsevol concentració de gluten més alta de 20 parts per milió té afectació en l’organisme. Només una molla de pa té unes 400 parts, si un plat ha estat en contacte amb ella, ja té afectació.

Quin és el paper de l’Associació de Celíacs de Catalunya?

Nosaltres oferim assessorament a la gent diagnosticada. Avui dia hi ha molta informació sobre aquest tema per internet, però amb l’associació tens la sensació de sentir-te part d’un grup. A Valls, en concret, fem activitats i dos o tres tallers de cuina al llarg de l’any: per Sant Joan, Nadal i Setmana Santa, en funció de la disponibilitat de la gent.

Un dels tallers de cuina que es fan des de l'associació a Valls.
Un dels tallers de cuina que es fan des de l'associació a Valls. | Cedida

 

Quants celíacs hi ha a l’Alt Camp diagnosticats?

Es calcula que un 1% de la població és celíaca. D'aquest percentatge, diagnosticats n'hi ha aproximadament un 20%, per tant hi ha un 80% de gent que és celíaca i no ho sap. La cosa ha millorat amb el temps, ja que fa anys era un 90% la gent que no sabia que ho era. És a dir, ara mateix hi ha més gent celíaca que no sap que ho és que no pas diagnosticada. Aquestes xifres es poden extrapolar a l'Alt Camp i el percentatge és el mateix. 

És important que els celíacs formin part de l’associació?

Si, és una manera de sentir-te acompanyat, de compartir experiències... és molt positiu.

Hi ha molta gent celíaca que no està diagnosticada?

Molta. I n’hi ha molts que ho desenvolupen quan són adults o que no saben reconèixer els símptomes. Potser tens mal de panxa i no saps a què associar-ho i ho deixes passar. A més no és un tema que aparegui en una analítica normal, s’ha de fer un estudi genètic. A les comarques de Tarragona tenim un molt bon protocol, tenim la sort de tenir grans professionals.

Quina és la despesa d’un celíac al llarg de l’any, respecte d’una persona que no ho és?

Es calcula que un celíac gasta 1.500 euros més a l’any que una persona que no ho és. Des de l’administració hi ha alguns ajuts per a les persones amb les rendes més baixes. Els productes per a celíacs són més cars i no hauria de ser així, ja que són de primera necessitat. Una persona amb poc poder adquisitiu ha de limitar la dieta i fer-la més bàsica.

A l’Alt Camp hi ha suficient oferta alimentària per les persones celíaques?

En l'àmbit de botigues, sí. No hi ha problema per trobar productes, es pot fer la compra del dia a dia sense haver de desplaçar-se a un altre lloc, però pel que fa a la restauració no hi ha cap establiment acreditat per a celíacs. S’haurien de posar les piles i fer-ho, és una cosa que trobem a faltar.

I com es poden acreditar?

L’associació ofereix serveis d’acreditació, amb tècnics que comproven que l’espai estigui net, que tinguin un forn i fregidora en condicions, que siguin aparells exclusius per a celíacs, en definitiva que es garanteixi que no hi hagi cap contaminació. Si no ho fan, no és per mala voluntat, sinó per desconeixement.

Fa uns dies vau tenir una reunió amb l’Ajuntament de Valls, com va anar?

Es va fer una revisió de l’acord establert el 2016 en què hi havia la voluntat d’incorporar en els actes públics productes aptes per a celíacs. L’Ajuntament es va comprometre a iniciar noves accions i ampliar el suport municipal a l’associació.

Quines facilitats us dóna l’Ajuntament de Valls?

Tenim despatx a Casa Caritat i també una subvenció d’uns 1.000 euros per fer tallers i activitats. Ara en les festes dels barris també podrem fer la nostra aportació, per exemple estan molt de moda les ‘food trucks’ aptes per a celíacs. Fora de l'àmbit local, a nivell més global creiem que s’hauria d’incrementar la formació. Per exemple, en l’Escola d’Hostaleria el tema de les al·lèrgies es treballa només en algunes sessions i n’hi hauria per fer un grau exclusiu.