Els Xiquets de Tarragona han tingut una temporada de menys a més. A mitjans de setembre, una junta gestora va haver de rellevar el cap de colla, Sergi Feijoo, que va renunciar al càrrec perquè no podia donar més a la colla. Tot i els contratemps, els matalassers han acabat l’any amb quatre castells de nou descarregats. El 15 de desembre hi ha convocada una assemblea per escollir una nova tècnica.
-Quina valoració en feu d’una temporada 2018 marcada per la dimissió de Sergi Feijoo?
Ha estat una temporada difícil, per sota del nivell que ens hem d’autoexigir. El fet que els grans castells hagin sortit més tard del que toqués ha trastocat bona part de les nostres previsions. Això, en part, va ser un dels factors que va propiciar la caiguda de la tècnica i després, al tram final, ens hem intentat posar al dia i situar-nos al voltant del nivell de la tripleta, que és el que la colla ha de marcar-se, el mínim d’on ha de partir cada temporada.
-Acabeu la temporada amb quatre castells de 9 descarregats. Quin ha estat l’antídot que heu donat tota la colla en aquests dos mesos que heu estat en la junta gestora per poder acabar en aquest nivell?
En primer lloc, no crec que el fet que l’últim tram de la temporada hagi estat relativament positiu sigui exclusivament o, en gran part, fruit de la tasca de la junta gestora. Penso que a primers del mes de setembre, més enllà fins i tot de la dimissió de Sergi Feijoo, el conjunt de la colla va prendre consciència de la situació, que no havíem descarregat encara cap castell de 9 pisos.
Va tocar, d’una banda, apel·lar a l’orgull de la colla i, de l’altra, aprendre a treballar millor, a posar l’atenció en aquells detalls que marquen la diferència en els grans castells. Ajuntar les dues coses va ser el principal motiu que explica que, tant per Santa Tecla, el dia 23, com pel Concurs, i en menor mesura per Tots Sants, estiguéssim on ens pertoca o a prop.
-Els problemes que heu tingut amb el local també han complicat la temporada?
Per descomptadíssim! En el primer tram de la temporada vam arribar a assajar fins a cinc o sis llocs diferents. Ens va trastocar moltíssim mentalment, la incertesa genera ansietat mental. Estàvem en un moment en què el pilar necessitava assaig i canviàvem l’estructura del dos al no poder disposar de la xarxa durant el primer tram de la temporada. Això ens va condicionar molt les proves d’aquests castells.
Alguns dels llocs on vam assajar, a la intempèrie, no facilitava l’assistència massiva de gent. Per una colla del nostre nivell que aspira a fer castells de 9 pisos amb assiduïtat, crec que hem de disposar d’un local que compleixi les mínimes condicions. No és de bon tros l’únic motiu , n’hi ha de ser una excusa per justificar els resultats d’aquesta temporada, però, és evident que ha influenciat negativament.
-Quin ha estat el moment més feliç de tota la temporada?
La tripleta del Concurs ha estat la recompensa a una temporada difícil. Molta gent havia dubtat de la colla. Fins i tot nosaltres mateixos hi havíem dubtat. El fet que en el principal aparador del món casteller poguéssim resoldre tres castells, en les tres primeres rondes, sense desmuntar cap peu, va permetre demostrar el nivell de la colla, traient l’alegria que havíem tingut continguda durant bona part de l’any.
Recordem que dels dotze baixos possibles de les tres construccions hi havia onze persones diferents. Només un va repetir.
-I el moment més negatiu?
És una impressió personal, però, potser, la Diada de Torredembarra, per Santa Rosalia. Tots vam sortir força capcots de la plaça. No vam poder fer el 5 de 8, un castell que ja havíem descarregat alguna vegada durant la temporada, la darrera per Sant Magí. Torredembarra és una plaça on sempre ho hem donat tot. Fins i tot el 2015 carregàvem el 2 de 9 amb folre i manilles.
Que aquell dia no sortissin les coses, que el pilar de 6 es quedés novament en carregat... aquell dia, el conjunt de la colla va prendre consciència que el nostre nivell estava molt per sota de l’esperat i que havíem de donar el millor de nosaltres per revertir la situació.
-El 15 de desembre hi ha convocades eleccions a la colla per escollir un nou membre que lideri la tècnica. Hi ha alguna candidatura presentada o encara és molt aviat?
Presentada oficialment, no, perquè tot just ara s’està en el període de revisió del cens. A partir d’aquí el calendari electoral, els estatuts, marquen el procediment. S’ha de revisar el cens, llavors, les persones interessades en formar una candidatura han de recollir signatures i les candidatures es presenten formalment abans de les eleccions, tot i que encara queden dies per arribar a aquest punt.
De rumors n’hi ha, però, no sé si en aquests moments hi ha alguna candidatura formal o avançada. En tot cas, de manera oficial, segur que no.
-Quin camí ha de seguir la colla l’any que ve?
Treballar millor, pencar més. Hem de tenir una bona dinàmica als assajos i una altra cosa que ens ha mancat enguany és que no sempre hem assajat bé i, quan sí que ho hem fet, ens ha faltat capacitat mental per poder reflectir el nivell de l’assaig a plaça. Assajar bé i portar-ho a les diades. Sona molt senzill o buit, però, hem de sortir més segurs de l’assaig i transmetre aquesta tranquil·litat a plaça.
-L’any vinent no és any de Concurs, però sí que toca revisar la taula de puntuacions. Els Xiquets de Tarragona tenen representació a la Comissió Assessora. Creus que poden canviar les puntuacions de cara al 2020?
La veritat, no ho sé. En l'àmbit de colla crec que aquest debat no s’ha plantejat, perquè, egoistament, en tenim d’altres de més importants damunt la taula. El que sí que penso, perquè en alguna ocasió he tingut l’oportunitat de col·laborar professionalment amb el Concurs de Castells,, és que es pot revisar tot. Però, també, tots plegats, en el món casteller hauríem de fer l’esforç de donar temps a les coses.
Si hi ha una certa unanimitat que s’ha de canviar coses, es canvien, només faltaria, però les modificacions han de tenir temps per madurar-se, per avaluar-se. Possiblement amb un sol Concurs no n’hi ha prou per tenir suficients elements de judici per valorar-ho.
-Des dels Xiquets de Tarragona heu notat un cert desgast en el món casteller?
La veritat és que, enguany, hem tingut un any prou complicat en clau interna per a fer anàlisis genèriques del món casteller. Nosaltres hem tingut una tendència relativament similar de camises respecte a l’any passat i, fins i tot, en el darrer tram de temporada hem lliurat vint-i-cinc camises noves. Sí que en alguns assajos el nombre de camises ha pogut disminuir, però no a plaça.
