Sota la premissa que sense informació no hi ha coneixement i que sense transparència no hi ha confiança, l'Institut Cerdà ha organitzat aquest dimecres una jornada tècnica, de manera coordinada amb la indústria química del territori, sobre el debat estratègic de la qualitat de l'aire i l'observatori que, des de fa ara tres anys, cada any analitza l'estat i la concentració de components contaminants a l'aire de Tarragona. Veus del sector —encapçalades per l'AEQT i Repsol—, veus expertes —com la URV o l'Eurecat— i institucions com la Diputació, l'Ajuntament de Tarragona o el Departament de Territori han format part del debat des de les 10.00 hores.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
La primera lectura del matí és la constatació d'un front comú entre tots els agents del territori sobre la importància de no perdre de vista la importància d'anar sotmetent a estudi aquesta qualitat de l'aire del Camp de Tarragona i els seus efectes per a la salut de la ciutadania. «El que estem fent és avançar amb pas ferm cap a la generació de coneixement en un àmbit on fins ara hi havia opinions», ha valorat Javier Sancho, director del Complet Industrial de Repsol a Tarragona. «El nostre compromís és la millora i la transparència perquè la qualitat del nostre aire és un tema prioritari per a nosaltres», ha opinat poc abans Ignasi Cañagueral, vicepresident de l'AEQT.
16 dels 60 compostos químics de l'aire de Tarragona són cancerígens, però apareixen en baixes concentracions
La trobada s'ha repartit en una ponència més aviat tècnica del doctor Francesc Borrull, catedràtic en Química Analítica per la URV i dues taules rodones sobre les singularitats del cas de Tarragona i la gestió científica d'aquests controls sobre la qualitat de l'aire a casa nostra. «Què fa tan singular i únic el cas del Camp de Tarragona? Que tenim 500.000 persones convivint en zones molt pròximes a l'activitat química», s'ha preguntat en públic el doctor Borrull.
Els seus estudis han identificat més de 60 compostos a l'atmosfera de Tarragona, dels quals fins a 34 són tòxics i altres 16 són directament cancerígens. Quant a la concentració, però, destaca que al Camp de Tarragona li correspondria «un semàfor verd» amb valors molt inferiors als límits marcats per la normativa. «Els estudis de salut que hem fet al Camp de Tarragona no indiquen cap diferència significativa respecte a la resta de Catalunya», ha exposat la directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori, Mercè Rius, a la segona part de l'acte. «La qualitat de l'aire del Camp de Tarragona és bona, però això no vol dir que no siguem vigilants ni exigents», ha valorat.
«La indústria química és un valor afegit»: Diputació i Ajuntament de Tarragona s'alineen amb el sector
El to general ha estat altament conciliador, i la política també ha adoptat un rol especialment dialogant amb el sector. «El nostre camí és construir una regió innovadora basada en el coneixement», ha aportat la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, per mostrar el seu «total suport a tots els motors econòmics del territori», encapçalats per la química. «La indústria química és una font de riquesa i de valor afegit per a les nostres comarques», ha destacat el conseller de Medi Ambient a l'Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig, qui creu que «no hi haurà futur sense una aposta conjunta per la confiança, la sostenibilitat i la seguretat».
A la taula rodona sobre les singularitats de Tarragona, Javier Sancho ha recollit el guant. «Som absolutament compatibles amb el desenvolupament del Camp de Tarragona, però això no ens eximeix de reptes com el de treballar plegats per millorar la nostra qualitat de l'aire», ha destacat, amb un observatori «que ha de ser un projecte de tot el territori, no de Repsol». En la mateixa línia s'ha mogut el president de l'Associació d'Hostalers (AEHT), Francesc Pintado, qui ha demanat anar de la mà «per posar-nos deures i avançar-nos» per tal d'oxigenar el motor turístic i econòmic que és Tarragona.
Mercè Rius: «Els estudis de salut a Tarragona no indiquen cap diferència respecte a la resta de Catalunya»
El debat sobre la qualitat de l'aire, doncs, no s'ha enfocat com una auditoria hostil sinó com un consens institucional a partir del qual vertebrar les oportunitats presents i futures d'un territori que ha assumit que no viurà d'esquena als polígons. El doctor Borrull ha dibuixat un mapa en què es detecten compostos minoritaris, com el benzè i el butadiè, a l'entorn del Polígon Nord i amb especial accent a nuclis com Constantí o el Morell. La investigadora Eva Gallego, de la UPC, ha subratllat que «el que notem són episodis puntuals de concentració, en lloc de mitjanes perilloses», en una lectura que fa temps que s'ha consolidat com a un dels grans punts de mira al territori.
En una taula d'expertes confirmada únicament per veus femenines, la gerent de Medi Ambient de Repsol, Enedina Espallargas, ha resolt que «nosaltres formem part d'un territori del qual volem ser uns bons veïns», i ha assegurat que encara queda molta feina conjunta a fer en aquesta direcció. En una jornada en què encara no s'han fet públiques les dades de l'Observatori 2020, el territori ha aprofitat per mostrar una imatge d'unitat sobre la necessitat de no descuidar l'estudi de la qualitat de l'aire de Tarragona, que s'ha reivindicat com a prioritat compartida del sector, de les institucions i dels experts. El present i el futur de les comarques del Camp de Tarragona, necessàriament, haurà de mirar als ulls a un dels grans talons d'Aquil·les de les darreres dècades.