La reforma de les pensions plantejada pel ministre Jose Luis Escrivá ha generat molts dubtes. L'aprovació del pla contempla una sèrie de mesures que provocaran un dany econòmic important a la majoria de ciutadans. Ara s'acaba de conèixer que hi ha un grup de jubilats que esdevindran els grans damnificats.
La informació que s'ha facilitat als grups parlamentaris no és ben clara. Les dades que permeten extreure'n conclusions provenen sobretot d'entitats i instituts d'estudis econòmics. De fet, la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) va destapar amb la seva darrera anàlisi les conseqüències que pot comportar el pla del Ministeri de Seguretat Social. Entre altres, quins grups de persones seran les grans perjudicades per les mesures que s'implantaran.
Els treballadors amb els sous més elevats sortiran especialment castigats amb aquesta reforma. Tal com es preveia en un primer instant, es veuran obligats a pagar més diners a la Seguretat Social. Tanmateix, això no significarà que rebin per part de l'Estat unes pensions més altes o que vagin en conseqüència als seus salaris. La pèrdua de poder adquisitiu serà considerable una vegada que deixin els seus treballs i accedeixin a la jubilació.
Tot feia indicar que es mantindria la situació arribat el moment de la retirada. Sobretot, després de plantejar-se una triple via per augmentar les cotitzacions. Entre elles, el mecanisme d'equitat intergeneracional, l'eliminació del límit de les bases màximes i la quota de solidaritat. Tot i això, el percentatge de pensió de jubilació anirà reduint-se i serà molt més baix respecte al darrer salari. Tal com recull el diari ABC, s'estan retirant amb una paga que equival aproximadament al 80 % de la darrera nòmina.
Una pèrdua del 60 % respecte al sou de treballador
Ara bé, quan es posi en marxa tot el paquet de mesures de la reforma, el percentatge es rebaixarà fins al 60 %. Tota una sorpresa per a aquest grup de treballadors que veurà minvada la seva economia arribat el moment de la jubilació.
El director de Fedea, Ángel de la Fuente, n'ofereix la valoració. Explica que implica «una reducció molt considerable del grau de contribuïtat del sistema». El govern espanyol intentarà aprofitar-se dels que comptin amb els sous més elevats, encara que això no repercutirà en les prestacions que percebin.
Hi ha molta incertesa sobre l'impacte que poden arribar a presentar les propostes recollides en aquesta reforma. Una de les decisions més controvertides va ser l'increment del període de còmput de la pensió, que va passar de 25 a 29 anys, dels quals el treballador pot descartar els dos pitjors.
Com afectaran els canvis a les arques de l'Estat
Entre el 2024 i el 2050, les bases màximes augmentaran un 1,2 % per sobre de la inflació. L'increment de les bases permetria que els ingressos per cotitzacions escalessin en 0,4 punts del PIB per al 20250, és a dir, això serien uns 5.600 milions. Per part seva, la quota de solidaritat empenyeria el milió de cotitzants per sobre de la base màxima a afrontar un altre 0,1 % extra. En aquest cas, es confia recaptar 1.400 milions.
De la Fuente indica que «el potencial recaptatori de gravar aquestes rendes, fins i tot a tipus molt elevats, és per tant molt limitat». Sobretot si es compara amb «el de gravàmens sobre bases més àmplies».
Les persones que més contribueixen al sistema rebran un revés considerable i hi ha diverses dades que han de convidar a la reflexió. Amb la reforma d'Escrivá, les pensions netes es veuran reduïdes un 2 %. A més, més de la meitat dels assalariats (60 %) cobren menys que els acabats de jubilar, per la qual cosa resulta complicat sostenir aquest format.
