Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge de l'enginyera biomèdica Judit Giró

L'enginyera vallmollenca que treballa per dur les proves de càncer de mama a casa, premi James Dyson 2020

Judit Giró, de 24 anys, ha desenvolupat un dispositiu biomèdic que permetrà fer-se un test a casa sense radiació, sense dolor i de baix cost

L’enginyera biomèdica vallmollenca Judit Giró ha rebut el premi James Dyson Award 2020 gràcies a ‘The Blue Box’, un dispositiu biomèdic que permetrà en un futur a les dones fer-se una prova de càncer de mama a casa, sense dolor, sense radiació i de baix cost. The James Dyson Award ha desvelat els dos premis internacionals de la seva edició d’enguany, que reconeix per primera vegada amb el premi mundial un projecte espanyol, ‘The Blue Box’, un giny biomèdic que en un futur serà capaç de diagnosticar càncer de mama a través de l’orina.

[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]

El segon guardonat internacional, Carvey Ehren Maigue, de les Filipines, ha rebut el premi a la Sostenibilitat amb el seu invent ‘AuREUS’, un sistema que converteix la llum ultraviolada en energia renovable fent servir collita descartable. Els dos rebran el premi de 35.000 euros i 5.000 euros addicionals per a la Universitat de Barcelona (UB).

La quinzena edició dels guardons s’ha desenvolupat en el marc de la crisi mundial generada per la pandèmia del coronavirus. Tot i això, ha tingut «la participació més gran» de la seva història, amb 1.800 projectes, tal com informa la companyia en un comunicat. A Espanya, precisament, es van rebre un total de 67 projectes, entre els quals hi havia ‘The Blue Box’, de l’enginyera biomèdica Judit Giró.

Aquest invent va ser triat pel jurat nacional com a finalista i, en l’àmbit internacional, els enginyers de Dyson van decidir incloure’l, al costat d’altres 81 projectes d’arreu del món, a la llista del top 20. Finalment, va ser el mateix Sir James Dyson —fundador i enginyer en cap de Dyson— qui va seleccionar el projecte com a guanyador internacional.

«La Judit combina les últimes tecnologies en el camp informàtic per crear un producte holístic i amb un disseny de qualitat que resol un problema real i pot beneficiar moltes persones», ha declarat Dyson. El fundador de la companyia britànica ha destacat «com de bé funcionen» els sensors d’intel·ligència artificial de ‘The Blue Box’ per treballar com a dispositiu electrònic en conjunció amb una aplicació.

Reduir l’exposició a la radiació de les mamografies

La Judit Giró té 24 anys i és de Vallmoll, a la comarca de l’Alt Camp. Va estudiar la carrera d’Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona i va seguir la seva formació a la Universitat de Califòrnia a Irvine, als Estats Units, amb el màster en Embedded Cyber-physical Systems.

La capacitat dels gossos de detectar el càncer en persones —poden olorar-lo— va despertar l’interès de l’enginyera per investigar sobre la malaltia. El punt de partida del seu treball es va basar en l’evidència que el càncer produeix canvis metabòlics en la fisiologia humana, alterant així el sabor, la textura, l’olor o la forma del cos. Giró es va proposar fer servir la seva enginyeria per reproduir la fisiologia del gos en un microprocessador Arduino i un parell de sensors; i traduir el còrtex olfactori del cervell en un fragment de codi Python.

Va ser el cas de la seva mare, diagnosticada amb càncer de mama, l’estímul definitiu que la va dur cap a aquesta àrea. Als Estats Units, cursant el màster, l’enginyera va adonar-se que hi ha una necessitat global de millorar el procés de detecció del càncer de mama perquè sigui menys invasiu i més accessible. Actualment, la seva detecció requereix que les dones vagin a hospitals o instal·lacions mèdiques i se sotmetin a un procediment incòmode, a vegades dolorós i sovint costós. Això fa que, algunes vegades, les dones decideixin saltar-se aquest procés.

Precisament, amb ‘The Blue Box’, Giró ha inventat un dispositiu amb el qual es pot diagnosticar el càncer de mama a través de l’orina, sense dolor, sense la radiació de la mamografia —sobretot de les revisions— i de baix cost, gràcies a la intel·ligència artificial.

Dos prototips i una classificació del 95%

L’octubre del 2017, l’enginyera tarragonina va començar el desenvolupament del primer prototip de ‘The Blue Box’ com a treball final de grau. Va ser provat a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus amb mostres d’orina de pacients amb càncer de mama metastàtic —càncer recurrent. La classificació de les mostres es va aconseguir amb una sensibilitat del 75%.

Si el comitè ètic de la Universitat de Califòrnia aprova el protocol, es podran començar a recollir mostres d’orina de pacients abans que aquestes ni tan sols hagin estat diagnosticades. Aquest estudi permetrà conèixer la capacitat de diagnòstic real en pacients amb tumors de mama en un estudi més inicial i, així, brindar a totes les dones del món la possibilitat d’evitar un càncer de mama en estadi avançat.

A Califòrnia, l’enginyera ha desenvolupat un segon prototip que va incorporar per primera vegada la intel·ligència artificial, aconseguint una classificació del 95 per cent. Espera que en un parell d’anys el projecte estigui en etapa de prototip final, preparat per a estudis en humans i assajos clínics. «’The Blue Box’ té el potencial de fer que la detecció del càncer de mama sigui una part de la vida quotidiana. Pot ajudar a canviar la manera en què la societat lluita contra el càncer per assegurar que més dones puguin evitar un diagnòstic avançat», assegura Giró.