La Junta Electoral Central (JEC) ha anunciat que obrirà dos expedients sancionadors al president de la Generalitat, Quim Torra, pel seu missatge institucional i la carta que va enviar als treballadors públics de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi. La JEC considera que el cap del Govern va vulnerar la neutralitat política en un període electoral.
El missatge de Torra vulnera la Llei Electoral
Quim Torra va aprofitar el seu missatge institucional de Sant Jordi per recordar «l'existència de presos polítics» i per demanar «la intervenció de la comunitat internacional». En aquest sentit va voler parlar de llibertat i de defensar l’existència d’una democràcia on no es pugui «silenciar la gent amb violència i amenaces». Amb aquestes paraules en període d'eleccions, segons la JEC, Torra estaria vulnerant l'article 50.2 de la Llei electoral (LOREG).
En el cas de la carta, la JEC estima parcialment els recursos que van presentar el PSC i Ciutadans i conclou que expressions com el «nefast 155» o la referència al «president Puigdemont i els consellers del seu govern que estan amb ell a l’exili o a la presó» no poden ser utilitzades pel president de la Generalitat a la seva carta perquè coincideixen amb les que utilitzen «formacions polítiques que concorren a les eleccions».
Així doncs, la JEC ha requerit al president de la Generalitat que s'abstingui de «realitzar actes similars que suposin un acte partidista» de la Generalitat, ja que les expressions que va fer servir coincideixen amb les que han fet servir algunes formacions durant la campanya electoral i, com a president, té el deure de ser neutral. Cal destacar que a partir d'aquest moment, Torra té dos mesos per interposar un recurs davant el Tribunal Suprem.
- També pots llegir: Torra recorda els presos i exiliats per Sant Jordi
Demanen que s'exclogui Puigdemont de la candidatura europea de JxCat
PP i Cs han demanat a la JEC que exclogui Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de la candidatura europea de JxCat. Als recursos presentats a l'àrbitre electoral, els dos partits al·leguen que els tres candidats, que viuen a l'estranger des de l'octubre de 2017, no poden ser considerats elegibles perquè tampoc són electors. Als escrits als quals ha tingut accés l'ACN, PP i C's diuen que resulta «evident» que els tres candidats no resideixen a l'Estat.
«No són, com resulta evident, electors residents a Espanya» i no poden exercir el dret a sufragi a l'Estat perquè «no poden estar-hi empadronats ni figurar en el cens electoral», apunten. A més, C’s concreta que estan a l'estranger «amb l'única finalitat d'eludir el seu deure de col·laboració amb la justícia espanyola» i el PP recorda que estan en «situació de rebel·lia processal penal».
Així doncs, argumenten que «només podrien ser electors, i en conseqüència, elegibles, si estiguessin inscrits al cens d'electors residents-absents que viuen a l'estranger». Tanmateix, apunten que cap dels tres ha acudit als consolats espanyols a l'estranger per inscriure-s'hi i, per tant, no són electors. La Junta Electoral Central té com a data límit per resoldre-ho el pròxim dilluns 29 d'abril, quan es proclamen les candidatures que es publicaran al BOE el 30 d'abril.