La vetllada començava amb optimisme i confiança la seu de Junts per Tarragona. La il·lusió i la voluntat de la formació d’assolir fins a cinc escons al consistori, uns resultats que haurien estat tot un èxit, planaven entre membres i simpatitzants dels partits. Seguint els comicis europeus, l’alcaldable Dídac Nadal es mostrava distès i afable, relaxat i amb la feina feta: «estic molt satisfet per la campanya que hem fet, per part nostra hem fotut molta feina, i ara toca esperar».
L’èxit del president Puigdemont es respirava al local del carrer Rovira i Virgili, a Tarragona, i els parroquians arribaven a una seu de llums fluorescents, amb els tradicionals projectors portant la veu cantant de les transmissions televisives.
Avança la nit, atmosfera solemne
Passades les onze de la nit, i amb el 70 per cent dels vots escrutats, una atmosfera solemne s’apoderava dels demòcrates. Els tres regidors de l’antiga Convergència i Unió es mantenien com a límit infranquejable d’una nit electoral certament satisfactòria però de la qual, el partit, n’esperava més.
«En relació a les municipals, estem especialment satisfets, perquè hem tingut més vots que el 2015, tot i la dissolució de l’antiga CiU i, en qualsevol cas, molt pendents de com quedarà el consistori i quines són les lògiques de govern que en puguin resultar», explicava Dídac Nadal en petit comitè.
«No em correspon a mi parlar de pactes»
Qüestionat pels pactes, i en relació als guanyadors de la nit —amb l’empat tècnic a escons entre PSC i ERC— Nadal apuntava que «sent conseqüent amb el que he dit sempre, no em correspon a mi parlar de pactes, li correspon als que han tret el millor resultat i, en qualsevol cas, des de Junts per Tarragona sempre hem dit que no tenim gens de pressa, que no ens barallarem per cap cadira».
«Aquell que pugui proposar un projecte de ciutat engrescador, ens podrà trobar, i nosaltres esperarem a veure quines són les conclusions del resultat, no tenim cap necessitat d’arribar a cap pacte amb ningú i podem quedar-nos tranquil·lament on som, la veritat», afegia.
Només puc tenir paraules d'agraïment a tantes i tantes persones que ens han fet confiança. El nostre és un projecte jove i de futur i no tingueu cap dubte que des de demà a primera hora seguirem treballant per millorar la nostra ciutat. pic.twitter.com/A9wGxpoOfI
— Dídac Nadal Abad (@didacnadal) May 26, 2019
Un canvi de govern a Tarragona?
Evidentment, els tres regidors i els 6.492 vots assolits pel partit situen ara a Junts per Tarragona com a una peça que pot ser clau de cara a una possible entesa independentista —més els comuns— al consistori tarragoní, un gir total que, qui sap, podria deixar Ballesteros fora de joc.
«Nosaltres no pactarem amb ningú del 155, això és evident», manifestava Dídac Nadal, tancant la porta a PSC, PP i Ciutadans, «i després, com ja dèiem, podrem estudiar, no partits ni persones, sinó projectes per a la ciutat de Tarragona».
«El més bonic és la feina que hem fet»
La nit, com no podia ser d’altra manera, va ser intensa, i l’alcaldable de Junts per Tarragona no va voler deixar passar l’oportunitat d’agrair a la militància, a totes aquelles persones que aporten temps i esforç al projecte. «Us torno a donar les gràcies per fer d’apoderats i apoderades d’aquest projecte de Junts per Tarragona. El més bonic que m’ha passat en aquesta campanya és la feina que hem fet, continuo pensant que és una feina molt bona, una feina molt rigorosa i a més amb moltíssima il·lusió», exclamava Nadal.
Els recursos, el poc recorregut del partit, com a tal, centraven la part final del discurs del candidat, davant de companys i simpatitzants. «Puc assegurar, malgrat el que es pugui dir, que nosaltres no teníem el suport d’un gran partit, ni tampoc el suport d’unes grans finances; us puc assegurar que amb un 600 hem estat fent 'virgueries', hem estat 'colze a colze' amb tots els grups polítics que d’alguna manera, porten moltíssims anys».
Feina feta, a l'espera del futur
«Continuo pensant que hem fet la millor campanya de tots els partits de Tarragona, i crec que hem estat el projecte més engrescador que hi ha hagut a la ciutat amb moltíssima diferència», etzibava Nadal. Amb l’optimisme que el caracteritza, satisfet i convençut, Dídac Nadal adreçava els últims missatges. Els fluorescents del Rovira i Virgili semblava que s’esmorteïen i la militància començava a desfilar, en compta gotes, cap al demà i el futur, a l'espera de canvi, projectes i noves jugades.