Carles Puigdemont podria veure agreujats els seus problemes judicials. Una magistrada de Girona ha demanat al Tribunal Suprem que investigui l'expresident de la Generalitat per corrupció, en relació amb la gestió de l'empresa Aigües de Girona durant el seu mandat com a alcalde de la capital catalana entre el 2011 i el 2016, segons avança 'El Periódico'.
A petició de la Fiscalia Anticorrupció, la jutge ha exposat la demanda al Suprem, atribuint a Puigdemont els delictes de prevaricació, frau a l'Administració i falsedat documental. Però l'expresident, escollit eurodiputat, gaudeix d'immunitat, que hauria de ser-li retirada perquè pogués procedir el suplicatori. Si el Tribunal Suprem accedeix a tirar endavant la investigació, haurà de cursar una petició a l'Eurocambra perquè es retiri la immunitat a Puigdemont i es pugui avançar en el cas.
Puigdemont dona la cara a Twitter
Carles Puigdemont ha volgut pronunciar-se al respecte i ho ha fet a través de Twitter, on assegura que fa un any, quan van sorgir les primeres informacions sobre el cas, ja es va oferir a declarar voluntàriament per «tallar d'arrel» el que l'expresident considera un «intent d'embrutir» la seva trajectòria política. En aquell moment, assegura, se li va negar l'existència de tal investigació. Segons Puigdemont, es tractaria d'un nou intent d'extradir-lo «com sigui».
Fa un any, quan van sortir informacions amb els mateixos elements que surten ara, el meu advocat va oferir al fiscal la meva declaració voluntària. L'intent d'empastifar-me alegrement era clar i jo ho volia tallar d'arrel.
— Carles Puigdemont (@KRLS) March 5, 2020
Cronologia del cas Aigües de Girona
Aigües de Girona és una societat mixta, les participacions de la qual estan dividides entre els ajuntaments de Girona, Sarrià de Ter i Salt, amb un 20% total de les accions, i l'empresa Girona, amb un 80% entre mans, en la qual participen Aqualia, Sociedad General de Aguas de Barcelona i CaixaBank, segons informa el mitjà citat.
L'any 2015 la jutge iniciava una investigació arran d'una denúncia de la CUP contra el que va ser conseller delegat d'Agissa fins al 2016, Narcís Piferrer, per un delicte continuat d'administració deslleial, considerant que beneficiava a la part privada de l'empresa, la societat Girona SA, màxima participant d'Aigües de Girona.
El juny de 2018, la magistrada ordenava registrar els tres consistoris suposadament implicats en el cas, a la recerca de documents que provessin una desviació de fons destinats, entre altres coses, a la compra d'una col·lecció artística per valor de gairebé 4 milions d'euros, aprovada per l'Ajuntament de Girona. Segons apuntava 'El Español', la compra s'hauria fet amb els beneficis obtinguts d'un cànon extraordinari que s'hauria imposat als ciutadans entre l'abril de 2003 i el març de 205, suposadament no reinvertits en el servei.