La tornada a l'escola és una de les grans preocupacions que ha arribat amb l'inici del setembre, tant pels pares com per als professionals sanitaris. Són moltes les persones que defensen que l'inici de les classes suposarà un gran retrocés de la pandèmia del coronavirus i un gran augment de persones contagiades. Doncs bé, és aquest el motiu pel qual molts pares no volen que els seus fills tornin a l'escola. Per aquesta raó, la ministra Isabel Celaá, ha manifestat que l'educació és obligatòria i ha encarregat un informe jurídic perquè les Comunitats Autònomes sàpiguen què fer en aquests casos.
Segons ha explicat una jutgessa de menors de Madrid, Concepción Rodríguez, «la possibilitat de no portar un nen a l'escola es manté sempre que hi hagi una causa que ho justifiqui. El que prima és l'interès superior del menor i això és un concepte jurídic indeterminat que es valora segons el cas». Per tant, i seguint aquestes paraules, no serà fàcil que la família d'un nen sigui condemnada per un delicte de no portar el fill o filla a l'escola a causa del coronavirus.
Tot i que és cert que a Espanya és obligatòria l'educació i els pares han de procurar que els més petits rebin una formació integral i segons l'article 226 del Codi Penal, és un delicte deixar «de complir els deures legals d'assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar o de donar l'assistència necessària».
No obstant això, sempre s'ha de tenir en compte algunes excepcions com són, per exemple, els nens amb patologies prèvies i que, per tant, corren més perill si s'arriben a contagiar, o aquells que conviuen amb persones d'alt risc. «Està clar que, encara que hi hagi discrepàncies amb l'Administració que diu que ha d'anar al col·legi, en aquest cas s'hauria d'anar a la via judicial», ha defensat Rodríguez. «I pot ser acceptat aquest absentisme pel coronavirus». I seria realment important que en aquests casos, tant el col·legi com l'Administració hagin de donar la formació per una altra tipus de via als nens.
El cas de Girona
Encara que es desconeix com es portarà a terme, ja existeixen sentències de casos similars. Per exemple, a Girona es va tractar un cas on els pares d'un menor van deixar de portar el seu fill a l'escola per por que la seva salut empitjorés. Malgrat això, la resolució va ser positiva per ells, perquè la voluntat de la família del nen no pretenia desatendre l'educació del menor, sinó atendre primer la seva salut.
«La Sala no constata que els progenitors hagin mostrat una actitud de desatenció respecte a l'escolarització del seu fill, de quan s'han entrevistat amb els tutors», van sentenciar. «Han adquirit els llibres escolars a principi de curs i han procurat en la mesura de les seves possibilitats que el menor rebi una mínima instrucció al seu domicili. Així les coses, no ens trobem davant una deixadesa dels pares».