La fiscalia demana 4 mesos de presó, 2.880 euros de multa i vuit mesos d'inhabilitació per a tres responsables de la plataforma petroliera Casablanca per un vessament de cru ocorregut fa deu anys. La instal·lació està situada davant la costa del Delta de l'Ebre i està operada per Repsol. Segons el fiscal, els dies 21 i 22 de desembre del 2010 es van vessar al mar entre 95.000 i 180.000 litres de cru com a conseqüència d'un «previsible funcionament defectuós» d'elements d'operació, producció i alarma en la instal·lació, així com «per l'absència de mesures de control humà i de reacció davant emergències». La taca va ocupar 19 quilòmetres quadrats. Els supervisors estan acusats d'un suposat delicte contra el medi ambient per imprudència.
La plataforma Casablanca es troba a uns 45 quilòmetres de la costa i està operada per Repsol Investigaciones Petrolíferas, S.A. (RIPSA). La concessió es va atorgar l'any 1978 per 30 anys, més dues pròrrogues de deu anys cadascuna, que venceran el 2028. L'any 2018 la plataforma Casablanca produïa 2.000 barrils diaris, aproximadament, i tenia 120 llocs de treball directes.
Segons relata l'escrit d'acusació del fiscal de Medi Ambient de Tarragona, durant la nit del 21 de desembre i la matinada del 22 de desembre del 2010 es va ocasionar el vessament el mar d'una «important» quantitat de cru des de la plataforma d'extracció Casablanca, situada mar endins, davant les costes del delta de l'Ebre.
Després d'una parada de producció entre els dies 13 i 21 de desembre, l'arrencada es va haver d'aturar per un problema indeterminat amb el sistema de control. Després de la nova posada en marxa, cap a les sis de la tarda, es van detectar problemes en el tanc de recuperats, ja que el transmissor de nivell que evita l'acumulació excessiva aforava erròniament mantenint en funcionament constant les bombes que recondueixen el contingut del tanc de recuperats cap al tanc de producció, segons la fiscalia.
Davant d'això, el supervisor de la instal·lació, P.A.L., va ordenar desactivar el sistema automàtic d'evacuació del tanc i que es procedís a aforar a mà mitjançant l'ús d'una perxa, arrencant i aturant les bombes, manualment, en cas que fos necessari. Cap a dos quarts de vuit del vespre del 21 de desembre el nivell d'aforat manual era del 20% de la capacitat del tanc.
Segons la fiscalia, aquesta situació i «la falta de control directe» va comportar al cap de les hores un sobreeiximent que no s'havia previst i davant del qual «no es va reaccionar immediatament», ni per part del supervisor de la instal·lació, P.A.L., ni pel supervisor de manteniment, J.J.G.S., ni pel supervisor de producció, F.T.P.
El fiscal subratlla que, segons l'organigrama de funcions de la companyia, a tots ells els corresponia garantir la seguretat de les operacions i del procés de producció, i minimitzar l'exposició de les persones, instal·lacions i medi ambient, abans i després d'enllestir-se les operacions.
En el moment que es va detectar el vessament ja s'havia evacuat al mar un volum d'entre 95.000 i 180.000 litres, segons l'apreciació de Capitania Marítima i Salvament Marítim. La taca s'estenia sobre una superfície de 19 quilòmetres quadrats. El 22 de desembre al migdia el capità marítim de Tarragona va activar el pla nacional de contingències per contaminació marina accidental.
Afectació directa i indirecta sobre la fauna i flora marines
Segons l'Institut Nacional de Toxicologia, només una quantitat de 23 metres cúbics d'hidrocarbur al lloc on es va produir el vessament suposaria un risc greu per als sistemes naturals. De forma directa es podia produir afectació al plàncton; una possible mortaldat de peixos, cefalòpodes i cetacis; la impregnació de les zones supralitoral i mig litoral de la costa, afectant la fauna intersticial i les aus que se n'alimenten, «amb especial menció als espais de costa protegits com és el cas del delta de l'Ebre»; l'anul·lació de l'ús recreatiu i de bany a les platges per risc a la salut de les persones; afecció directa a l'aqüicultura; i risc per a les algues, fauna i peixos arran de l'acumulació de taques al fons marí.
De forma indirecta, també es podrien produir pertorbacions sobre els ecosistemes que produeixen canvis en les estructures de les comunicats ecològiques; alteracions de l'hàbitat, canvis en la relació entre predadors i preses, afectació de la productivitat i captures de pesca.
Per aquests fets, a final de juliol del 2011 el Ministeri d'Indústria va proposar al Consell de Ministres una sanció de multa a les diverses societats implicades però no a les persones físiques.
Indemnitzacions per la neteja i l'afectació sobre tres confraries de pescadors
El fiscal considera els tres supervisors coautors materials d'un suposat delicte contra el medi ambient per imprudència, amb l'atenuant simple de dilacions indegudes. Per això demana una pena de 4 mesos de presó, multa de 2.880 euros i la inhabilitació especial per a professió o ofici relacionats amb el medi ambient durant vuit mesos.
A més, demana que indemnitzin conjuntament i solidària entre ells i l'empresa asseguradora, i subsidiàriament l'empresa RIPSA, diversos ens afectats pel vessament. En concret, reclama 104.254,75 euros per a la Societat de Salvament i Seguretat Marítima per les tasques de neteja i restauració del medi marí.
A més, com a conseqüència de la contaminació de les aigües i de l'allunyament de la fauna marina des del moment del vessament, els pescadors van patir un important descens de les captures pel qual la fiscalia reclama una compensació econòmica.
Els imports calculats són de 136.038,24 euros per a la Confraria de Cambrils; 102.321 euros per a la Confraria Sant Pere de l'Ametlla de Mar i 312.596 euros per a la Confraria Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita.
El cas arribarà properament a judici als jutjats penals de Tarragona.