El jutjat contenciós administratiu 3 de Barcelona ha tombat el confinament domiciliari de positius de Covid-19 ordenat per l'Ajuntament de Mataró, al Maresme. Es tracta de la segona resolució en aquesta direcció, ja que aquest dimecres un altre jutjat també va tombar el confinament de positius decretat pel consistori.
També en aquest cas, la jutgessa considera que el confinament domiciliari suposa «una limitació de drets fonamentals que excedeix de l'àmbit competencial propi» del consistori. Afegeix que un alcalde sí que podria recomanar el confinament, però destaca que no hi ha normativa que l'autoritzi, ja que una mesura així és competència de la Generalitat. Per això, no atorga l'autorització judicial demanada pel consistori.
En aquest sentit, recorda que la llei contempla la possibilitat que l'autoritat sanitària adopti les mesures necessàries per controlar malalts o contactes d'aquests en el cas de malalties transmissibles, però insisteix que no dona competències als alcaldes. Tampoc avala que els decrets i la normativa aprovada arran de la pandèmia de la Covid-19 autoritzi els alcaldes a prendre aquest tipus de mesures.
Cal recordar que dimecres de la setmana passada es va detectar un rebrot de la Covid-19 al barri de Cerdanyola de Mataró en sis membres d'una mateixa unitat convivencial. L'Ajuntament apuntava aleshores que els contagiats es trobaven confinats al seu domicili i indicava que s'havien activat tots els protocols necessaris per fer-ne el seguiment pertinent i assegurar que es trobessin en bones condicions.
Els jutges rebutgen els confinaments domiciliaris
El cas segueix la mateixa línia que va marcar el jutjat de Lleida, que va ser el primer a rebutjar una ordre de confinament domiciliari a Catalunya a causa dels brots de coronavirus. En aquella ocasió, però, va ser la Generalitat qui va decretar el confinament, però finalment no va tirar endavant per la decisió judicial i van haver d'aplicar mesures diferents, com mantenir el confinament perimetral de la comarca del Segrià o limitar aforaments i reunions socials.
En aquella ocasió, però, la jutgessa de guàrdia va argumentar que una decisió que limita tant les llibertats individuals només la podia prendre el govern espanyol i sota l'empara de l'estat d'alarma. L'executiu de Pedro Sánchez va recordar llavors que, durant les negociacions de les últimes pròrrogues de l'estat d'alarma, ja van avisar que aquesta figura legal era l'única, segons l'ordenament jurídic espanyol, que permetia el confinament domiciliari i la llibertat de moviments.
Per ara, el govern central ha explicat que no té intencions de decretar un nou estat d'alarma, sigui general o només en zones més afectades pels brots, com ara el Segrià o l'àrea metropolitana de Barcelona. L'estat d'alarma és l'últim recurs, i fonts governamentals han recordat que les comunitats autònomes tenen instruments suficients per prendre decisions que ajudin a controlar els brots.
En el cas de Catalunya, la Generalitat ja ha imposat diverses mesures a molts territoris. La comarca del Segrià segueix confinada perimetralment, mentre que hi ha recomanacions de no sortir de casa si no és imprescindible a part de l'àrea metropolitana de Barcelona, de la regió sanitària de Lleida i a Figueres.
A més, en algunes zones s'han tancat els locals d'oci nocturn o s'han limitat els seus horaris. També s'han tancat gimnasos, teatres i cinemes, mentre que s'ha reduït considerablement l'aforament dels locals de restauració, especialment en interiors.