El jutjat número 3 del Vendrell ha arxivat la investigació de més de 35 agents dels Mossos d'Esquadra per la seva actuació al Referèndum de l'1-O a petició de la Fiscalia, segons han avançat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La jutgessa pren la mateixa decisió en el cas d'alguns directors de centres escolars de la zona i de responsables del CAP del Vendrell, així com algunes persones que van ser identificades pels Mossos d'Esquadra als punts de votació d'aquest partit judicial. La majoria dels agents han estat representats per advocats del sindicat USPAC.
Tot i haver dictat l’arxiu provisional, la magistrada ha expressat la seva disconformitat amb la petició de la Fiscalia, ja que considera que hi ha responsabilitat de comandaments i agents dels Mossos, així com de directius d’escoles i del CAP, per no haver impedit les votacions.
La jutge diu que és «totalment incomprensible» que els Mossos no evitessin l'ocupació dels col·legis
En el cas dels Mossos d’Esquadra, la jutge retreu a la Fiscalia que s’està contradient «de forma directa». Segons recull la interlocutòria, la magistrada no entén que el ministeri públic digués que el dispositiu policial va ser insuficient, però al mateix temps conclogui que no hi ha responsabilitat sobre la manera com es va desplegar aquest operatiu. En aquest sentit, la jutge insisteix que la policia no va esforçar-se en evitar l’ocupació de diversos col·legis des de dos dies abans de l’1 d’octubre, fet que considera «absolutament incomprensible».
Al mateix temps, detalla que «no s’han trobat explicacions» al fet que alguns agents dels Mossos d’Esquadra s’apropessin a algunes meses de votació «rebent ovacions» i que després s’apartessin sense haver identificat a ningú, malgrat la presència d’urnes i paperetes.
La jutge també critica que la reunió del dispositiu policial es va convocar a les 6 del matí de l’1-O, «fora de tota lògica», de manera que, recalca, els agents van arribar «tard» als diferents punts de votació. «Això no és més que un indici clar de la responsabilitat que van tenir els comandaments policials d’aquell dia», conclou, i afegeix que «no es pot considerar un error involuntari o per falta d’experiència», ja que els comandaments eren professionals amb llarga trajectòria.
Pel que fa al desplegament d’unitats antidisturbis, la magistrada recorda que l’inspector en cap va declarar que no podien activar-les i que ell no tenia potestat per desplegar aquests agents. Unes declaracions que ella considera que tenen «falta de credibilitat», ja que interpreta que estava suficientment capacitat per haver activat aquestes unitats.
Les actes de tancament dels Mossos són «escasses»
En relació a la retirada d’urnes i al tancament de punts de votació, la jutge critica que als municipis del Baix Penedès que depenen del seu partit judicial només es va tancar una seu, mentre assegura que a molts altres punts la policia es va retirar abans que tanquessin les instal·lacions. «Les actes aixecades pels agents que van anar a primera hora als centres escolars oberts són vagues i especialment escasses a l’apartat d’observacions, amb gairebé totes el mateix text, com si haguessin rebut una consigna del que havien d’expressar», etziba la jutge.
Respecte els directors d’escoles i CAPS, la jutge diu que hi va haver diversos responsables que van entregar les claus dels seus centres als ajuntaments durant el cap de setmana del referèndum, sense informar que hi havia espais ocupats i desentenent-se de les votacions durant l’1 d’octubre.
D’aquesta manera, la magistrada remarca que hi ha nombrosos indicis que corroboren la possible comissió de delictes per no haver impedit les votacions, i retreu a la Fiscalia que opti per demanar l’arxivament de la causa. Davant aquesta petició, però, la jutge diu que se sent «obligada» a dictar l’arxivament provisional.
USPAC celebra l'arxivament
En un comunicat, USPAC recorda que va demanar l'arxivament de la causa i celebra la decisió judicial. Des del sindicat, consideren que és un procés que «mai s’hauria d’haver obert» contra els agents destinats a les escoles, que consideren la «baula més feble de la cadena».
Alhora, denuncien que «han estat utilitzats pels comandament de la Prefectura» i per «tots els governs d’un i l’altre costat» amb finalitats «merament partidistes».