Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pla contrapicat de la façana de l'Audiència de Tarragona

Els jutjats tarragonins saturats, abocats al «col·lapse» per l'allau d'assumptes civils, laborals i mercantils

El nombre de delictes cau un 53,64% a la demarcació durant els dos mesos i mig d'estat d'alarma per la Covid-19

Pla contrapicat de la façana de l'Audiència de Tarragona
Els jutjats tarragonins més saturats, abocats al "col·lapse" per l'allau d'assumptes civils, laborals i mercantils | ACN

Els jutjats tarragonins que ja estaven més saturats de feina es veuen abocats al «col·lapse» per l'increment d'assumptes civils, laborals i mercantils que s'espera arran de la pandèmia de la Covid-19. Segons ha explicat el president de l'Audiència de Tarragona, Joan Perarnau, l'augment de l'activitat previst tindrà relació sobretot amb els ERTO, acomiadaments i concursos de creditors. «Això suposa la sobresaturació d'òrgans judicials que, de per si, ja estaven molt malament», ha advertit. Per contra, s'espera una reducció «notable» d'assumptes de l'àmbit penal perquè, entre mitjan març i final de maig, el nombre de delictes ha caigut un 53,64% a la demarcació. Després de l'aturada els jutjats tornen dijous a l'activitat ordinària.

Durant els darrers dos mesos i mig de l'estat d'alarma els òrgans judicials de la demarcació de Tarragona han suspès milers d'actuacions. A la ciutat de Tarragona, per exemple, els cinc jutjats penals han suspès 961 judicis i els tres jutjats socials, 580, mentre que a Reus el jutjat social n'ha cancel·lat 180. Les dues seccions penals de l'Audiència han deixat de fer 44 judicis i nou vistes —entre elles un judici de la macrocausa del cas Torredembarra—, i només han despatxat els temes urgents —un jurat popular, dos judicis amb pres i dues vistes de pròrroga de presó.

Durant el confinament han funcionat els jutjats de guàrdia i els registres civils, i la resta de jutjats han mantingut una mínima dotació per a actuacions urgents. Per exemple, els tres jutjats socials de Tarragona han resolt 60 procediments urgents —sobretot per ERTO— i el social de Reus, 15. Els òrgans que han pogut teletreballar ho han fet, com és el cas de les seccions civils de l'Audiència Provincial, on els magistrats han seguit resolent apel·lacions i deliberant per videoconferència.

Per contra, sí que s'ha permès que advocats i procuradors poguessin entrar escrits i demandes a registre. En concret, d'escrits se n'han presentat més de 15.000, mentre que de demandes se n'han rebut 5.332 —4.676 de l'àmbit civil, 467 del social, 120 del mercantil i 69 del contenciós. Segons el magistrat Joan Perarnau, els judicis suspesos i la feina que ha entrat durant l'estat d'alarma suposa «un volum importantíssim» de treball i, de retruc, implicarà «incrementar moltíssim més un retard que ja era notable».

En concret, Perarnau ha detallat que el «col·lapse» el preveuen en els àmbits civil, laboral i mercantil. D'una banda, ha dit, cal esperar «un nombre molt important d'ERTO, ERO i acomiadaments», i també que moltes empreses en fallida es vegin abocades a entrar en concurs de creditors. Davant d'aquest escenari, la pitjor part se l'emportaran una tipologia d'òrgans judicials que, històricament, ja són els que pateixen més saturació.

Preocupa especialment el jutjat mercantil, que és únic a tota la demarcació. El 2019 va rebre un 109% més de la feina considerada «acceptable» pel Consell General del Poder Judicial, és a dir, més del doble. «Difícilment serà operatiu si no s'hi posa alguna mena de reforç», avisa el president de l'Audiència. En el cas dels jutjats socials de Tarragona i Reus, la càrrega de feina és superior al 75% o 80% del que seria desitjable, i els jutjats de primera instància ronden un sobreesforç del 25% o 30%. «Se'ns dispararà encara més on ja teníem problemes», ha insistit Perarnau.

Pla obert del president de l'Audiència de Tarragona, Joan Perarnau, en roda de premsa
El nombre de delictes cau un 53,64% a la demarcació durant els dos mesos i mig d'estat d'alarma per la Covid-19 | ACN

Cauen tots els delictes tret dels d'ordre públic

D'altra banda, no es preveu saturació en l'àmbit penal per la disminució dels delictes durant la pandèmia. Segons ha detallat Perarnau a partir de dades dels Mossos d'Esquadra, a la demarcació la reducció ha estat del 53,64% entre el 14 de març i el 31 de maig. En concret, han caigut un 39,82% els delictes contra les persones, un 61,13% els delictes contra el patrimoni, un 30,59% els delictes contra la seguretat viària i un 19,18% els delictes contra la salut pública. Els únics que han repuntat són els delictes contra l'ordre públic, amb un augment del 185,44%, per temes relacionats amb la desobediència i resistència als agents de l'autoritat derivats de l'incompliment del confinament.

Durant aquest període els cossos policials han fet 1.011 detencions a la demarcació davant les 1.379 del mateix període de l'any passat —un 26,69% menys. En aquest àmbit, Perarnau ha destacat que un 60% han passat a disposició judicial per videoconferència telemàtica amb el jutge. En concret, han estat un 65% al Camp de Tarragona —on s'han fet 427 videoconferències— i un 33% a les Terres de l'Ebre —44.

El percentatge de detinguts que no han fet servir la videoconferència correspon a persones que van quedar en llibertat a comissaria o, en casos molt puntuals, que van haver de passar presencialment a disposició del jutjat, com per exemple quatre detinguts a Valls perquè no va funcionar el sistema, o alguns detinguts del partit judicial de Tortosa, on es van habilitar dependències policials per passar a disposició judicial o no va funcionar el sistema.

«Aquesta adequació rapidíssima a les opcions telemàtiques ha reduït la pressió sobre els jutjats de guàrdia i les conduccions policials entre comissaries i jutjats de guàrdia», ha valorat Perarnau, que s'ha mostrat especialment satisfet pels bons resultats obtinguts en aquest àmbit en les etapes «més dures de la pandèmia». Segons el magistrat, aquests sistemes «han vingut per quedar-se», tot i que ha admès que, per exemple, els judicis presencials en matèria penal són gairebé obligats.

Un 25% més de defuncions a Tarragona ciutat

Els registres civils de la demarcació també han seguit funcionant per a l'expedició de llicències d'enterrament, inscripcions de naixement i celebració de matrimonis. El registre civil de la ciutat de Tarragona ha tramitat 475 llicències de defunció a funeràries autoritzant enterraments. Són 122 defuncions més que l'any passat, un 25,68%. També han crescut les inscripcions de naixements —s'han inscrit 271 nadons davant els 165 de l'any anterior. A més, el registre civil ha fet quatre casaments —un dels quals 'in articulo mortis', amb un dels cònjuges en perill de mort.

Limitacions per les mesures de seguretat i la falta d'espai

Les restriccions imposades per la pandèmia no permetran despatxar assumptes amb agilitat, tot i que s'ha declarat hàbil bona part del mes d'agost i es preveu que es facin judicis en horari de tarda. Tot i això, el president de l'Audiència no ha amagat que aquestes alternatives també comporten «dificultats». D'una banda, ha dit, caldrà veure quina és la disponibilitat de personal i, de l'altre, quin és l'impacte real a l'agost, que és un mes tradicionalment de vacances.

Mentrestant, a partir de dijous els òrgans jurisdiccionals de la demarcació recuperaran l'activitat ordinària amb noves mesures de seguretat, com ara l'ús obligatori de mascareta i de respectar el distanciament social. La prevenció farà que s'espongi i flexibilitzi la celebració de judicis, amb la qual cosa la capacitat de fer-ne es veurà més limitada. Tots els òrgans han reprogramat les agendes per poder reprendre l'activitat ordinària.

A més, en algunes seus judicials s'haurà de prescindir de sales de vistes que són massa petites i no poden acollir l'aforament màxim permès. La situació també es presenta especialment complexa a la ciutat de Tarragona, que té els jutjats repartits en vuit seus diferents. «Alguns tenen sales petites i sense ventilació natural. La situació a Tarragona ja era un problema greu i, a partir d'ara, s'agreuja encara més perquè la manca d'espai també condiciona la possibilitat d'encabir reforços», ha lamentat Perarnau.

Quatre jutjats sense jutge

El president de l'Audiència ha advertit també d'una problemàtica afegida: la manca de jutges. Dels 70 òrgans judicials de la demarcació, fins ara n'hi havia deu que no tenien jutge. Perarnau ha explicat que ha pogut nomenar sis jutges substituts que, entre d'altres, podran cobrir jutjats de primera instància de Reus i Tarragona que portaven en aquesta situació des del gener.

Malgrat això, hi haurà quatre jutjats que dijous continuaran sense jutge, tot i que s'espera poder-los cobrir en les properes setmanes. Es tracta del jutjat de violència sobre la dona (VIDO) de Tarragona, el penal 4 de Tarragona, el jutjat de primera instància 5 de Reus i el penal 2 de Tortosa. Aquí la feina s'ha anat cobrint amb jutges de reserva que assumeixen provisionalment l'activitat, juntament amb la del jutjat que ja tenen assignat.