L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, és des del passat dissabte 13 de juny el nou primer secretari del PSC del Camp de Tarragona, agafant el relleu de Roc Muñoz. La seva candidatura va rebre el suport del 88% dels 128 delegats que van prendre part a la votació. TarragonaDigital ha parlat amb el nou primer secretari per conèixer quines són les prioritats dels socialistes tarragonins en el futur més immediat.
El pes del Camp de Tarragona dins el PSC
—Què significa, tant a l’àmbit personal com per al PSC, aquest relleu al capdavant de la secretaria a Tarragona?
—Personalment, implica més responsabilitat, però plenament conscient del que això significa. El PSC, com a partit, sempre ha tingut com a objectiu governar o condicionar el govern de la Generalitat, i la palanca per a fer-ho realitat és el Camp de Tarragona, pel pes de votants que tenim. Aquest és l’encàrrec que tenim d’entrada, assumint que segurament hi haurà eleccions ben aviat.
I el PSC vol ser decisiu al govern de Catalunya perquè estigui present el nostre principi irrenunciable, que és el de la convivència, tant de les identitats múltiples dels catalans, com en la lluita contra les desigualtats econòmiques i socials. Uns principis que, en els últims deu anys, no han estat massa presents als últims governs de la Generalitat. És evident que per fer possible aquesta aportació des del Camp de Tarragona cal mantenir el polze amb la societat, i això implica anar renovant lideratges i projectes.
—Quines són les prioritats de la federació socialista del Camp de Tarragona?
—Una de molt clara és que hem de ser capaços de crear un projecte únic al territori. Fins ara hem funcionat com a diferents nuclis aïllats els uns dels altres, sense una relació efectiva entre les diferents zones. Cadascú ha fet la guerra per la seva banda, i això ha tingut els seus efectes, com ara que als pressupostos de la Generalitat no veuen el territori com una prioritat, perquè no hem pogut presentar un projecte únic. Necessitem aquest projecte cohesionat de les sis comarques, una cosa que, per exemple, a les Terres de l’Ebre sí que s’ha aconseguit. Per fer això podem treure moltes coses de com hem afrontat la pandèmia del coronavirus, en el sentit que ha fet aflorar una entitat territorial —la regió sanitària del Camp— que ha funcionat de forma cohesionada.
—I dins el PSC del Camp de Tarragona, hi ha cohesió? Després del congrés de dissabte ja hem vist alguna crítica interna com la de Carles Castillo lamentant que no hi hagués primàries...
—El Carles Castillo és membre de la nova executiva i és un referent a la federació, a banda d’un bon amic. Si volem ser aquesta palanca que dèiem, és imprescindible la seva participació. Després, els temes més estatutaris, sobre la manera com s’ha de votar, són qüestions més internes. Hem fet les votacions tal com estableixen els estatuts del partit.
—Un altre nom important és el de Josep Fèlix Ballesteros. Com pot afectar el judici pel ‘cas Inipro’ al seu futur dins del PSC tarragoní?
—Jo tinc dos referents immediats al partit, el Martí Carnicer, que és gairebé un mestre, i el Josep Fèlix Ballesteros, que va fer una gran transformació de la ciutat de Tarragona. Només cal recordar com era Tarragona abans del Pep Fèlix i com l’ha deixat després. A més, no oblidem que ell va guanyar les últimes eleccions i el van fer fora per un pacte de tots contra el Josep Fèlix. Fins i tot et podria dir que, ara mateix, es nota la manca d’un lideratge fort a Tarragona. El tema d’Inipro és un tema judicial i jo no m’hi ficaré. Els jutjats determinaran i respectarem la seva decisió, com sempre.
Els aliats naturals del PSC
—De cara a un futur govern de la Generalitat, quin seria el principal aliat del PSC? Veu possible un acostament amb ERC?
—Els aliats del PSC seran tots aquells que respectin el nostre principi irrenunciable, que és la convivència. Això vol dir no actuar per dividir, sigui de manera subtil o no subtil. Els diferents sentiments identitaris poden conviure i no cal traslladar-los a l’àmbit polític. Després, en el moment actual, està clar que seran claus les polítiques d’esquerres, en àmbits com la sanitat, l’educació, la gent gran... i bàsicament tot el que suposi reforçar el sector públic, que és l’últim baluard de la societat en situacions d’emergència com la que estem patint.
—I a l’àmbit estatal, com valora els acords de governança amb Podem?
—És evident que si hi ha un aliat natural del PSC, aquest és Podem, perquè coincidim amb el principi de la convivència i amb els diferents aspectes de la justícia social. Segurament en el futur immediat podrem treballar junts molt més del que hem pogut fer fins ara, ja que en algun moment ens vèiem més com a rivals, quan realment som socis naturals. El pacte a Espanya ha fet visible que tenim el mateix objectiu.