El càncer és, malauradament, uns dels grans mals de la nostra societat. Devastador i cruel a parts igual, la malaltia no entén de gèneres, de classes o d’edats. Tant és així, de fet, que el càncer toca també els més menuts i, des de ben aviat, aquests es veuen forçats a créixer de cop i a superar una de les malalties més dures que es coneixen.
Hi ha, però, qui s’ho mira amb optimisme i qui conserva l’anhel que el càncer sigui vist amb normalitat. Aquest és el cas de la Laia, una nena de 10 anys que ha viscut un càncer i que ha escrit una carta a l’equip d’’El Món a Rac1’ demanant que se’ls tracti amb total normalitat. Quelcom que, segons comenta, ajudarà moltes persones a portar la malaltia amb total normalitat.
L’emotiva carta de la Laia
La menor, qui s’ha adreçat al programa per demanar que els mitjans tractin amb normalitat la malaltia, comença relatant: «Al mes d’abril d’aquest any em van diagnosticar un limfoma de Hodking, que és un càncer del teixit limfàtic (...). Al principi va ser un xoc perquè jo no em trobava malament, no notava res estrany. Tot i això, em van explicar que aquesta malaltia es curava amb quimioteràpia i que segurament també caldria radioteràpia. Em van dir que aquestes teràpies eren molt fortes i em curarien del tot, però que perdria els cabells: ‘Tornarà a sortir més maco i més fort’, em deien».
La mateixa menuda, que al fil de la revelació comenta que «vaig passar de trobar-me bé a asfixiada, cansada, sense gana...», explica que el calvari va començar quan va dir a la seva mare que se sentiria més còmode totalment rapada: «La gent de carrer em mirava d’una manera que em feia sentir malament de debò, com si fos alienígena. Sovint anava a l’hospital, m’hi sentia acollida».
«Els metges, les metgesses, les infermeres, els auxiliars, els zeladors, les zeladores, els administratius i administratives... tothom ens donava escalf allà, et fan sentir com a casa, acollida, estimada. No em miraven com un mico de fira, que és el que em passava quan traspassava la porta de sortida de l’hospital», relatava.
Tractar-ho amb normalitat, el clam de la Laia
Davant una situació d’allò més incòmode, doncs, la menuda ha optat per dirigir-se a ‘Rac1’ i demanar que es tracti la causa amb normalitat. La Laia, que recorda que es va sentir especialment malament un dia que va sentir que li deien «lletja», clama: «El que intento demanar-vos és que vosaltres no ho feu, no ens mireu així si us plau. Tracteu-nos amb normalitat i expliqueu als vostres fills, nebots, amics, alumnes… que no ho han de fer. Que si portem una mascareta és per evitar infeccions perquè estem baixets de defenses. Nosaltres no encomanem res a ningú».