L’altre dia al TN de TV3 van fer un reportatge al migdia, al vespre i l’endemà al matí sobre el permagel a Sibèria, que es desfà. Des de llavors que tinc un problema més. D’acord, si està passant s’ha d’explicar perquè la gent ho hem de saber, de quin mal mos morirem, però a mi, ara no m’anava gaire bé, saber-ho. Sumar esta notícia a totes les altres males notícies acumulades no fa més que reforçar la meua tesi que a) estem presenciant l’apocalipsi i b) me l’imaginava més ràpid.
D’una banda, fa un any que estem en pandèmia d’un coronavirus que a sobre no para de mutar. Per sort ja hi ha vacunes, però per desgràcia, les vacunes estan en mans de farmacèutiques que al cap i a la fi són multinacionals que volen fer negoci a costa de la mala salut de les persones. Això i que potser quan per fi hi hagi un 70% de la població mundial vacunada, el virus ja hagi mutat tantes vegades com, no sé, Convergència i Unió.
D’altra banda, hi ha, parlant només d’Espanya, tot un sector de l’exèrcit enviant-se whatsapps amb intencions relacionades a aniquilar vint-i-sis milions d’espanyols. I, ei, no passa res. A una altra escala, l’estatunidenca, uns quants milers d’ultradretans armats sembla que estan per la mateixa labor amb els seus compatriotes. La diferència és que allà l’Estat post Trump s’ha afanyat a catalogar de grup terrorista tota aquesta tropa. Aquí en canvi hi ha un altre barem.
Sumem-hi unes eleccions autonòmiques. No sé quantes pàgines necessitaria per explicar l’ofenedor que em resulta tot el xou polític enmig de la pandèmia i més venint del lloc on venim, però per sort ja en fa el diari de campanya Miquel Bonet. El que sí que em sembla ben apocalíptic és això de la franja de set a vuit del vespre perquè vagin a votar “els contagiats”. Com si fos l’hora zombi. Ho trobo apoteòsic. D’una banda, els assenyales (mira este està contagiat, ui, i aquell altre també, estes coses que es fan als pobles) i, de l’altra, els dius que no poden sota cap circumstància anar a treballar, a comprar, sortir de l’habitació si és que viuen amb algú, compartir lavabo, però poden sortir al carrer i anar a un col·legi electoral a dipositar el vot de set a vuit del vespre, com si aquell dia a aquella hora es desactivés el virus un moment; que a més és l’hora que et puja la febre, no sé si heu estat mai malalts, segur que sí. A l’any 2021, per l’amor de déu, si hi ha prototips de cotxes que volen! I llavors la pobra gent que els ha tocat a les meses, que igual fa mesos que no veuen a sons pares ni queden amb els amics, però allí estaran aquest diumenge, veient passar tot Tarragona a mig metre de la cara vestits per anar a la lluna.
Però no són només estes les pistes que em porten a pensar que serem de les últimes generacions del planeta. Hi ha una cosa molt més preocupant i és que vivim entre una gens menyspreable quantitat d’egoistes indecents i gent rematadament encegada que els aplaudeix, i així no hi haurà manera de redreçar el món. Parlo dels evasors d’impostos, efectivament. Sempre han existit i de fet en este país és tot un art fer-ho. Que enmig d’una pandèmia on si alguna cosa ens ha salvat lo cul ha sigut la sanitat pública aparegui gent que no sé si ha collit moltes tomates o si ha esllemenat mai oliveres, explicant sense cap vergonya que se’n va a viure a Andorra perquè allà es paguen menys impostos, em sembla llastimós, per dir alguna cosa, perquè en realitat no tinc paraules. Que ho facin a canvi de no contribuir a la sanitat pública dels seus conciutadans, ni a l’escola pública, ni a les infraestructures dels seus pobles o ciutats perquè deuen interpretar que amb cinc milions d’euros a l’any es viu millor que amb tres, em fa pensar que aquesta apocalipsi gairebé és urgent.
Quin no entendre que de poc serveixen los diners si com diuen al TN s’està desfent el permagel i l’aire es torna irrespirable i casa teua acaba quedant baix de l’aigua, que és el que passarà al Delta primer que enlloc, mentre polítics d’aquí i d’allà fan campanya per coses que no serviran de res si no queda terra física per governar.