La pandèmia del coronavirus està demostrant que no cal preocupar-se únicament de la Covid-19, sinó també de moltes altres malalties i condicions mèdiques que, sense una correcta atenció sanitària, estan empitjorant la qualitat de vida de molts pacients, i en els pitjors casos, acaben amb la seva mort.
Des del mes de març s'han conegut ja molts casos de persones que han mort a Espanya, no per Covid-19, sinó perquè la saturació dels hospitals i dels centres mèdics no va permetre que se'ls atengués correctament de les seves altres malalties.
Els metges asseguraven que era falta de ferro
L'últim d'aquests casos s'ha produït a la província de Palència, on una dona de 54 anys va morir el mes de setembre passat a conseqüència d'un càncer de còlon amb metàstasi. La víctima, Leonor, portava sis mesos sol·licitant una cita mèdica presencial amb el metge, però va morir sense veure fet realitat el seu desig.
La seva família, de moment, no ha denunciat el que consideren una «negligència mèdica», segons informa la Cadena COPE, però el seu fill, Jonathan, sí ha volgut donar a conèixer la història per a mostrar com la pandèmia està afectant persones que ni tan sols s'han contagiat del virus.
El jove de 27 anys denuncia que el cas de la seva mare és «només la punta de l'iceberg» i anima a altres famílies amb experiències similars al fet que l'expliquin. Jonathan explica que els primers dolors de la seva mare van començar durant el mes de febrer, abans fins i tot que la situació dels hospitals a Espanya col·lapsés per l'arribada del coronavirus.
No li van diagnosticar el càncer fins a agost i va morir al setembre
Leonor va començar a trobar-se malament, amb mal d'estómac, i va arribar a tenir molts problemes per a poder menjar. Davant això, es va desplaçar fins a l'hospital, on el metge que la va atendre li va diagnosticar «falta de ferro» i la va animar a prendre's unes pastilles. Segons va conèixer la família després, en aquell moment Leonor ja tenia càncer, però no ho va saber. El seu fill lamenta que, potser, si en aquell moment li haguessin detectat el càncer, la seva mare «no estaria on està».
Els dolors no van marxar i Leonor va intentar tornar a demanar cita a l'hospital el mes de març, en plena pandèmia, però ja sense èxit. Els metges que l'atenien telefònicament continuaven indicant que els seus dolors es devien a una falta de ferro, alguna cosa que el seu fill considera avui dia una «clara negligència», i assegura que «avui té forces per a explicar-ho, abans s'hauria esfondrat».
Van sospitar que podia ser Covid tot i obtenir sis PCRs amb resultat negatiu
La dona va continuar intentant, durant els mesos següents, aconseguir una cita presencial perquè el metge tornés a avaluar-la, ja que els dolors no cessaven. Per telèfon, els metges continuaven insistint que «eren gasos» i li continuaven recomanant una medicació. En algunes ocasions, els dolors van acabar derivant en quadres de febre, per la qual cosa Leonor es va sotmetre en fins a sis ocasions a proves PCR, que van acabar donant negatiu. Així i tot, els metges deien: «serà Covid».
Jonathan explica també que no els servirà de molt denunciar els fets per via judicial, perquè això «no els retornarà a la seva mare». A més, exculpa als metges que l'atenien telefònicament i que no van voler concertar una cita, perquè «les ordres de no atendre presencialment venien de dalt».
La dramàtica situació de Leonor es va allargar fins a agost, sis interminables mesos en què els dolors no van cessar, al contrari, es van aguditzar. Finalment, la dona no va aguantar més i es va presentar presencialment en la consulta del seu metge de capçalera, qui «ni la va mirar» i la va manar directa a l'hospital Riu Carrión de la capital palentina.
Ja a l'hospital, es van confirmar els pitjors presagis: Leonor patia càncer. Li van detectar la malaltia en el còlon i una metàstasi en el fetge, és a dir, que el càncer s'havia estès a una altra part del seu cos. Després del diagnòstic, Leonor va viure 17 dies més. Va morir al setembre, set mesos després dels primers dolors.
Diversos casos similars en els últims mesos
Aquest cas és un més dels que últimament s'han conegut a Espanya, i de fet han estat aquests altres casos els que han animat a Jonathan a recuperar les seves forces i explicar el cas de la seva mare. «Vaig veure una notícia d'una dona a Burgos que ha perdut a la seva germana exactament pel mateix, aquesta nit no vaig poder dormir ni de deixar de plorar de nou», ha explicat.
De fet, a Castella i Lleó han estat ja quatre els casos notificats amb defuncions en causes similars. Al de Leonor se sumen les morts de Lydia, una dona de 48 anys de Burgos que va morir d'un tumor després de mesos intentant aconseguir una cita mèdica; Lidia, una altra dona de 53 anys de Burgos amb dos tumors i que no va poder aconseguir cita mèdica durant el confinament; i Lidia, una jove burgalesa de solament 22 anys amb un tumor que va estar dos mesos esperant per a poder fer-se les proves.