Fa dues setmanes vaig obviar el coronavirus en el meu bitllet quinzenal, però després de tot el que estem vivint és impossible deixar passar el tema per segona vegada. Però no és fàcil. Les xifres que cada dia donem a les pàgines de TarragonaDigital són esfereïdores i se'm fa complicat dir alguna cosa que no em sumi als milions d'epidemiòlegs i cunyats del coronavirus que han sorgit en poques setmanes al nostre país.
Primer que tot enviar una forta abraçada a aquells que han perdut persones estimades i un reconeixement a tots els que treballen cada dia i que no poden estar confinats per tal que el món continuï, més menys, girant. Metges i tot el personal mèdic i sanitari, forces i cossos de seguretat, bombers, caixers i reposadores de supermercat, personal de magatzem, personals de la neteja, transportistes, forners i tot un llarg etcètera de treballadors, entre els quals s'inclou el meu germà.
Una bona amiga em comentava abans d'escriure aquestes línies que podia parlar sobre el valor que tenen les petites coses que feiem abans del confinament i que ara trobem molt a faltar. I tenia tota la raó. Coses senzilles com sortir a caminar, anar al barri, dinar els diumenges a casa dels pares, veure els companys a la redacció, la visita de cada dissabte per dinar del meu germà, anar a la botiga de còmics, jugar a pilota amb el meu nebot, veure el futbol a la tele o anar al Nàstic i a l'ADT. Qui es podia imaginar que d'un dia per l'altre el món quedaria potes en l'aire i no podríem fer res d'això.
Mentre trobem a faltar aquestes petites coses, confinats a casa, teletreballem per explicar què passa cada dia a casa nostra des de TarragonaDigital, cada dia sortim a la terrassa a les vuit a aplaudir aquells que cuiden dels nostres malalts i, de tant en tant, gaudim amb les trucades i videotrucades d'aquells que estimem.
Tot això, amb el desig, cada dia més gran, que aquest malson de la Covid-19 acabi i que, entre tots, puguem començar a refer la nostra societat, passar els comptes que pertoquin i recuperar les nostres vides, omplint-les, de nou, d'aquelles petites coses que en aquests complicats moments trobem a faltar. Cuidem-nos i, sobretot, quedem-nos a casa aquells que podem fer-ho.